LA SAL DE LA TIERRA

salt_of_the_earth-394206579-large

 

Director: Herbert J. Biberman

Actors: Juan Chacón

              Rosaura Revuelta

Any: 1954

Títol original: Salt of the earth

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

Subgènere: Feminisme

 

ARGUMENT

En Nou Mèxic, els treballadors de les mines de zinc estan explotats.

Ramón (Juan Chacón), viu amb la seva dona Esperanza (Rosaura Revuelta) i és un dels miners més conscienciats.

Un dia una explosió fa que un treballador resulti malferit i els miners decideixen iniciar una vaga fins que millorin les mesures de seguretat.

Els patrons intenten soscavar la unitat i portar esquirols d’ altres regions però aquests acaben marxant davant la fortalesa d’ànim i les conviccions dels vaguistes.

Ramón espanta a un esquirol i la policia aprofita per detenir-lo i apallissar-lo però el pitjor pels vaguistes és la declaració d’un jutge que declara il·legals les manifestacions dels miners.

Reunits en assemblea, són les dones les que prenen la iniciativa i decideixen continuar la lluita. Elles no estan afectades per la resolució judicial i poden seguir protestant.

Els homes se senten avergonyits i en principi molts s’hi oposen però a la fi les dones surten endavant amb la proposta.

El poder empresarial i el policial no s’hi conformen i les principals líders de les manifestacions són detingudes i acaben a la presó però sense càrrecs tenen que ser alliberades i continuen la seva lluita, en tant els homes s’ ocupen dels fills i les tasques de la casa.

L’ amo de la mina, finalment i veient la tenacitat dels vaguistes busca un acord.

3

 

COMENTARI

Estem davant d’un clàssic del cine social d’una banda, i del cine feminista i reivindicatiu dels drets de la dona per un altre, que acaben sent la mateixa cosa.

La pel·lícula planteja en primer lloc, la lluita obrera dels miners, la discriminació dels mexicans davant els anglosaxons i la de tots davant els patrons.

Al mateix temps contemplem la discriminació de les dones davant el poder dels homes, com ells són la classe dominada davant els amos però com es converteixen en classe dominant en la llar davant de les dones.

En to didàctic però mantenint els elements del relat cinematogràfic, la pel·lícula reivindica la igualtat, la dels treballadors amb els amos, la de les dones amb els homes. La solidaritat de classe es transforma també en solidaritat d’ambdós gèneres per transformar les condicions laborals però

igualment les condicions socials i quotidianes. La unió de classe i de gènere contra els explotadors.

Estem en un recorregut i una lluita tant contra el masclisme, com contra la discriminació i la idea de subalternitat.

El film basat en fets reals va ser prohibit als Estats Units pel seu contingut social i polític qüestionador del sistema i esta interpretat per una majoria d’ actors amateurs.