TERMINATOR

Terminator-778052251-large

 

Director: James Cameron

Actors: Arnold Schwarzenegger

             Michael Biehn

               Linda Hamilton

Nacionalitat: USA

Any: 1984

Gènere: Ciència Ficció

 

ARGUMENT

     En Los Angeles en 1984 un personatge despullat apareix en mig un grup de punks, els hi demana la roba, com no li’n donen els mata.

Més enllà apareix un home en similars circumstàncies, pren la roba d’ un magatzem , és perseguit per la policia i escapa.

Els dos personatges tenen alguna cosa en comú, van armats i van en busca d’ una tal Sarah Connors.

Però el primer home s’ equivoca i mata a dues dones d’ igual nom. La tercera persona amb aquest nom en la guia se sent en perill i busca protecció.

Els dos individus troben a Sarah (Linda Hamilton), el primer intenta matar-la, el segon la defensa. A la fi aquest segon escapa amb la noia i li explica una historia.

El seu nom és Kyle Reese (Michael Biehn), ha vingut del futur, de l’ any 2027, per protegir-la de Terminator (Arnold Schwarzenegger), aquell que intentava agredir-la.

Terminator és una màquina, un organisme cibernètic, un cyborg amb teixit i aparença humanes però amb un interior mecanitzat. No sent llàstima, ni remordiments, ni por, sols te una missió: matar a Sarah.

Ambdós han viatjat en el temps. Hi ha hagut una guerra nuclear, tot ha desaparegut, les computadores s’ han rebel·lat, han creat ordres intel·ligents i considerant a la gent una amenaça decideixen exterminar-la.

Reese s’ ha criat entre les runes i ha evitat l’ exterminació ara que la gent viu amagada. Hi ha un home que lidera la revolució contra les màquines, és diu John Connors i serà el fill de Sarah. Terminator ha esta enviat del futur per canviar el passat, acabar amb la mare del futur líder i per tant amb l’ existència d’ ell, Reese ha estat enviat per impedir-ho.

Després de varies persecucions Reese i Sarah acaben en la comissaria. La policia pren per boig al noi fins que Terminator reapareix i anihila a tots els policies.

Els nois fugen a un motel en el camp, allà acaben enamorant-se i tenen relacions.

Però l’ exterminador esbrina el seu parador i s’ inicia una nova i llarga persecució. Quan Terminator muntat en un camió de gasolina està a punt d’ atrapar a la noia, Reese col·loca una bomba de ma en el interior i tot salta pels aires.

Terminator, ja tan sols un munt de ferralla i perdut el seu perfil humà continua la persecució, si bé Reese mor finalment enfrontant-se a la màquina, Sarah aconsegueix posar en marxa un mecanisme que esclafa al Cyborg i acaba amb ell.

Sarah ha quedat prenyada de Reese i tindrà un fill: John Connors.

 

terminator1

COMENTARI

     Amb Terminator s’ inaugura una de les series de ciència ficció més eficients, originals i espectaculars.

L’ argument és força interessant. En una societat dominada per les màquines on sols hi ha un focus de resistència dirigit per un líder humà, la tele transportació permet viatjar al passat a un Terminator, una potent màquina perfecta de matar, sense sentiments per acabar amb la mare del futur líder i canviar així el futur. Però també ho farà un membre de la resistència per protegir-la.

Sarah Connors la perseguida mare del líder es convertirà doncs en una nova Eva, en la mare d’ un món que te que renéixer, que es te que regenerar perquè el ser humà torni a dominar sobre les màquines.

La narració va facilitant informació en petites dosis i l’ interès argumental es conjuga amb l’ espectacularitat , els efectes especials, la violència i les llargues persecucions.

Llàstima de les redundàncies finals, quan el monstre mecànic ja ha perdut el seu perfil humà i continua persistentment el seu assetjament, en unes escenes finals ja prescindibles.

La historia planteja encertadament l’ enfrontament de l’ home contra la màquina, quan aquesta ha pres el poder i ha aconseguit el domini del món, quan el progrés ha portat a la deshumanització i l’ home és el subaltern de la màquina i és un esclau o un resistent perseguit.

 

TITANIC

TITANIC

 

 Director: James Cameron

Actors: Leonardo Di Caprio

             Kate Winslet

             Billy Zane

             Kathy Bates

             Gloria Stuart

Any: 1997

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

Subgènere: Catàstrofes

 

ARGUMENT

En abril de 1912 s’ enfonsa el Titànic.

Molts anys més tard un equip de caça tresors baixa cap els restes del vaixell amb la intenció de recuperar alguna peça valuosa i s’ introdueix en la carcassa de la nau amb un robot.

Els exploradors busquen un diamant de gran valor però el que troben és el retrat d’ una dona.

A milers de quilòmetres, una anciana contempla el que està passant, es tracta de Rose Calvert (Gloria Stuart), te cent un anys i explica que és una de les supervivents del Titànic i que li pertany el retrat.

Rose recorda el que va passar.

El Titànic, el vaixell més gran del món, s’ embarca des de Southampton amb destí Nova York. En ell viatgen més de mil persones.

