EL VIEJO Y EL MAR

 

Director: John Sturges

Actors: Spencer Tracy

              Felipe Pazos

Any: 1958

Títol original: The old man and the sea

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Un vell pescador, Santiago ,(Spencer Tracy) fa vuitanta quatre dies que no pesca res, un noi Manuel (Felipe Pazos), l’ ha ajudat els primers moments però és comminat per la seva família perquè ho deixi.

En el port de L’ Habana el noi i el vell confraternitzen, en tant alguns pescadors se’n riuen de l’ home i altres senten tristesa.

El vell somnia amb el passat, en quan era fort i jove i pescava per les costes africanes; però un nou dia creix i el vell surt a la mar.

Alguna cosa diferent passa en aquella jornada, un gran peix pica en l’ esquer però  no surt per ser arponat sinó que arrastra la barca mar endins i la porta a remolc.

Així s’ inicia el cansament, la tensió, la pèrdua de força, ferides en una mà, rampes en l’ altra i de cop el peix que salta i surt a la superfície, Santiago es veu assetjat per la fam, la set , la son i la fatiga.

Arriba el tercer dia de pelegrinatge, per fi el peix es posa a tret , l’ arpó es clava en les seves carns i mor però l’ odissea no s’ha acabat, en el viatge de retorn l’ olor de sang atrau als taurons que comencen a menjar-se la presa.

Santiago lliga un ganivet al rem per combatre als depredadors  però la lluita és desproporcionada, desigual, impossible i a la fi del gran peix sols queda l’ esquelet.

El pescador torna a terra, a la seva cabana, i dorm profundament, Manuel l’ espera per regressar a la mar.

 

COMENTARI

Sturges roda un film basat en la novel.la d’ Ernest Hemingway. A l’ igual que en l’ original literari, l’ autor mostra la lluita de l’ home contra la natura i front la vida salvatge que el depassa.

El mar que s’ alça immens i els animals que lluiten per sobreviure són una metàfora de la vida, dels reptes, de les ambicions de l’ home per aconseguir els seus objectius.

Santiago diu al final de la narració: “L’ home pot estar destruït però no derrotat”; el pescador sap que no ha aconseguit allò que desitjava però que ha bregat, que la voluntat, el valor i la perseverança l’han portat camí de la seva pròpia dignitat; Santiago ha perdut el peix però ha guanyat la batalla contra si mateix.

El pescador uneix indissolublement la seva aventura , el seu destí i la seva vida al gran peix, víctima i botxí, animal i ser humà, marxen plegats en una lluita de resistència i supervivència.

Sturges reflexiona sobre el pas del temps, Santiago ha estat sempre un home fort, un pescador eficient, ara la vida passa, les facultats minven, la decadència obre les portes, el pescador s’ha fet vell però l’ home sense edat és constant i no es rendeix, sols hi ha una capitulació: la mort.

D’ altra banda l’ autor ens presenta a Manuel, el noi és la pervivència d’una cultura en el mar, és el jove que aprèn del vell per perpetuar  una forma de vida.

El director ens mostra l’ existència precària dels pescadors, l’ entorn miserable i la necessitat de sortir a feinejar cada dia com una forma de supervivència. El film juga amb la veu amb off, un recurs literari que serveix per desgranar els pensaments, l’ actitud i el passat del vell ; com la seva epopeia és solitària, són les reflexions de Santiago les que ocupen la narració.

Sturges composa una epopeia sobre la victòria de l’ orgull de l’ home que es reconcilia amb la vida després d’haver lluitat contra la mort.

 

LOS SIETE MAGNÍFICOS

the_magnificent_seven-667963632-large

 Director: John Sturges

Actors: Yul Bryner

              Steve Mc Queen

              James Coburn

              Horst Bucholz

              Charles Bronson

              Robert Vaughn

              Brad Dexter

              Eli Wallach

Any: 1960

Títol original: The magnificent  seven

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Un petit poble mexica és assolat pels bandits. Calvera (Eli Wallach) i els seus homes s’ emporten regularment la collita i les pertinences dels camperols, assassinant a qui se’ls hi oposa.

Desesperats, els pagesos es plantegen que fer, un dels patriarques del poble els hi aconsella que es tenen que rebel·lar, tenen que anar a la ciutat, comprar armes i lluitar.

