EL GRAN GATSBY

Director: Jack Clayton

Actors: Robert Redford

               Mia Farrow

               Bruce Dern

               Sam Waterston

               Karen Black

               Scott Wilson

Any: 1974

Títol original: The great Gatsby

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    Després de la primera guerra mundial,Nick Carraway (Sam Waterston), es un especialista en Bolsa que es trasllada a viure a Long Island, a prop de Nova York. Al costat de la seva mansió hi viu Jay Gatsby (Robert Redford), un home que s’ ha enriquit amb negocis il·legals relacionats amb el petroli i l’ alcohol

Gatsby organitza grans festes socials on acudeix el més lluït de l’ alta societat, en una d’ elles Nick coneix a Jordan Baker (Lois Chiles), una jugadora de golf amb la que comença a sortir.

Gatsby està enamorat de Daisy (Mia Farrow), una dona en la que antigament ja va sostenir una relació i aquesta li correspon, però ara està casada amb Tom Buchanan (Bruce Dern).

Tom te una amant, Myrtle (Karen Black), la dona del propietari de la benzinera que porta a les mansions, George Wilson (Scott Wilson).

Un dia Gatsby marxa imprudentment per la carretera i atropella a Myrtle , que havia tingut una discussió amb George, i havia fugit. Tom li explica al marit qui era el conductor que va envestir a la seva dona.

George, embogit, penetra en la casa de Gatsby , el mata i després se suïcida.

 

 

COMENTARI

En 1925 Scott Fitzgerald publica “El gran Gatsby”, el relat no te gran èxit quan s’ edita però passat el temps es converteix en una de les gran novel·les americanes que aborda els anys posteriors a la primera guerra mundial, els anys del jazz.

El llibre te cinc versions en el cine però potser les dues més brillants siguin aquesta i la posterior de l’any 2013, dirigida per Baz Luhrman. Francis Ford Coppola és qui s’ encarrega d’ adaptar el guió per al cine en aquesta entrega.

L’ obra parla sobre la brillantor i el desig de viure d’una classe social enriquida per negocis de tota mena després de la primera gran guerra. Gatsby és l’ exemple d’ aquest món de disbauxa, on sembla que el somni americà ha estat possible però darrere els fastos i la pompa hi ha una certa tristesa existencial, un fastigueig que porta a Gatsby a tenir-ho to en el món menys allò que més desitja: l’ amor de Daisy.

Clayton retrata un món ple de excés, frivolitat i luxe, tan glamuros com buit i fa de Carraway, el nouvingut, el narrador de la història, aquell que menys llaços te amb l’ entorn. Els personatges apareixen ja des d’un principi com reaccionaris, racistes i suprematistes, desinteressats per tot allò que no sigui els seu plaer immediat i la seva compta corrent.

Darrera l’ opulència i el malbaratament de Gatsby no hi ha res. Despreocupat del patiment dels altres, fuig quan atropella a la noia de la benzinera però Tom, el marit de la seva pretesa amant, el delata i això el porta a la mort.

Gatsby estava tancat en la seva bombolla de sabó, en l’ enterrament no hi va ningú, tots els invitats a les festes socials i aquells que li reien les gràcies han fugit, Gatsby era un home fonamentalment sol.

La qualitat del relat és la crítica a aquest entorn social fals, com es creen les grans fortunes, com el diner ho aixafa tot.

Clayton ,com anys després Luhrman, aposta per  una posada en escena brillant on l’ elegància i el refinament de la classe social que descriu resten en evidència. El relat simbolitza una idea d’ Amèrica en un moment  donat, com després del temps de bonança arriba la decadència i com els mons sòlids que semblen durar per sempre s’ enfonsen.

Un dels millors moments és quan Gatsby vol que Daisy deixi al marit i cobeja que aquesta expressi que mai ha estimat al rival. Tom vol saber  que hi ha hagut de veritat en la seva relació. Quan Gatsby mor, Daisy i Tom continuen plegats perquè la dona estimava al difunt però per a ella és més important la vida de sumptuositat i magnificència que porta que els sentiments.

SUSPENSE

Suspense-551263872-large

 Director: Jack Clayton

Actors: Deborah Kerr

               Martin Stephens

               Pamela Franklin

Any: 1961

Títol original: The innocents

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Una dona, Missis Giddens (Deborah Kerr), és contractada com institutriu en una casa, encarregada per l’ oncle de dos nens, que no te cap interès per ocupar-se dels seus nebots, els menuts són Miles (Martin Stephens) i Florence (Pamela Franklin).

La dona s’ assabenta que temps abans van succeir dos morts en la casa. La de Quint, el mosso de l’ estable i la de Jessel, l’ anterior institutriu, i que els dos van tenir una relació amorosa. Després de la mort de l’ home, Jessel es va suïcidar.

Un dia, jugant amb els nens, Giddens observa unes fotografies velles dels morts i poc després, la dona comença a veure coses estranyes, com la imatge d’ un home que la contempla des de la torre. Una nit , el mateix home la observa des de la finestra. És la imatge de Quint. Tanmateix veu una dona plorant en la biblioteca i la mateixa dona mirant-la en l’ estany, és Jessel.

Aterrida per la presència dels fantasmes, Giddens, allunya a la nena a la ciutat i es queda a soles amb Miles, amb la intenció que li confessi si també veu als fantasmes i li digui qui són.

Quan ella creu veure a Quint en el jardí i pressiona al nen perquè el reconegui, aquest mor en els seus braços.

theinnocents

COMENTARI

Excepcional film de terror subtil i intel·ligent, on es poden aplicar lectures diverses.

Realització cinematogràfica d’”Una altra volta de rosca” d’ Henry James.

La primer lectura és que estem davant una història de fantasmes. Uns esperits de persones que van morir en la casa, intenten posseir als nens i les seves aparicions aterren a la institutriu, que no pot evitar la mort del noi.

Hi ha una segona lectura psicoanalítica, en la que entenem que els fantasmes estan tan sols en la ment i en la imaginació de la dona.

Missis Giddens, té una rígida moral victoriana, plena de puritanisme, que la porta a conductes patològiques. La institutriu es veu afectada per una història anterior d’ amor i de sexe. Interioritza el fantasma de l’ home en el nen, al que creu posseït i al que besa apassionadament.

Els fantasmes són en realitat els seus propis fantasmes, que la porten a una moral repressora, que inhibeix la transgressió que significa estimar al nen, més enllà que com un nen.

La tercera lectura, referma l’ element pervers dels menors. Uns falsos innocents que juguen i manipulen a la instructora fins portar-la a la bogeria.

 

Així, doncs, podem veure la pel·lícula des d’ el punt de vista de la institutriu i veure els fantasmes amb ella o veure la realitat a partir dels nens que juguen amb la dona i es mostren cínics i cruels.

L’ ambigüitat i el dubte deixen a l’ espectador la feina de desembolicar la realitat de tot allò que realment ha passat.