LA AMENAZA FANTASMA (LA GUERRA DE LAS GALAXIAS)-EPISODI I

La_guerra_de_las_galaxias_Episodio_I_La_amenaza_fantasma-434398792-large

 

 Director: George Lucas

Actors: Liam Nesson

             Ewan Mc Gregor

             Natalie Portman

             Terence Stamp

Any: 199

Títol original: Star wars. Episodi I: The phantom menace

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

La República galàctica contempla la insubordinació de la Federació de Comerç. Dos cavallers jedis, són enviats per negociar: Qui-Gon-Jinn (Liam Nesson) i el seu deixeble Obi-Wan Kenobi (Ewan Mc Gregor) però quan arriben se n’ adonen que la Federació disposa d’ androides de combat i que els intenten assassinar.

La reina Amidala(Natalie Portman), la cap de Naboo, el lloc atacat, també se n’ adona que alguna cosa passa doncs no pot fer valer la seva autoritat davant els personatges que volen imposar el seu poder: els sikhs, cavallers jedi dominats pel cantó fosc, Sith Darth Sidious i el seu aprenent Darth Maul, que manipulen al virrei de la Federació.

Els ambaixadors de las República, pugen amb un nadiu de Gungan: Jar Jar Binks i s’ amaguen en aquest planeta, després de travessar-lo a partir d’ un viatge submarí en el que es troben amb tot tipus de monstres.

En tant, la República es envaïda i la reina detinguda, més quan li demanen que signi un tractat que legitimi la invasió, es nega i és alliberada pels cavallers Jedis que escapen amb ella en una nau gràcies a la col·laboració de R2 D2, un intel·ligent androide.

Marxen plegats a Tatooine, un planeta fora de l’ òrbita de la Federació. Allà s’ aixopluguen en una casa on troben un nen: Anakin Skywalker, amb sorprenents poders però que no és més que un esclau que desitja alliberar als que són com ell.

En tant, Sirth Darth envia al seu aprenent per eliminar als Jedis. Els cavallers necessiten diners per reparar la nau i Anakin participa en una cursa d’ aparells espacials i la seva victòria dona els recursos econòmics per comprar utensilis que posin en marxa la nau i també per comprar la llibertat del nen.

Els aventurers avancen ara cap a Coruscant, on els rep el canceller de la República, Valorum (Terence Stamp) i Yoda un mestre i conseller.

Després del improductiu debat en un senat dominat per buròcrates i ineficients, decideixen lluitar contra la Federació de Comerç i ensinistrar a Anakin perquè arribi a ser un cavaller Jedi.

Així tornen a Naboo, el planeta envaït per les forces del mal, on cerquen aliances amb els Gungan i units afronten la batalla.

Els dos Jedis lluiten contra Darth Maul, després d’ aferrissat combat, aquest mata a Qui-Gon Jinn però Obi Wan quan està a punt caure a un abisme, es sobreposa i acaba amb el sikh, mentre que Jinn, agonitzant, li encarrega que continuï l’ ensinistrament d’ Anakin.

En tant, l’ exercit de la república s’ imposa i talla els control dels androides per signar seguidament un nou tractat amb el virrei que atorgui la pau a tots el pobles.

AMENAZA

COMENTARI

“La amenaza fantasma” és la primera cinta de la segona trilogia de “La guerra de las galàxies” i és realitza, vint i dos anys després del film inaugural de la saga, tot i que cronològicament és el que inicia tots els conflictes que posteriorment se succeiran.

“La guerra de las galàxies” ´és sobretot un relat mític, on el tema principal és l’ enfrontament entre el be i el mal però que te multitud de referents relacionats amb les narracions i el mites més diversos.

El personatge d’ Anakin Skywalker és el d’ un nen amb poders, destinat a portar la pau i l’ equilibri a l’ univers. La seva mare, Shmi, l’ ha engendrat però desconeix de l’ existència de cap pare, clara al·lusió al mite de la Verge.

Anakin, com Jesucrist, esta destinat a alliberar el món però abans tindrà que acomplir una fase d’ ensinistrament que el legitimi com heroi redemptor. Existeix per últim una profecia que parla d’ algú que portarà l’ equilibri a la força.

És doncs, una pel·lícula que tracta el paper de l’ heroi i de com és sotmès a un procés d’ iniciació abans de veure acomplides les seves expectatives. Abans un altre heroi, el seu preceptor, morirà, però el seu ensenyament passarà a mans d’ un deixeble portat a continuar la seva tasca.

El nen tindrà també una iniciació davant Yoda i els savis, tan proper tot al mite Bíblic de Jesús com a la revelació budista del lames, en que el nen coneixerà també la por i el camí cap el lloc fosc.

La pel·lícula és també una al·legoria política. La República galàctica viu en democràcia però els seus dirigents són burocràtics i ineficaços, per això tenen dificultats per fer front als partidaris de la tirania. Sols la presència de l’ heroi i la seva aliança amb altres pobles, portaran a la victòria.

