EL SUEÑO ETERNO

 

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

              Lauren Bacall

              Martha Vickers

              Dorothy Malone

              John Ridgely

Any: 1946

Títol original: The big sleep

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

El detectiu privat Philip Marlowe (Humphrey Bogart) és citat a casa del general Sternwood, és un home vidu i milionari i te dos filles, Vivien Rutledge (Lauren Bacall) i Carmen (Martha Vickers).

El general vol que lliuri a Carmen d’ un xantatgista, un tal Geiger, que li reclama deutes de joc i te en el seu poder fotos compromeses de la noia.

Marlowe busca a Geiger que regenta una llibreria  però comprèn aviat que el negoci és una tapadora darrera de la qual s’ amaga un gàngster, Eddie Mars (John Ridgely), que és propietari de negocis relacionats amb el joc, Geiger és assassinat.

La fotografia del xantatge va a parar a mans d’ un altre mafiós, Joe Brody, l’ assassí de Geiger; Carmen l’ amenaça amb una pistola i recupera la foto, Brody és un xantatgista professional que li va robar el carret a Geiger, quan Brody acudeix a obrir la porta, un sicari de Mars el mata.

Vivien li demana a Marlowe tancar el cas però aquest s’hi nega i continua la investigació. En realitat Carmen ha matat a un home, Show Regan i la seva germana vol encobrir-la però Mars, que ho sap, li fa xantatge.

Marlowe és apallissat pels sicaris de Mars però Vivien el deslliga i els dos, que s’ han enamorat, van a una cita amb el gàngster. Aquest es confia i Marlowe l’ apunta amb l’ arma i el fa sortir a fora de la casa, els seus homes, creient que es tracta del detectiu, el massacren a trets.

Marlowe i Vivien marxen plegats.

 

 

COMENTARI

     “El sueño eterno” està basada en la novel.la de Raymond Chandler del mateix nom i és considerada una de les grans pel·lícules del cine negre de tots els temps.

En ella ens trobem amb una trama força enrevessada, plena de corrupció, crims i també amor però segurament l’ argument, incomprensible de vegades, no és el més important sinó l’ enorme feeling entre Humphrey Bogart i Lauren Bacall, ja marit i muller en aquest moment, i el glamour que desprenen.

Bogart és Marlowe, el detectiu individualista, insolent, murri i indisciplinat, un  estereotip que l’ actor imposa sempre al seu personatge, cínic i distant però honest.

Bacall és la dona bona-dolenta, una seductora, la dona fatal que juga amb l’ ambigüitat del seu personatge i s’acosta a un món tèrbol i sòrdid per protegir a la inconscient de la seva germana.

Aquest univers sense escrúpols l’ encarnen un seguit de gàngsters, Brody, Canino, Geiger…tots acaben trobant un mal final a l’ igual que Mars, el que dirigeix l’ embolic. És un mostrari de gent envaïda per l’ ànim de lucre, repugnants i corruptes. Sorprenent és el personatge de Carmen, no és casual el nom, una verdadera menja homes, una cap de pardal, que es veu abocada a un infern per què prefereix utilitzar més el sexe que el cervell.

El final te aquest punt desencantat dels films de Bogart; el detectiu encobreix davant la policia a la noia culpable i passa pàgina, la justícia resta en entredit.

La pel·lícula abona la seva fama a partir d’ excel·lents escenes, com la final en que el dolent, Mars, surt al carrer i és cosit a trets pels seus companys, que esperaven al detectiu. Quan Marlowe obre la porta, Mars, està enganxat a ella i ja difunt.

Els combats dialèctics mereixen molt la pena, recordem que William Faulkner va participar en el guió; sentències concloents d’ ell: “L’ honradesa alimenta poc” o “No bufetejo massa be a aquestes hores” o, ell: Si em necessites truca’m”, ella: dia i nit?, ell: “millor de nit, de dia treballo”.

O aquesta altra; Ella: “Parlant de cavalls, m’ agrada apostar però abans miro com corren”. Ell: “No puc parlar sense veure com corres, Ella: Bé, tot depèn del genet” o el final: Ell: què passa amb tu?, ella: res que no puguis arreglar”, es besen i fi.