Rose (Kate Winslet) ho fa amb la seva família i el seu promès, Cal (Billy Zane). És una noia acabalada i viatja en primera classe. Entre altres passatgers s’hi troba Molly Brow (Kathy Bates) que fa bona amistat amb la família i tres joves busca vides que han guanyat una aposta a les cartes i això els hi permet embarcar.

Un d’ ells és Jack Dawson (Leonardo Di Caprio). Dawson te la qualitat de ser un bon dibuixant.

Rose se sent insatisfeta amb la relació que manté amb Cal, amb qui es casa per interès econòmic de la família, això la deprimeix i decideix posar fi a la seva vida, llençant-se dalt a baix del vaixell. Dawson contempla l’ escena i la salva.

A partir d’ aquí neix una bona amistat entre els joves que acaba en enamorament.

Cal compra l’ amor amb objectes materials i li regala a Rose un gran diamant que pertanyé al rei Luis XVI de França.

La relació entre Rose i Jack es fa cada vegada més forta. El noi realitza un retrat de la dona despullada i més tard fan l’ amor amagats, en tant els persegueix un detectiu a les ordres del promès.

El Titànic xoca contra un iceberg, l’ indestructible vaixell comença a negar-se quan el detectiu deté al noi , li col·loca el diamant en la butxaca per acusar-lo de lladre i el reclou en una cabina.

Rose arrisca la seva vida , salva i allibera a Jack, mentre les embarcacions de salvament són enviades al mar amb dones i nens. Però en el Titànic tenen preponderància els viatgers de primera classe i els de tercera estan tancats en els seus compartiments sense poder sortir. Així mateix sols hi ha embarcacions per a la meitat del passatge.

Quan el vaixell s’ enfonsa el caos és total, Jack i Rose neden cercant la supervivència i el noi troba un aixopluc per la dona. En tant ell es congela, una xalupa que torna per recollir als supervivents troba a Rose i la rescata.

Ara l’ anciana ha explicat el que va passar, retroba el seu retrat i els seus records i llença a l’ aigua el diamant que encara conserva.

tITANIC i

COMENTARI

La pel·lícula uneix amor, aventura, lluites socials, sentimentalisme i efectes especials. És una conjunció de cine espectacular i comercial i de producte ben acabat que no permet parpellejar a l’ espectador en tot el metratge.

Potser l’ element principal sigui la història d’ amor entre els dos protagonistes. L’ amor s’ imposa per sobre les diferències de classe entre una noia benestant i un pinxo de classe baixa, els protagonistes obliden els seus orígens de classe per enamorar-se.

La noia salva la vida del xicot, reclòs i emmanillat en una sala que s’ inunda però després és ell qui paga amb la vida al fer-li lloc en una fusta a Rose.

El segon element principal del film és l’ escenari social. El vaixell es correspon a la societat, és un fresc social. En primera classe els rics disposen de tots els privilegis, en les cabines dels últims pisos els pobres hi viuen amuntegats i quan es produeix el naufragi queden tancats darrera una reixa en tant els adinerats es disposen a ocupar les embarcacions de salvament per fugir.

L’ enfonsament del Titànic és també simbòlicament, l’ enfonsament d’un món classista i ple de privilegis que ja no te raó de ser.

El tercer element seria el sentit de l’ aventura i els efectes especials i dintre d’ això tots els components que marquen l’ última part del film durant l’ enfonsament.

El film retrata el caos total, l’ angoixa, l’ egoisme del ser humà en una situació límit, tot per salvar la vida. Els músics que toquen fins el final, el capità del vaixell que espera l’ inundació tancat en el seu lloc de comandament, els vells que moren abraçats, la mare que explica contes als fills en tant espera el final, els aristòcrates que veuen venir l’ empenta del mar asseguts i prenent conyac, el capellà que vol transmetre esperança divina als feligresos. Tot és un mosaic tan real com emocionant de les actituds del ser humà davant la tragèdia.

Un punt a mencionar és el retrat dels protagonistes. Rose trenca amb el seu món benestant i reivindica, no sols l’ amor amb la persona que no pertany a la seva classe social, sinó també la llibertat d’ aquella que trenca amb un entorn ple d’ insatisfaccions, malgrat gaudir de tot, i es complementa amb aquell que a pesar no tenir res és feliç.

No poden quedar sense il·lustrar algunes belles imatges del film. El vaixell quan s’enfonsa verticalment, com un animal ferit. La barca aproximant-se al rescat en mig dels cadàvers congelats. El Titànic acostant-se a l’ iceberg i ja incapaç de desviar-se i evitar-lo. Les imatges primeres de la grandiositat del vaixell, contrastat amb els dofins que neden al seu costat. Allò colossal i allò fràgil però és el primer el que acaba sucumbint.

Per fi l’ escena en la que els enamorats ondegen sobre la barana del vaixell, obren els braços i es besen, en un afany total de llibertat. Tot amanit per la cançó, ja clàssica, de Celine Dion: “My heart will go”, com un digne complement a la festa.

La pel·lícula guanya onze oscars en 1997. Incloent els de millor film i millor director i es consolida com una obra mestra del cine popular.