LA NOCHE DE LA IGUANA

 

Director: John Huston

Actors: Richard Burton

               Sue Lyon

               Ava Gardner

              Deborah Kerr

Any: 1964

Títol original: The night of the iguana

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Larry Shannon (Richard Burton) és un sacerdot que ha perdut la fe. Apartat del seu ministeri es dedica a fer de guia turístic en Mèxic i acompanya a un grup de velles turistes en un bus en el que també hi va una atractiva menor, Charlotte (Sue Lyon), més interessada per Larry que pel paisatge.

El sacerdot en excedència, està també més atret per l’ alcohol i les dones que per la religió. Acusat per la tutora de Charlotte de pervertir-la, el bus arriba a un vell hotel de les afores de Puerto Vallarta, que regenta Maxine (Ava Gardner), una vella amiga de Larry, una viuda que viu acompanyada per dos joves mexicans.

Larry es veu contínuament assetjat per Charlotte, amenaçat d’ acomiadament pel seu cap i importunat per la tutora i el grup de dones, que volen anar a una residencia més còmoda.

Per agreujar-ho tot arriba a la residència Hannah (Deborah Kerr), una dona propera als quaranta anys però de bon veure, acompanyada del seu avi, un poeta de noranta set anys.

Els dos es van buscant la vida, malvivint dels dibuixos de la dona i els poemes del vell. Larry ha amagat una peça del cotxe perquè els turistes no se’n vagin però acaba rebutjant a Charlotte ,que només li porta problemes, i ja definitivament acomiadat deixa que les dones marxin.

Larry es queda en l’ hotel on es produeix un joc de gelosia, desig i rebuig entre ell i les dones.

Finalment Larry i Maxine es queden plegats en l’ hotel en tant Hannah fuig per  continuar la seva vida errant.

 

 

COMENTARI

Film basat en una obra de Tennessee Williams. Planteja el món tancat i claustrofòbic de l’ autor, els conflictes sexuals i els drames existencials que recorren la seva obra.

Huston recrea personatges turmentats i en crisi, angoixats i cercant el seu lloc en la vida, incapaços de trobar-li un sentit a aquesta. Gent fràgil, solitària, perduda, cercant desesperadament arrelar-se.

En ells, els dubtes són més forts que les creences i es barreja la necessitat d’ estimar amb el desig i el sexe. Famosa l’ escena de Maxine, mullada en la platja i abraçada apassionadament als dos joves i musculosos mexicans. És un paradigma de la necessitat amorosa de la dona, els nois sols li ofereixen sexe però no cobreixen el buit existencial.

Maxine és tota extraversió, voluptuositat i caràcter. Hannah és en canvi un dona sense experiència sexual però disposada a gaudir de la vida i a veure món. Cap de les dues te tot el que vol ni el que busca. Al  igual que Larry són personatges dissortats, cercant la felicitat.

La comprensió que la vida te que portar a un objectiu, la marca el vell poeta que dicta i acaba el seu últim poema per morir, seguidament, en pau.

Williams proposa la metàfora de la iguana, una bestiola que han caçat i que tenen lligada, sense possibilitat de llibertat i d’ escollir el seu destí. Larry li talla les cordes a la iguana captiva i amb aquest gest busca emancipar-se també de si mateix i lliure, trobar la felicitat.

VIDAS REBELDES

the_misfits-276481496-large

 Director: John Huston

Actors: Clark Gable

               Montgomery Clift

               Eli Wallace

               Marilyn Monroe

               Thelma Ritter

Any: 1961  

Títol original: The misfits

Gènere; Drama

 

ARGUMENT

     Roslyn (Marilyn Monroe) I la seva amiga Isabelle (Thelma Ritter) assisteixen al judici per aconseguir el divorci de la primera davant un marit que no la maltractava sinó que , simplement, estava absent.

Guido (Eli Wallace) les  condueix amb la seva camioneta, això facilita que coneguin al seu amic Gay Langland (Clark Gable), un cowboy madur que es dedica a caçar cavalls.

