LA BATALLA DE ARGEL

 

Director: Gillo Pontecorvo

Actors: Brahim Haggiag

             Jean Martin

             Yacef Saadi

Any: 1965

Títol original: La battaglia di Algeri

Nacionalitat: Itàlia/Algèria

Gènere: Cine polític.

 

ARGUMENT

En 1957 en ple enfrontament entre les tropes franceses i els membres del Front de Alliberació Nacional (FLN), Ali La Pointe (Brahim Haggiag), un dels últims combatents de la resistència és encerclat en el seu amagatall pel Tinent Coronel Philip Matthieu (Jean Martin) i comminat a rendir-se.

Un flash back ens retrotreu a l’ any 1954 quan en Alger, el FLN batalla per la independència i crida als algerians a la lluita contra l’ ocupant colonialista francès.

Ali és un noi que té una història de petits delictes i va a parar a la presó, allà contempla com el govern colonial ajusticia als nacionalistes, quan surt s’ afilia al FLN.

En abril del 56 el Moviment d’ alliberació inicia una onada d’ atemptats contra les forces de l’ ordre franceses, contra la primera opinió del govern de Paris que demana una política de conciliació, les autoritats colonials inicien la guerra i la coerció

S’ enceta una activitat marcada per l’ acció i la repressió, un espiral de violència porta a la policia francesa a actuar com una força paramilitar i a col·locar una bomba en la casba amb la mort de molts innocents. La resposta no es fa esperar i sota aparença occidental, dones algerianes penetren en la part europea i col·loquen bombes que causen morts de víctimes civils.

L’ exercit dirigit pel tinent coronel Matthieu del batalló de paracaigudistes ocupa la ciutat, la lluita es desenvolupa en el terreny ideològic i militar; El FLN convoca una vaga general de vuit dies que resulta un èxit, el dirigents rebels consideren que les revolucions no es guanyen amb els atemptats sinó amb la força del poble.

L’ exercit utilitza cada vegada més la guerra bruta i la tortura, Ben M’ Hidi, un dels comandants del FLM es detingut i es suïcida o el suïciden en la presó.

Els dirigents del moviment nacional van caient, quan tan sols Ali resta lliure, Matthieu enderroca amb explosius la casa i l’ amagatall on s’ amaga.

Durant dos anys sembla que els ecos de la rebel·lió s’ apaguen, en 1960, de sobte, els algerians surten al carrer, assalten la zona europea i els ocupants són incapaços de contenir l’ allau humà

El dos de juliol de 1962 es proclama la independència.

 

lA BATALLA DE ARGELlA BATALLA DE ARGEL I

 

COMENTARI

Pontecorvo realitza en 1965 un dels gran films polítics de la història del cine i documenta el procés d’ emancipació d’ Algèria front el govern colonial francès. La pel·lícula guanya el lleó d’ or en el festival de Venècia de 1966.

El film és un document sobre l’ ocupació i la resistència, sobre el colonialisme i el desig d’ independència realitzat a partir del compromís polític, prenent partit però sense maniqueismes.

El director dona veu a les dues parts, mostra la brutalitat, tant de la repressió militar, la transgressió de l’ estat de dret, la tortura i els atemptats indiscriminats contra civils en la casba, com el camió que dispara contra els ciutadans francesos innocents, les bombes en les cafeteries o els atemptats contra residents sense culpa.

Darrera del moviment per l’ alliberació i en la més elemental tradició marxista, hi ha un poble i quan aquest se solleva i surt al carrer, res pot impedir el canvi social, la tesi de Matthieu: escapçar els líders del moviment per eliminar-lo és un fracàs, la revolució triomfa.

Pontecorvo contrasta la vida miserable en la casba amb el modus de vida occidental de la part europea on domina l’ entreteniment i la diversió.

Evidencia com el conflicte puja en intensitat per les dues parts i es torna brutal, el director dona la paraula als francesos en boca del tinent Matthieu: “Si França es te que quedar a Algèria i si la resposta és afirmativa, acceptem les conseqüències necessàries”. O “Ens acusen de nazis, de feixistes, però molts militars que estan aquí van lluitar en la resistència o van anar a la parar a camps de concentració alemanys”.

La contrapart, mitjançant Ben M’Hadi, també s’ expressa: “Nosaltres utilitzem cistells amb bombes però fixin-se, en Vietnam bombardegen amb napalm, doni’ns un bombarder i deixarem les cistelles.

El terrorisme d’ estat front l’ afany de llibertat, l’ opressió colonial front el desig independentista. Dos visions dins els rebels: Kader, el pragmàtic, que es rendeix perquè sap que la seva mort no conduirà enlloc i Ali, l’ intransigent, que es queda tancat en el seu amagatall i mor com un màrtir, immolat per la causa.

El nen, Omar, cau amb ell, és la mirada de la revolució, la mirada neta i idealista del demà, en ella hi ha sacrifici, entrega i lluita, la mort com a destí i uns ulls que no contemplaran la victòria final.