FARAÓN

FARAÓN

 Director: Jerzy Kawalerowicz

Actors: Jerzy Zelnik

             Piotr Pawlowski

             Barbara Brislka

Any: 1966

Nacionalitat: Polònia

Gènere: Cine social i polític

Subgènere: Egipcis

 

ARGUMENT

     L’ imperi nou d’ Egipte inicia una lenta decadència amb el govern del faraó Ramses XII. El seu fill Ramses, (Jerzy Zelnik) és un home ambiciós que es vol enfrontar al poder religiós En una batalla front als assiris, Herhor,(Piotr Pawlowski) el principal sacerdot, desvia els exercits per no passar per sobre uns escarabats sagrats.

Ramses contempla com augmenten els privilegis dels clergues, en tant el poble s’ empobreix. Coneix a Sarah, una dona jueva, que li dona un fill però l’ origen de la noia fa que sigui expulsada de la cort i substituïda per Kama (Bàrbara Brilska), una assíria.

El fill del faraó es te que enfrontar també a la guerra amb els assiris, al que venç i als acords necessaris amb els comerciants fenicis.

Quan mor el faraó, el fill és coronat com a Ramses XIII i aquest decideix fer front als sacerdots i rescabalar el tresor del Déus, que es troben dins el temple d’ Amón, per millorar la vida de la població.

Els eclesiàstics s’ hi oposen i Ramses llença al poble contra el temple i els clergues però, coneixedors aquests de l’ astrologia, saben que l’ atac coincideix amb un eclipsi de sol i manipulen la situació per crear el pànic entre els assaltants.

Com darrer recurs, Ramses envia a Tutmosis, el cap de l’ exercit a detenir a Herhor però un soldat el mata. Ramses penetra en el laberint del temple on es guarden els tresors i allà es troba amb un mercenari dels sacerdots que l’ assassina.

pharaoh_1-1

COMENTARI

El cinema polonès es mostra interessat en els anys seixanta per realitzar grans superproduccions per guanyar prestigi i fins i tot competir amb el cinema d’ Hollywood. L’ escola de cine polonesa te en Kawalerowicz un dels seus principals autors.

És un director que no manté tendències especialment crítiques amb el règim comunista de l’ època però en alguns aspectes aquesta pel·lícula d’ època es pot apreciar com una metàfora política del país.

Kawalerowicz no desdenya les seves conviccions marxistes, doncs la cinta no deixa de parlar de la lluita de classes : com una casta burocratitzada retè i hegemonitza el poder absolut, política i econòmicament, i la població es veu abduïda a la pobresa i la misèria. Aquests sacerdots són aliens al poble, viuen entre riqueses i detenen un gran poder. Mirada crítica, potser, sobre la burocràcia comunista, depenent de Moscou i enquistada en els seus privilegis.

D’ una altra part el film pot tenir una segona interpretació. D’una banda l’ església i el seu domini, la seva pompa, l’ influència de la jerarquia eclesiàstica en un país on preval el catolicisme, en el film la casta sacerdotal. D’una altra banda, l’ estat, amb una certa voluntat social, encarnat pel govern comunista, en la pel·lícula, la raó d’ estat és personificada pel faraó.

Més enllà de l’ al·legoria, “Faraón” és un film polític, més que una pel·lícula d’ època. No recrea la història, doncs els faraons de la pel.licula mai van existir. En ella trobem les lluites entre un cap de govern reformador que, vol millorar el benestar del poble i acabar amb el seu empobriment i una certa burocràcia endogàmica, tan sols preocupada pels seus propis interessos.

En aquest context, Ramses te que exercir el poder, cercar aliats i guerrejar contra els enemics per mantenir el status quo.

El film s’ inicia amb una bella escena: sobre la terra resseca, dos escarabats lluiten per la possessió d’ una nou, metàfora de la lluita social i pel poder que esdevé en Egipte/Polònia.

Magnífica escena del combat contra els assiris, amb la profusió de cadàvers en el camp de batalla però el quadre clau de la pel·lícula és quan el poble assalta el temple i el sacerdot aprofita un eclipsi de sol per fer creure, que els Déus s’han enfurit ,i crear el paor entre la població.

No queda enrere l’ avenç pels sinuosos i foscos laberints del temple, l’ home tancat en els seus laberints a la recerca de la riquesa sols troba la desorientació i la mort.

La pel·lícula guanyà la Palma d’ Or en el festival de Cannes de 1966