Tots els personatges confraternitzen entre si i marxen a Nevada, a la casa de Guido amb la intenció d’ anar a la caça de cavalls salvatges.

En el camí es troben a Perce Howler (Montgomery Clift), un home que vol anar a participar en un “rodeo”.

Tots l’ acompanyen malgrat que Perce es abatut, primer per un cavall i després per un brau, patint diverses contusions.

Els protagonistes arriben més tard a Nevada. Troben un ramat de sis cavalls i després de molts esforços aconsegueixen tirar-los el llaç  i capturar-los.

Més l’ esperit romàntic ja no existeix, Gay li explica Roslyn que abans els cavalls es caçaven per portar-los als “rodeos”, ara el tractant els vendrà perquè serveixen de menjar per a gossos.

Això disgusta a Roslyn que veu en els animals un símbol de llibertat i vol protegir-los. Perce s’ alia amb la noia, agafa la camioneta i allibera als animals.

Gay córrer darrera el mascle i intenta empresonar-lo de nou. En un principi és arrossegat per la bestia però després , en un duel singular, Gay aconsegueix sotmetre-la.

Quan Guido el felicita per l’ acció, Gay talla la corda que  subjectava el cavall i el deslliura de nou. L’ important ja no era aconseguir un benefici econòmic de la venda sinó demostrar-se a si mateix qui és.

Gay i Rosslyn marxen plegats en la camioneta cap a un futur incert.

 

vidas rebeldes3

COMENTARI

     Una de les obres més potents d’ Huston que apel·la , com en altres pel·lícules seves a elaborar un retrat èpic de perdedors.

En aquest cas es conjuga l’ actuació dels personatges en la pantalla amb la pròpia realitat dels actors.

Marilyn és Roslyn, una sòsies de l’ actriu, que mai havia estat ta bé, fràgil, innocent, sensible, inerme, desorientada, a vegades perversa, volent fugir de si mateixa, agafant-se a qualsevol que li doni afecte per encobrir la seva solitud.

Les primeres arrugues ja mostrem els primers efectes de maduresa. Un any després moria farcida de barbitúrics en un apartament de Nova York.

Gay-Clark Gable- és un home acabat, tota la seva vida ha viscut lliure i les grans extensions són la seva pàtria però el seu món està desapareixent i la caça de cavalls pels “rodeos” ja no és rentable.

Gay te que fer palès el seu orgull, guanyar-se la seva pròpia autoestima, demostrar-se a si mateix que és l’ home viril i lliure que ha estat sempre. Això li farà guanyar la confiança de Roslyn però el portarà a un món que desconeix., quan se’n va amb la noia, Guido li crida que el seu futur serà treballar en una benzinera o en un supermercat.

Gable que patia un càncer terminal i era realment un home acabat que volia semblar digne va morir a l’ acabar el rodatge.

Perce és també un punt Montgomery Clift, abstret, distant, com la resta de personatge tampoc ha consolidat llaços afectius ni familiars.

És el primer que s’ adona que no es pot ser lliure, arrabassant la llibertat d’ altres sers vius i allibera als animals.

Clift morirà cinc anys després, en 1966.als 46 anys d’ edat.

Estem, doncs, davant la presència d’ un món crepuscular tant en la pantalla com en la vida dels intèrprets en la que seria l´ última pel·lícula de Marilyn i Gable i una de les últimes de Clift.

El film és un crit per la llibertat, uns homes que han viscut un somni, ser lliures. Front ells, els cavalls, ràpids, forts, elegants, són el seu contrapunt , també lliures i salvatges. Algú es tindrà que rendir per continuar gaudint de la llibertat. Gay es rendeix però abans demostra que és el més fort.

La última mitja hora, la persecució i captura de les besties i la lluita casi cos a cos entre el protagonista i l’ animal mascle, és extraordinària i quedarà fixada en la historia del gran cinema.

