PESADILLA ANTES DE NAVIDAD

Pesadilla_antes_de_navidad-136057718-large

 

Director: Henry Selick

Títol original: The nightmare before Christmas

Any: 1993

Nacionalitat: USA

Gènere: Animació

 

ARGUMENT

En l’ inframón d’ Halloween City s’hi troben tots els monstres sorgits de la imaginació humana, des de Dràcules a vampirs, homes llop, mòmies i altres. El seu cap és Joe Skellington, el rei carbassa, un esquelet curiós, disposat a conèixer el funcionament del món real.

En Halloween City hi habita també Sally, un ser reconstruït a bocins per el Mad Doctor que la cuida.

Joe, coneixedor que els humans celebren el Nadal i que és una festa plena de bones intencions i felicitat, arriba al món real , segresta a Papà Noel i el porta a Halloween City on el posa sota la cura del malvat Oogie Boogie.

Vestit com a Papà Noel, Joe construeix uns fantasmals rens que el porten a casa de tots els nens, però els regals no són gaire adients, Joe deixa en las llars, andròmines monstruoses o joguines que cobren vida, creen l’ espant i ataquen als nens.

Advertida la milícia, dispara i abat a Skellington i els seus rens i el fantasma es te que tornar al seu inframón. Quan arriba a Halloween City, Oogie Boogie ha capturat a Sally i la te presonera al costat de Papà Noel; Joe eludeix les estratagemes del seu rival, es desfà d’ ell i allibera als presoners.

Papà Noel torna a la seva tasca, canvia els joguets execrables per als regals desitjats i mentrestant Joe I Sally inicien una història d’ amor.

18711960_jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-xxyxx

 

COMENTARI

Henry Selick firma aquesta pel·lícula d’ animació però en realitat es pot parlar de la factoria Burton.

Efectivament, l’ estil, l’ humor, la transgressió i tot en conjunt pertanyen a l’ univers de Tim Burton, que dotze anys després si signarà una altra obra mestra de l’ animació: “La novia cadàver”, ara firma tan sols com a productor.

Estem davant una manufactura força original , plena de fantasia i mala bava. Selick/Burton es basen en la tècnica del stop motion, aparentar moviment d’ objectes inanimats, i un seguit de titelles cobren vida a través de la presència i la paciència del seus creadors.

Més enllà de la tècnica, cada personatge respon als estereotips dels relats d’ horror, a un món fosc i terrorífic però sempre tractat amb ironia i senti de l’ humor.

Per acabar-ho d’ adobar, el film es converteix en un musical; els ninots canten i ballen, la banda sonora és excel·lent i cançons com “What’s this?” passen a la història.

La narració és divertida i fora de norma. Què passaria si Papà Noel fos substituït per un esquelet malvat?, què passaria si el tendre nadal fos rellevat per un Halloween ple de fantasmes i ensurts?.

Així, que Selick/Burton, li donen la volta la mitjó; la bondat, els sentiments virtuosos i la cursileria del Nadal són canviats per l’ esperit d’ Halloween, per personatges malèfics estrets dels contes gòtics i dels relats d’ horror, l’avorrit Nadal es converteix en alguna cosa plena d’ emocions.

La transgressió s’ imposa, tot es capgira i te una pàtina subversiva. Burton, que va oferir a la Disney la pel·lícula per rendibilitzar-la, va patir sens dubte, retalls en la seva obra, que no malmeten el seu sentit, tot i que en l’ última part el cantó fosc es dilueix una mica.

Tot torna al seu origen, Papà Noel reparteix regals i els monstres continuen divertint-se en els seus inferns. El missatge final podria ser: no et fiquis en allò que no saps fer, no vagis allà on no et criden.

Un conte tan macabre com desmitificador.