LA BELLA Y LA BESTIA

 

Director: Jean Cocteau

Actors: Jean Marais

              Josette Day

Any: 1946

Títol original: La belle et la bete

Nacionalitat: França

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

La bella (Josette Day)és una noia que viu en un poble amb el seu pare, un germà, Ludovic i dos germanes, Felicie i Adelaide.

Acostuma a realitzar totes les feines de la casa, en tant les germanes s’ entretenen en empolainar-se.

Un dia, el pare torna d’ una gestió en la ciutat, se li fa tard, es perd i va a parar a una gran mansió on habita la bestia, un ser monstruós.

L’ home quan intenta marxar, talla unes flors per la filla i és descobert per la bestia, que li retreu la seva conducta i el condemna a mort. Sols podrà salvar-se si és substituït per una de les seves filles.

El pare marxa a casa seva i la bella decideix assumir el sacrifici i posar-se en mans de la bestia. Quan arriba a la mansió, on aquesta habita, se sorprèn per la seva lletjor i la rebutja però el monstre no tarda en enamorar-se de la noia.

Cada nit li fa la mateixa proposta i li demana que es casi amb ell i cada nit la noia el rebutja.

Passat el temps, la bella se n’ adona del bon cor del monstre i li demana marxar a casa seva durant una setmana per cuidar del seu pare, greument malalt.

La bestia li dona una clau del refugi on guarda tots els seus tresors, aquesta és l’ única habitació en que la noia no pot entrar, però la bestia li ofereix la clau com a mostra de confiança.

La clau, un guant, un cavall blanc i un mirall són el amulets de la bèstia.

La bella arriba a casa seva i el pare al veure-la es recupera però les germanes estan plenes de gelosia i li sostreuen la clau.

Avenant (Jean Marais), un noi del poble enamorat de la belle i Ludovic, el germà, es fan amb ella i cavalquen fins la mansió del monstre per apoderar-se dels seus tresors. La bella es calà el guant màgic i apareix també en la mansió.

Allà la bestia no ha pogut suportar la separació i esta morint d’ amor, el monstre mor en braços de la bella en tant Avenant i Ludovic intenten entrar en la càmera dels tresors.

Una estàtua encantada dispara una fletxa a Avenant que cau i es converteix en una nova bestia. Mentre, el monstre es regenera en un ben plantat príncep, doncs s’ ha trencat l’ encanteri que el lligava a la lletjor i la bestialitat eterna i vola amb la bella cap el seu regne.

 

COMENTARI

     La bella i la bestia és un conte fantàstic de Jean Marie Le Prince de Beaumont, escrit en 1756 tot i que és una historia, els orígens de la qual es remunten probablement a la Grècia clàssica.

Cocteau la porta al cine en 1946 i el relat agafa la seva màxima fama a partir del musical d’ Hollywood i la cinta de dibuixos animats que triomfen a finals del segle  XX.

Cocteau roda un film en el que destaquen els elements mítics, fantàstics, poètics, imaginatius, romàntics i surrealistes, barrejats amb elements propis de psicoanàlisi.

L’ estructura és la bàsica de les històries entre belles i besties-Dràcula, King Kong, El geperut de Notre Dame, el fantasma de la òpera, Barba Blava i altres relats clàssics d’ aquest tipus.

En aquest cas, com en els altres, es produeix una dicotomia entre el be i el mal, la bellesa i la lletjor, el món civilitzat i el món salvatge, l’ ordre i la transgressió.

Un personatge pur i bell, una dona per suposat, realitza un viatge iniciàtic i cau en mans d’un monstre, després del primer ensurt es produeix una mena de pacte per arribar finalment a un procés de seducció, que acaba amb la mort del monstre, el fi de la contravenció i la tornada a l’ ordre establert.

Aquest és el leit motiv d’ aquest film però hi ha més coses. Cocteau indaga en els contes de fades clàssics. La bella és també La Ventafocs, la noia desafortunada que és obligada a realitzar les tasques de la casa en tant les germanes s’ engalanen en la recerca de pretendents i una vida plàcida.

També recull elements de Barba blava quan el monstre li ofereix confiança a la bella i li dona la clau del refugi amb el seu tresor però li prohibeix entrar en ell. En la seqüència del mirall podem veure aspectes de Blancaneus i en el guant que permet viatjar ràpidament d’ un cantó a un altre fonaments del conte de les botes de set llegues.

La pel·lícula bascula entre un món kitsch i poètic i retè elements del surrealisme i el psicoanàlisi. Els canelobres que cobren vida, les estàtues que  es mouen i miren fixament, els llargs passadissos plens de racons secrets.

Tot està plegat de símbols: la clau que obre les portes del tresor, allò màgic i desconegut o la regeneració de la bestia en bell príncep, després de morir d’ amor, és una mort simbòlica per renéixer en una vida de plenitud i desig.

En canvi aquell que ha desobeït l’ ordre establert es converteix en el nou monstre fins que algú vagi a salvar-lo per amor, en una seqüència perpetua i eterna.

El guant permet aparèixer i desaparèixer, el cavall cavalcar fins on es desitgi, el mirall permet contemplar l’ interior, l’ ànima de les persones, són els elements de domini de la bestia.

En realitat estem davant un joc de poder. En principi la bestia imposa la seva potestat a la bella però de seguida canvien les tornes i és la dona la que acull el paper de  domini, la que ensinistra a la fera, la que sedueix i deixa inerme al monstre, que afeblit per amor, acaba morint.

La bondat, la bellesa i la civilització  imposen el seu poder en tant que la barbàrie, l’ animalitat es transforma i regenera.

En el monstre, trobem tant la lletjor física com la bondat d’ ànima, en realitat estem davant el mite d’ Jeckyll i Hyde, la dualitat entre el be i el mal, entre la bellesa interior i la lletjor exterior que estan contingudes en el monstre i que el fan infeliç.

Sols l’ amor, el sacrifici amorós de la bella permet a l’ engendrament, lliurar-se de la seva façana abominable i reconstituir-se com objecte de desig.

El mite de la bella i la bestia està contingut en l’ ase d’ or d’ Apuleyo on Afrodita, gelosa de la bellesa de Psique li envia a Eros que li clavi una fletxa que la faci enamorar-se de l’home més horrible que trobi.