EL RIO

el-rio-cartel

 Director: Jean Renoir

Actors: Patricia Walters

              Adrianne Corri

              Thomas E. Brent

Any: 1951

Títol original: The river

Nacionalitat: França

Gènere: Drama

Sub gènere: Adolescència.

 

ARGUMENT

En l’ esta indi de Bengala i després de la segona guerra mundial, hi viu una família de britànics. El pare, és el director d’una fàbrica de jute amb la que es guanya la vida, al seu costat hi conviuen la seva dona i sis fills, Bogey, un nen i cinc dones, quatre nenes i l’ adolescent Harriet (Patricia Walters).

La família te com a veí a John, que viu amb la seva filla Melanie, una noia mestissa, aquest rep la visita del seu cosí el capità John (Thomas E. Brent), un noi que ha perdut una cama en la guerra.

John concita ràpidament l’ admiració , l’ enamorament i el desig d’ Harriet, també de Melanie, tot i que de manera més continguda, i de Valerie (Adrienne Corri), una noia del veïnat.

El capità John contempla amb indiferència l’ assetjament d’ Harriet, la més petita de les noies però en algun moment cau sota els encants de Valerie, ja una doneta.

Harriet vol captar l’ interès del capità John a partir del seus poemes i els seus contes., en un d’ ells medita sobre una noia enamorada d’un desconegut i obligada a casar-se pel seu pare en un matrimoni pactat. Quan la noia arriba, tristoia, al casament, es sorprèn al veure que el nuvi és el seu enamorat secret.

Tot aquest joc de seducció es trenca quan Valerie segresta el seu diari íntim, on Harriet expressa els seus sentiments cap al capità John i el fa públic davant el noi en un toc de crueltat i immaduresa.

L’ equilibri de la casa es trastoca quan Bogey es mossegat per una cobra i mor, mentre ,el capità John marxa cap a nous indrets, el curs de la vida segueix i la família te un altre nena.

2r6nnd1

COMENTARI

“El rio” pertany a l’ etapa americana de Renoir, és la seva primera pel·lícula en color i adapta una novel.la de Runner Godden.

És una obra plena d’ equilibri, sensibilitat i placidesa. Un bell retrat d’un món en contrast entre la vida tradicional hindú i el món occidental.

La narració està explicada des del punt de vista d’ Harriet, la jove filla de la família emigrada a la Índia, és ella en primera persona qui explica els seus sentiments i neguits en el traspàs del món adolescent a l’ adult.

Aquest és un dels temes importants del film, la xarxa comuna entre tres noies adolescents que creuen estimar a un xicot més gran i nouvingut.

Renoir obra els ulls sobre aquest moment de transició, quan floreixen els primers sentiments amorosos, quan l’ amor és un goig i la pèrdua una desgràcia.

Però el gran tema de la pel·lícula és el pas del temps, el riu Ganges és una metàfora de la via, tot flueix compassadament i sense descans, el riu porta equilibri, les seves aigües no s’ aturen mai.

La vida també és un seguit d’ esdeveniments imparables. Bogey mor però al poc, un nou ser il·lumina la vida dels esposos, les noies enamorades llancen les cartes de l’ estimat, quan s’ anuncia el naixement de la nena.

La tristesa, la pena i el dolor són substituïts per la joia del nou que provoca el nou nat, la vida, com el riu, segueix el seu curs.

Potser el punt de vista de Melanie és el contrapunt a les noies occidentals. La seva estimació per John és  sempre interioritzada, mai s’ expressa cap en fora amb la volubilitat d’ Harriet o Valerie.

Melanie assumeix la vida i les coses com són, els defectes i les mancances irreversibles ,com la coixesa de John  o la pèrdua inexorable de la persona que s’ estima.

Renoir retrata una semblança de la Índia sens judicis però interpel·la a dos mons a dos cultures que es contemplem sense apropar-se, Orient i Occident.

Els aposentats anglesos són espectadors privilegiats del rituals hindús, les festes, les Deïtats, l’ encantador de serps, els treballadors del jute, tot és tan proper però tan llunya al mateix temps. Les noies estan preocupades dels seus problemes sentimentals, el país i el paisanatge els hi són aliens.

Estem davant un nou Renoir, el militant lluitador del Front Popular, l’ antifeixista, ha desaparegut i s’ inicia un recorregut per la saviesa i la serenitat.