HATARI

 

 

Director: Howard Hawks

Actors: John Wayne

              Hardy Kruger

              Elsa Martinelli

              Red Buttons

             Gerard Blain

              Bruce Cabot

              Michele Girardon

              Valentín de Vargas

Any: 1962

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

Subgènere: Safaris

 

ARGUMENT

     Un grup de caçadors en Tanganyika intenta atrapar a un rinoceront, en l’ escomesa l’ animal fereix a un d’ ells, “El Indio” (Bruce Cabot) i han d’ abandonar la presa.

El grup d’ expedicionaris està format  per Kurt Muller (Hardy Kruger), Sean Mercer (John Wayne), Pockets (Red Buttons),Luis Francisco Garcia (Valentín de Vargas) i Brandy (Michèle Girardon), al grup s’hi afegeix un francès, Chips (Gerard Blain), la seva missió és caçar animals salvatges per lliurar-los a zoos europeus.

A la colla s’hi agrega més tard Dallas (Elsa Martinelli), una fotògrafa professional que vol fer fotos de les captures.

Mentre s’ activa la cacera de zebres,  girafes, búfals i monos, Kurt i Chips lluiten pels favors de Brandy però, és Pockets qui s’ emporta el gat a l’ aigua.

El grup adopta a una cria d’ elefant òrfena a la qual s’hi uneixen dos petits mamífers més, desarrelats de la manada.

Per la seva banda Dallas s’ enamora de Sam, un home orgullós i un punt amargat, que no vol reconèixer que també se sent atret per la dona.

La cacera conclou amb la captura, tan esperada, d’un rinoceront.

Arriba el moment de marxar i portar els animals al zoo però Dallas no se sent estimada per Sam i escapa, el caçador organitza la recerca de la dona amb la col·laboració dels tres petits elefants, la troba , li confessa els seus sentiments reals i es casa amb ella.

COMENTARI

Hawks roda en Àfrica una pel·lícula tant intranscendent com simpàtica i com ja havien fet Huston i Ford en el seu moment, és permet unes vacances exòtiques.

Es tracta d’un film divertit, familiar i d’ aventures, que intercala conflictes amorosos, resultant el més interessant, les escenes de caça, el que millor funciona.

La cinta s’ inicia amb la persecució fallida d’un rinoceront i acaba quasi de la mateixa manera, en mig  el vehicles corren darrera girafes, búfals, zebres i simis en escenes de gran bellesa i espectacularitat, cada pla amb animals és un món i un joc formidable de tràvelings, en un moment en que es rodava càmera en mà i sols de manera excepcional s’ utilitzaven efectes especials.

Hawks retrata sense excessiva meticulositat una sèrie de caràcters que es complementen o es confronten. Sam és l’ home orgullós, un tant agre i un punt misogin per l’ abandonament que ha sofert per part de la seva dona.

Pockets és tímid, insegur, el graciós del grup, que provoca petits accidents amb la seva malaptesa.

Chips i Frank, obnubilats amb la seva voluntat de conquistar a Brandy, no obliden la seva eficàcia com a caçadors.

En qualsevol cas un cant a l’ aventura, l’ amistat i el sentit de grup.

El cine d’ Hawks sempre ha estat titllat de masclista, aquí les dones són un complement, tot i que Dallas pren la iniciativa, les armes de dona són la seva capacitat de seducció. La femella esta vista com algú que ve a pertorbar el món viril i masculí i les seves activitats. La dona és una molèstia; inexperta, poc soferta, novella, sols l’ amor la redimeix, com no. Per que la historia funcioni te que haver-hi un rebuig inicial entre els protagonistes de diferent sexe que al poc temps es va mitigant i convertint-se en amor.

Hawks neda entre l’ aventura i l’ humor; el bany de la hiena, l’ invent de tebeo de Pockets per caçar simis, la cria de lleopard nan, que entra en el bany on esta Dallas en tant Pockets li fa creure que es tracta d’una fera perillosa; homenatge per cert a “La fiera de mi niña” del mateix director; però sobretot el protagonisme dels tres petits elefants, estrelles de la funció, la música de Henry Mancini ha passat a ser una de les bandes de la nostra vida i ens acompanya quan Dallas porta cap el riu els animals per que es banyin, o quan en el tram final s’ inicia la persecució de la noia per part dels proboscidis perquè acabi donant el si a Sam.

En la pel.licula,rodada en els parcs nacionals de Tanganyika, l’ actual Tanzània, hi juga un paper fonamental el paisatge, les grans extensions africanes i el joc que donen els animals en un film per a tots el públics.

 

 

TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.