MI VECINO TOTORO

 

 

 

Director: Hayao Miyazaki

Títol original: Tonari to Totoro

Nacionalitat. Japó

Gènere: Dibuixos

 

ARGUMENT

Una família japonesa se’n va a viure al camp, el pare , el senyor Kusakabe, s’ emporta a les seves dues filles, Satsuki, d’uns onze anys i Mei de quatre ; en tant la mare està en l’ hospital recuperant-se d’una malaltia.

Les nenes veuen en la casa unes boles fosques de pols que es mouen i creuen que la mansió està encantada, al poc passejant pel bosc s’internen per entre el fullatge d’un arbre i cauen a un sot on hi troben a un follet del bosc amb poders peculiars, es tracta de Totoro.

El geni te el poder d’ elevar-se a través del cel i disposa d’un gat en forma de vehicle que transporta a la gent allà on ho desitgin.

Un dia en la casa es rep un telegrama que alerta sobre la salut de la mare, Satsuki i Mei es dirigeixen a una casa veïna i avisen al pare per telèfon però després volen anar cap a l’ hospital. En el camí Mei es perd.

Satsuki demana la col·laboració del follet i aquest li  presta el seu gat viatger, que vola per tota la regió fins que atalaien a Mei sana i estalvia, seguidament les trasllada fins l’ hospital, allà les nenes comproven com la seva mare s’ha recuperat i està atesa pel pare.

 

 

 

COMENTARI

    Miyazaki és un dels grans autors d’ animació del Japó, artífex de la sèrie de televisió  “Heidi” que te un gran èxit en tot el món. En 1984 crea els estudis Ghibli i comença a desenvolupar pel·lícules d’ animació amb criteris personals on destaca un missatge pacifista i ecologista.

“Mi vecino Totoro” és la quarta pel·lícula de la seva creació i  és considerat un dels  millors films d’ animació de la història del cine. Es tracta de la crònica al voltant de dues nens que entren en contacte amb Totoro, un geni del bosc, en definitiva és la capacitat dels infants de desenvolupar un món propi ple màgia i fantasia, aliè al dels adults.

Totoro existeix en els somnis de Satsuki i Mei i és real perquè elles se’l creuen i el veuen, Totoro és part d’un univers al que sols els nens hi poden accedir.

Miyazaki realitza una obra plena de poesia i senzillesa, no hi ha antagonistes malvats, ni grans peripècies, ni personatges amb poders especials, tan sols la simplicitat d’unes nenes que volen anar a veure a la seva mare malalta i com acompleixen el seu desig.

En el relat hi contemplem la diferencia amb el cine americà de Disney o de Pixar. Miyazaki no necessita d’ efectes especials ni de canviar de pla continuadament, a l’ igual que en el cine amb personatges de carn i ossos, el món creatiu japonès imposa la pausa, la contenció i la facilitat expositiva en contra d’ assolir un relat on transitin grans esdeveniments.

Les nenes no van a la recerca de cap príncep blau ni necessiten de la presència masculina, viuen amb autonomia i llibertat. D’ altra banda Miyazaki sempre exposa un missatge ecològic en els seus relats. Totoro és un esperit del bosc, algú que viu tranquil en el fons d’un arbre, que ajuda a les nenes quan li demanen, per tornar després al seu món silenciós i bucòlic.

Tots els contes poden estar bastits de referències conegudes, aquí Totoro ens recorda a Mary Poppins, quan puja cap el cel agafat al seu paraigua, també l’ entrada de Satsuki en el fons de l’ arbre podria correspondre’s a l’ entrada d’ Alicia en el mirall per descobrir un univers fantàstic i imaginatiu.

Miyazaki no abjura dels simbolismes, les nenes es desperten de nit i veuen com Totoro està construint un gran arbre gegant al voltant de la casa, al matí l’ arbre ja no hi és, el somni s’ha esvaït però resten les arrels que faran possible en un futur el creixement de la natura. Són també les arrels d’una vida, la de les nenes, que s’ engrandirà a partir dels ensenyaments de la natura i de la solidaritat i bondat del geni que les ha iniciat en aquest aprenentatge. Miyazaki rodeja a les protagonistes de llavors, panotxes, nous i altres fruits del camp, és la cosmovisió del ser humà amb el medi ambient, una interrelació vital i necessària.