EL NOMBRE DE LA ROSA

El_nombre_de_la_rosa-561341919-large

 

Director: Jean Jacques Annaud

Actors: Sean Connery

             Christian Slater

             Michel Lonsdale

             Ron Perlman

             Valentina Vargas

             Murray J. Abraham

Any: 1986

Títol original: Der name der rose

Nacionalitat: Alemanya/França

Gènere: Suspens

Subgènere: Edat mitjana

 

ARGUMENT

En l’ Itàlia medieval del segle XIV, un frare franciscà, Guillem de Baskerville (Sean Connery), arriba a una abadia benedictina, acompanyat del jove novici Adso (Christian Slater).

S’ entrevista amb l’ abat (Michel Lonsdale) just quan mor un miniaturista, Adelm d’ Otranto. El monjo ha estat trobat al peu d’un finestral de la torre, tot fa suposar que ha estat un suïcidi sinó fos perquè la finestra de la torre no es pot obrir, Guillem pensa que ha estat un assassinat.

Guillem coneix als monjos de l’ abadia, el bibliotecari, el vell Jorge de Burgos, Salvatore (Ron Perlman)geperut i retardat mental i altres; al poc es troba amb una segona mort: Venantius, que apareix ofegat en una barrica. El tercer mort és Berengar, l’ ajudant de la biblioteca, tots els difunts mantenen en comú tenir els dits i la llengua negres, s’ han enverinat al consultar les pàgines d’un llibre que conté arsènic.

Guillem es posa a investigar perquè han mort els monjos i quin és el llibre que ha ocasionat el seu decés.

Aconsegueix entrar, mitjançant un complicat laberint, en una grandiosa biblioteca, pensa que potser la més gran d’ occident, on es guarden milers de volumens i troba un llibre que pot aclarir el misteri però que desapareix de les seves mans.

En tant, Bernardo Gui (Murray J. Abraham), com representant de l’ església oficial i de l’ inquisició apareix en l’ abadia amb el seu seguici per esbrinar que esta passant.

La seva arribada coincideix amb una nova mort, la de Severí, l’ herbolari. Salvatore i una camperola són trobats plegats i acusats, mentre que s’ aprofita per inculpar també a Remigi, un frare que va mantenir posicions suposadament herètiques en el passat. Els denunciats són torturats i posteriorment portats a la foguera.

Per la seva part, Guillem, aconsegueix trobar el llibre que dictamina les morts, es tracta de la poètica d’ Aristòtil. Jorge vol evitar que els frares la llegeixen doncs conté elements de comèdia i suscita el riure. El joc i la broma qüestionen el dogma diví i la veritat evangèlica única.

Guillem persegueix a Jorge , en la disputa cau una llàntia , la biblioteca crema i amb ella Jorge. Guillem se salva amb uns pocs llibres que s’ emporta amb ell.

Bernardo Gui abandona precipitadament l’ abadia però el poble s’ha rebel·lat contra els dictats eclesiàstics i empeny el seu carruatge per un barranc i troba la mort.

Guillem i Adso marxen del recinte religiós. Adso, al cap dels anys és qui ens explica la història en primera persona.

escena-el-nombre-de-la-rosa

COMENTARI

Basat en l’ obra d’ Umberto Eco, és tracta d’una de les translacions al cine d’ una novel.la d’ èxit, realitzades amb més qualitat i criteri.

La pel·lícula, igual que la novel.la, comporta una lectura policíaca. Un frare arriba a una abadia i es dedica a investigar una sèrie d’ escabrosos crims, descobreix a l’ assassí i amb ell, el misteri i els secrets que envolten la confraria.

El film es pot contemplar com una obra gòtica i també com un fresc d’ època.

Més enllà, Annaud per boca d’ Eco, planteja com l’ església esta sostinguda pel dogma. Jorge, l’ assassí, no vol que ningú pugui accedir a la cultura, a l’ univers literari, al coneixement, si això significa qüestionar les normes eclesiàstiques. Els seus assassinats són una manera d’ exterminar el pensament crític, la dissidència i la curiositat.

Una comèdia fa riure, el riure pot fer dubtar, dubtar és propi del diable i tot això pot posar en qüestió la veritat religiosa infal·lible.

Al mateix temps, contemplem els fastos de l’ església oficial, el seu poder i riquesa, representats per l’ inquisidor i front ells l’ humilitat de Guillem i Adso, els franciscans, que sense renunciar a la fe, hi oposen la raó i demanen una església pobre.

La gran biblioteca és la metàfora del coneixement, en tant Guillem la vol per a tothom, Jorge la vol allunyar i preservar ben amagada, per evitar es posin en consideració les normes i els dogmes religiosos establerts.