La traducció real de “The misfits” seria els inadaptats que reflexa molt millor la realitat de la historia.

 

 

 

LA JUNGLA DEL ASFALTO

La_jungla_de_asfalto-577492566-large

 Director: John Huston

Actors. Sterling Hayden

               Louis Calhern

               Marilyn Monroe

               Sam Jaffe

Any: 1950

Títol original: The asphalt jungle

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

 

ARGUMENT

Doc  Erwin(Sam Jaffe) és un famós atracador que surt de la presó i cerca contactes per donar un bon cop a una important joieria.

El senyor Emmerich(Louis Calhern) un respectable pròcer de la societat, és quedarà les joies i els hi donarà als lladres el seu valor en efectiu.

Doc amb l’ ajuda de Cobby, un truà amb negocis bruts, amic d’ un policia corrupte, contracta a un especialista en obrir caixes fortes, a un conductor i a Dix Handley(Sterling Hayden), un pinxo , per la feina bruta.

Però Emmerich no disposa dels diners en efectiu doncs és un home arruïnat. Portat per l’ ambició,planeja quedar-se totes les joies, enganyant als pispes.

En l’ atracament res surt com estava previst. Si bé els lladres roben les joies, salta una alarma i ve la policia. Quan ja escapen, apareix un vigilant, Dix el colpeja però la pistola del guàrdia fereix accidentalment a l’ especialista en obrir caixes.

Emmmerich tement la reacció dels atracadors, porta a la trobada amb ells a un gàngster amic seu. Evidentment ,els lladres desconfien quan Emmerich els hi diu que no té els diners. Hi ha un tiroteig , els gàngster mor i Dix queda ferit.

A la fi arriben a un acord. Emmerich anirà a l’ asseguradora i tornarà les joies a canvi que aquesta li doni un vint i cinc per cent del seu valor, també s’ encarregarà de desfer-se del cadàver del gàngster. En tant, Doc i Dix, amb la cartera plena de joies busquen un amagatall en casa d’ una amiga de Dix.

El cèrcol s’ estreny. La policia troba el cadàver del gàngster i arriba a Emmerich, que confessa i més tard es suïcida.

Doc es queda les joies i inicia la fugida cap a Cleveland. Para en un bar amb juke-box i ofereix unes monedes a una noia perquè posi musica i balli. Aquest temps perdut dona lloc a l’ arribada d’una patrulla policial que l’ identifica i el deté.

En tant, Dix fuig  amb la dona que l’ ha amagat. Ferit, té que anar a un metge que el denuncia i quan continua la fugida, li fallen les forces i mor.

asfalto_2

COMENTARI

Ens trobem davant un impecable film de sèrie negra. Si bé el relat de l’ atracament perfecte ha estat portat moltes vegades al cinema, aquí el trobem envoltat d’un gran vigor narratiu.

Els personatges són arquetípics, de gran força. Entenem les motivacions dels lladres, personatges plenament humanitzats.

Emmerich és un home de negocis ,respectable, ambiciós i avariciós, que traeix als seus companys per accedir a tot el botí.

Doc Erwin és un professional que ho te tot calculat però al que tot se li complica per petits detalls. La seva perdició és per culpa de l’ atzar i també per la seva única debilitat en tot el procés: quan perd el temps, admirant embadalit ,com balla la noia amb la música del juke-box i la policia el deté.

Per fi Dix és un pinxo acostumat a fer treballs bruts i és un personatge bogartià. En ell funciona la lleialtat als companys , una certa ètica i un codi dels baixos fons. Dur, descregut, escèptic i desarrelat, té el somni , des de petit, de muntar cavalls. Mor en una granja en tant els cavalls s’ acosten al seu cadàver.

La pel·lícula acaba sent un panegíric a la bona feina de la policia però darrera, aquesta convenció, hi ha un retrat amarg d’un món de perdedors, un pessimisme vital que entén l’ esforç no correspost dels personatges, que els porta al fracàs.