TRUMBO

Trumbo_La_lista_negra_de_Hollywood-143089852-large

 Director: Jay Roach

Actors: Bryan Cranston

              Michael Stuhlbarg

               Diane Lane

               Helen Mirren

Any: 2016

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Caça de bruixes.

 

ARGUMENT

Dalton Trumbo pertany al grup de guionistes i artistes en general que estan en 1947, vinculats al Partit Comunista.

La guerra freda i l’ aparició del Comitè d’activitats anti americanes fa que siguin perseguits.

Trumbo és portat a judici, es nega a renegar de les seves idees i és enviat a la presó davant la consternació de la seva dona, Cleo, (Diane Lane) i els seus fills.

Quan surt, ha de buscar-se la vida en allò únic que sap fer: escriure. És contractat per realitzar un guió que és un gran èxit: “Vacaciones en Roma”, que signa un altre company i que obté l’ oscar.

Trumbo es presta a escriure tot tipus de guions de sèrie B per sobreviure però amb el pas dels anys, el clima anticomunista declina; Kirk Douglas li encarrega el guió d’ “Espartaco”, Otto Preminger, el d’ “Éxodo”. Ara per primera vegada, el seu verdader nom aflora de nou, tot i les amenaces de Hedda Hopper (Helen Mirren), la reportera que ho sap tot d’ Hollywood, una fervorosa anti comunista.

“Espartaco” és un èxit i Trumbo reivindica els seus anteriors treballs. Amb el pas dels anys recupera la seva reputació i assoleix en persona els premis que ha guanyat.

trumbo_40783

COMENTARI

La caça de bruixes és un tema que Hollywood ha relatat poc i amb timidesa, hi trobem exemples d’ interès en “Tal como eramos” de Sidney Pollack , en “La tapadera” de Martin Ritt” o en la més recent “Buenas noches y buena suerte” de George Clooney.

Aquesta és una biografia  de Dalton Trumbo i ens parla d’ aquesta època negra, de la limitació de la llibertat d’ expressió i de la persecució, a través d’un dels seus protagonistes.

La pel·lícula fa un repàs a l’ actitud inquisitorial del Comitè d’ Activitats anti americanes i posa en solfa a aquells que van ser fidels a les seves conviccions i varen pagar amb falta de feina o presó, a aquells que per poder treballar i sobreviure o simplement per mantenir la piscina, van delatar o canviaren d’ opinió, com Edward G. Robinson (Michael Stuhlbarg) o aquells que s’ identificaren plenament amb l’ acció anti comunista com John Wayne.

Més enllà de la temàtica política i social, Roach parla de l’ ètica, de com una persona no vol renunciar a les seves conviccions i és castigada per això però no tapa les mancances del personatge, algú que sempre vol tenir raó i que està obsessionat per la feina.

Trumbo treballa durant anys a preu fet, els seus guions els signen altres o simplement s’ executen amb noms inventats. Roach parla de la identitat, com Trumbo escriu fantasmalment, com els seus personatges creats, guanyen oscars i diners mentre ell resta a l’ ombra com un no ningú.

En la part final, el missatge que vol llençar un Trumbo ja reivindicat, és el de tancar ferides ; un dels moments de més interès del film és el debat entre Trumbo i Robinson. El primer s’ha mantingut fidel als seus valors, el segon ha delatat i s’ha fet enrere per poder seguir treballant però l’ autor reclama que no hi hagin botxins o víctimes, innocents o culpables.

La cloenda simbòlica del període negre és la imatge de la periodista Hedda Hopper, la dona que manipula en l’ ombra, que enalteix a uns o destrueix als altres, que entre xafarderia i xafarderia qualifica, moralitza i assenyala. Contemplem a l’ Hopper transmutada, envellida, el seu temps ha acabat, la seva llavor s’ ha agostat.