MIDNIGHT COWBOY

 

 

Director: John Schlesinger

Actors: Jon Voight

              Dustin Hoffman

              Brenda Vaccaro

Títol original: Midnight cowboy

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Joe Buck Jon Voight) és un cowboy de Texas que treballa en un restaurant de rentaplats. Cansat d’ aquesta feina agafa un autobús amb la intenció de traslladar-se a Nova York.

La seva idea és fer valer el seu atractiu i guanyar-se la vida com gigoló, vivint de les dones. Però les seves primeres experiències no són gaire esperançadores. Des de les senyores que el rebutgen fins les que s’ indignen quan els hi demana diners per fer l’ amor amb elles.

Un dia, en un bar, coneix a Ratso Rizzo (Dustin Hoffman), un esguerrat que se les dona d’ home de món i que li proposa ser el seu representant.

Ratso, el suposat representant, l’ enganya i després de donar-li la comissió, Joe es troba en una habitació amb un homosexual i fanàtic religiós

Joe es queda sense diners, és expulsat de la pensió i acaba prostituint-se amb homes, malgrat que aquests tampoc li paguen.

Casualment es retroba amb Ratso i aquest l’ invita a dormir en un pis que ha ocupat. En realitat Ratso no és representant de res sinó un  lladregot que es busca la vida allà on pot.

Joe proba en un hotel per a dones però també te que sortir per cames, trencant amb els somnis de Ratso que espera el triomf del seu amic per millorar també la seva sort.

Joe i Ratso són invitats a una festa, allà per primera vegada lliga  i una dona accepta pagar pels seus serveis. Malgrat patir una puntual impotència, acaba guanyant el crèdit que ell mateix es dona i Shirley, la seva acompanyant, fa córrer les seves dots amatòries entre les seves amigues.

En tant a Joe sembla que la vida li somriu, Ratso es troba malalt. Joe vol complir el somni del ara amic seu i anar fins a Florida. Quan un homosexual el porta a la seva habitació de l’ hotel, Joe el colpeja i li roba els diners amb que pagarà l’ autobús camí del mar.

Abans d’ arribar, quan Joe pensa en canviar de vida, Ratso mor en l’ autobús que el porta al paradís.

 

 

COMENTARI

    John Schlesinger destaca com un dels promotors del free cinema anglès amb pel·lícules com “Billy Liar” (1963) , “Darling”(1965) o “Lejos del mundanal ruido” (1967). La seva presència en el cine americà amb “Midnight cowboy sembla que el portarà al cim doncs guanya en 1970 tres oscars, millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat però tot i continuar realitzant un cinema digne mai tornarà a obtenir un èxit com aquest.

Midnight cowboy va resultar un film escandalós per al seu temps i no va poder-se estrenar en Espanya fins al  1975, coincidint amb la mort de Franco, el tema: un home que es vol guanyar la vida com a prostitut, no hi va ajudar. La cinta és un retrat cruel, àcid i tendre de dos busca vides cercant el somni americà, dos homes que volen aparentar allò que no són.

Un, un pagès, un vaquer de Texas, ignorant ,que  pensa es pot guanyar la vida com semental per les dones riques i acaba sent ell qui paga. L’ altre, un vividor, un truà que espera un cop de sort per veure acomplert el seu somni, instal·lar-se a Florida. Els dos units pel seu instint de supervivència.

Darrera aquests personatges Schlesinger compon la imatge , poc afalagadora, de Nova York , fanàtics religiosos, homosexuals sortits, dones casades en cel, diletants, drogoaddictes, pispes, tota una fira de les vanitats i retrat social d’ un món i una època. Un catàleg de misèries i miserables.

En mig d’ aquest panorama, els dos protagonistes viuran una història d’ amistat, malgrat els contrastos i les diferències que els separen, malgrat que l’ esforç de Joe no aconseguirà arribar a bon port i Ratso morirà abans d’ arribar al destí del seu somni.

Magnífiques les escenes de la festa on es desvetlla tota una fauna urbana plena de esnobisme i a la recerca de noves experiències. Igualment potent l’ escena del “polvo” del cowboy després del seu primer fracàs. Per fi, el final: ple de dolor, quan Ratso mor en el bus al costat del seu amic, en tant el conductor dissimula i diu que no ha passat res, la vida i les aparences continuen.

D’ alguna manera el relat incideix en la decadència del western. El cowboy contemporani ja no és un home que  ve a solucionar greuges sinó algú desvalgut i ridiculitzat que es guanya la vida com pot.

Destacar per fi la enganxosa melodia de Nilsson: Everybody’s talking”, tot un emblema que acompanya als personatges en el seu recorregut.

LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO

 

Lejos_del_mundanal_ruido-510492356-large

 Director: John Schlesinger

Actors: Julie Christie

             Terence Stamp

             Alan Bates

             Peter Finch

Any: 1967

Títol original: Far from the madding crowd

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bathsheba Everdene (Julie Christie) viu en una regió rural d’ Anglaterra en 1966, quan hereta la granja més gran de la comarca.

Al mateix temps, Gabriel Oak (Alan Bates), és un pastor que conviu amb les ovelles en terres properes i li declara el seu amor a la noia.

Un bon dia, Gabriel perd tot el ramat d’ animals, que s’ estimben pels penya-segats, i té que marxar a la ciutat a llogar la seva força de treball, allà és contractat per la mateixa Bathsheba perquè feinegi en la seva finca.

Al costat del terreny de la noia, hi està instal·lat un ric propietari, William Boldwood (Peter Finch), que pretén fer-la la seva esposa però Bathsheba no l’ estima.

Al cap d’un temps arriba a la propietat el sergent Frank Troy (Terence Stamp), el soldat ha tingut una relació amb una noia de la ciutat, Fanny, amb qui ha estat a punt de casar-se.

L’ arribada de Troy comporta l’ enamorament immediat de Bathsheba i la corresponent boda però Troy resulta ser un marit que es juga el patrimoni familiar en baralles de galls i que no respon a les expectatives de la noia.

Temps més tard accedeix a la granja, Fanny, el seu estat és lamentable, Troy l’ acull però la dona mor i és enterrada amb el seu nadó, el sergent entén que aquesta és la persona a qui estima i després de deixar les seves robes en la platja s’ interna nedant en el mar.

Tothom dona per fet que l’ home s’ ha ofegat i sobretot Boldwood, com el cos de Troy no s’ha trobat, no se’l donarà per mort fins al cap de sis anys. Boldwood li demana a Bathsheba que li prometi que es casaran quan passi aquest temps.

En tant, acut a la ciutat un circ i en ell hi treballa , sota una disfressa, Troy però la seva dona no el reconeix. En el moment en que Batssheva ha donat el si a Boldwood i aquest ho pensa anunciar en mig d’una gran festa, Troy fa la seva reaparició i insta a Bathsheva a que l’ acompanyi, Boldwood agafa una escopeta, dispara al nouvingut i el mata.

Condemnat Boldwood a la presó, la noia contempla com el seu primer pretendent, Gabriel, vol marxar a la ciutat doncs no hi troba futur en el camp, la parella reconstrueix la seva antiga amistat i es casa.

 

Lejos del mundanal ruido 003

COMENTARI

Amb “Billy Liar” i “Darling”, Schlesinger s’ inscriu en la corrent del free cinema anglès però aquesta superproducció que anticipa la seva marxa a Estats Units per rodar “Midnight cowboy” ja avança el trencament amb qualsevol tipus de cinema alternatiu.

“Lejos del mundanal ruido” és una novel.la del segle XIX, de Thomas Hardy, que Schlesinger porta al cinema. Descriu la relació d’una jove i bella propietària rural, amb tres homes, tres pretendents que desitgen el seu amor.

El tocat per la vara de Cupido és Troy, el militar, i és la pitjor elecció, bevedor, jugador, violent i insensible, secretament enamorat de la seva antiga amant.

Boldwood, el terratinent veí, sols te ulls per la noia, quan pensa que ha arribat el seu gran moment, reapareix Troy i Boldwood fa callar la seva frustració, matant-lo.

Gabriel és el primer en festejar el cor de la dona però és també el més passiu, la seva espera té el premi adequat i s’ acaba casant-se amb Bathsheva.

Es tracta d’un drama romàntic, d’un fulletó d’ època marcat per la cuidada ambientació , la bella fotografia i la magnífica posada en escena, mostra un conjunt d’ esdeveniments amorosos però no aconsegueix que l’ espectador penetri en l’ ànima adolorida dels protagonistes.

La realització resulta plana , el to academicista i el metratge excessiu.

Tot i això, Schlesinger ens recrea amb algunes imatges potents: les ovelles arrastrades pel gos, que s’ estimben pel precipici en tant contemplem els cadàvers dels animals en la platja; la feina de Gabriel intentant salvar la palla recollida en mig de la turmenta, amb la col·laboració de Bathsheva, mentre Troy i els seus amics dormen borratxos; les escenes del circ que acaben amb la mirada entre el marit, disfressat, i la dona i per fi el ball, en el que Boldwood vol anunciar el seu prometatge, interromput de repent per l’ arribada de Troy, al que tothom considera mort.