Estem, doncs, davant un univers en el qual ningú ajuda a ningú, on no hi ha civisme i sols interessos polítics, és a dir: tot molt contemporani.

D’ altra banda, les forces del mal volen tot el control i són malvades i tiràniques, els seus soldats són màquines sense ànima. En tot hi veiem una possible metàfora del nazisme.

Lucas, recorre tot el cinema de la seva infància. En “La amenaza fantasma”, cada planeta recrea un ambient que és quasi un verdader parc temàtic.

Arribar a Gungan es travessar els mars plens de monstres de “Veinte mil leguas de viaje submarino”. En Tatooine, recreat en casbes d’ Ouarzazate en el Marroc, estem en un paisatge proper a les pel·lícules d’ aventures pel desert i els films bíblics. Coriscant és Nova York tanmateix.

Algunes imatges són un homenatge a Parque Juràsico” de Spielberg, les desfilades de l’ exèrcit i els jedis entrant en la ciutat estan properes als pèplums de romans, la cursa de naus espacials és un homenatge, gens amagat, a Ben-Hur, alguns moviments de masses s’ acosten al cinema musical.

No hi falta el personatge còmic i secundari que acompanyarà als herois, com en tot relat d’ aventures que s’ apreciï i fins i tot la presència de C3P0 i R2 D2, els dos peculiars robots, també acompleixen aquest paper de parella còmica, en aquest cas , tecnològica.

Tot plegat, un gran espectacle ple d’ aventura i acció, fantasia i imaginació, amb la música de John Williams i un lema que passa a la història: Que la força t’ acompanyi.

 

 

AMERICAN GRAFFITI

American_Graffiti-647452998-large

Director: George Lucas

Actors: Richard Dreyfuss

               Ron Howard

               Cindy Williams

               Harrison Ford

Any: 1973

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere : Adolescència/Joventut.

 

ARGUMENT

En els anys 60 en Modesto, una població de Californià, Curtis (Richard Dreyfuss) i Steve (Ron Howard) obtenen una beca per anar a l’ Universitat.

Steve surt amb Laurie (Cindy Williams), la germana de Curtis.

Assistim a l’ última nit dels dos joves abans de la partida.

Al costat d’ ells, Terry “el tigre”, és un tímid que estrena el vehicle que li ha deixat Steve i coneix a Debbie, encara que no pot impedir que li robin el cotxe i agafar una monumental melopea.

John, també circula per la població amb el seu model de quatre rodes i recull a Carol, una menor, que viu a través de la nit, un platònic enamorament amb el noi.

Steve, intenta consumar la relació amb Laurie, la seva novia, però aquesta s’ hi nega i trenquen la relació. Laurie, despitada, se’n va amb Bov Falfa (Harrison Ford) i aquest repta a John a una cursa de cotxes. El vehicle de Falfa cau per un terraplè però als nois no els hi passa res i Steve recupera a Laurie.

Per la seva banda, Curtis es retroba amb Wendy, la seva antiga novia, més tard és assetjat per “els faraons”, un grup de busca-raons que l’ insta a realitzar proves d’ iniciació per entrar en el grup.

Curtis, marxant amb el vehicle veu a una noia i pensa que és la dona de la seva vida. Demana ajut a “l’ home llop”, un popular locutor de radio que emet el seu missatge. La noia el truca però el xicot no sabrà mai qui és ella.

Al dia següent, Curtis marxa cap a l’ Universitat.

 

large

 

COMENTARI

La pel·lícula planteja el pas de l’ adolescència a l’ edat adulta d’ un noi. La fi del temps dels jocs, els amors banals, els cotxes i el rock i el pas a les responsabilitats, l’ estudi i el compromís, i ho fa a partir de la crònica d’una nit: l’ última nit de gresca per Curtis.

George Lucas, que roda la seva segona pel·lícula, donarà el salt a la fama amb aquest film, retrat idealitzat de l’ Amèrica dels 60, dels amors juvenils, els cotxes, el ball, el rock, els primers amors i les primeres vegades.

Lucas reflexiona sobre el pas del temps, la joventut perduda i la nostàlgia del temps passat.

Els dos amics, Curtis i Steve signifiquen dos arquetips. En tant Steve sap que allò que vol ser no ho aconseguirà en el poble, Curtis se sent arrelat als amics i a les coses que estima i te por de dir adéu a tot allò que ha estat important per a ell.

El contrapunt als protagonistes és “l’home llop”, el locutor contracultural que acota l’ acció dels personatges, aquell que fa que els teus somnis es converteixin en realitat, l’ home llop que està en tots els llocs però que també significa la fi d’un mite, quan Curt el coneix directament en l’ emissora.

Per últim, en tant se sobreimpresionen els crèdits finals, coneixem la sort dels protagonistes, en un final agredolç. Curtis serà escriptor, Steve, agent d’ assegurances però Terry morirà en la guerra del Vietnam i John en un accident de cotxe.

Cap, en les seves diverses sorts, oblidarà mai els anys d’ adolescència, plens de llibertat on tot era possible.