Allà troben a un pistoler: Chris (Yul Bryner) , li proposen que els ajudi en la lluita contra Calvera i li ofereixen tot el que tenen, que és ben poc, taula,  llit i vint dòlars per capita de remuneració, Chris fa córrer la veu i recluta una banda d’ homes disposats acceptar l’ oferta. Harry (Brad Dexter), Vin (Steve Mc Queen) i més tard Bernardo O’ Reilly (Charles Bronson),Britt (James Coburn) i Lee (Robert Vaughn). Per fi se’ls hi afegeix Chico (Horst Bucholz).

Els set homes es dirigeixen on els hi han reclamat l’ ajuda, s’ instal·len i esperen esdeveniments.

A l’ espera de la presència dels facinerosos, els mercenaris es dediquen a ensinistrar als pagesos perquè puguin lluitar i els ensenyen a disparar i a defensar-se.

Fins que apareixen els bandolers; ells són quaranta i els defensors contractats set. Es produeixen les primeres escaramusses, els agressors són posats en fuga i en moren un grapat d’ homes

Calvero i els seus es reagrupen a les afores per contraatacar, la traïció d’ un camperol fa que Calvero entri en el poble i desarmi als set homes, tot i això els deixa marxar i en els afores els hi torna les armes.

Els mercenaris, que ara defensen la causa com seva, es neguen a renunciar i decideixen tornar al poble. Agafen per sorpresa als bandits, i es produeix una batalla sense concessions on molts malfactors són eliminats però els herois també pateixen baixes. Harry és el primer en morir i més tard li segueix Lee, un home que ha mostrat covardia en un principi però que es redimeix lluitant, ara sense descans, i també cauen O’ Reilly i Britt.

Els natius desperten de la seva passivitat i ajuden, Calvero cau mort i els últims lladregots escapen.

En tant Chico s’ estableix en el poble, amb una noia que ha conegut, Chris i Vin marxen en recerca de nous horitzons.

original

COMENTARI

Kurosawa li va donar a moltes de les seves epopeies medievals, un tractament de western, no és estrany doncs, que algunes de les seves millors pel·lícules hagin tingut un remake posterior, lligades a aquest gènere.

“Los siete magníficos”, és una transposició de “Los siete samurais” i restaura molt dignament la història que va dirigir el mestre.

El film, com el seu original, arrenca a partir d’uns pagesos pobres que contracten uns mercenaris perquè els defensin d’un grup de malfactors que els plomen.

El que pels pistolers és, en principi, un treball burocràtic i una manera de guanyar-se la vida, acaba convertint-se en una voluntat real de defensar als pagesos, en una identificació amb les dificultats i precarietats dels seus contractants.

La pel·lícula, que data de l’ any 1960, quan el western encara no havia iniciat la seva davallada com a gènere, planteja la possibilitat de que Hollywood contracti a un grup de famosos i carismàtics actors de l’ època per encarnar als protagonistes.

Els seus personatges són contraposats però tenen en comú, que s’ uneixen per un mateix objectiu.

Sturges incorpora al jove orgullós i inexpert, al covard, que al final dona la vida per la causa, a l’ avariciós i tafur, que també mor, l’ as amb el punyal i el revòlver que menysprea els diners, a l’ home d’ ascendència llatina que se sent proper als damnificats i als dos caps, dos pistolers sense arrels i sense nord.

Amb aquesta presentació, l’ espectador ja ha fet seus els personatges i s’ ha identificat amb ells, a partir d’ aquí es desenvolupa l’ acció.

El director juga a contrastar dos mons antitètics. Els pagesos són covards: “Si Déu no els vulgues esquilats, no els hauria fet xais”, diu el patriarca, però també tenen la responsabilitat de llaurar la terra i pujar la família i això els fa tirar endavant. Estan aferrats a la terra perquè són com part de la terra.

En canvi, els pistolers són “com el vent que bufa sobre la terra i passa”, el patriarca dixit. Són l’ estereotip de l’ home de l’ Oest, sense vincles, sense lligams, sense família, sense llar. Sols perdura l’ amistat que entaulen durant la seva missió entre homes diversos però iguals.

Aquest cant èpic te un últim sentit, els set magnífics són herois, són justiciers per sobre el guany econòmic, desitgen l’ èxit de la prova a que estan sotmesos i aquest és el secret de la seva victòria.

Calvero, ja moribund, es sorprèn que hagin tornat i li diu a Chris: “Ha tornat per un poble com aquest, perquè?” i en la mort d’ O’ Railly obté la resposta quan aquest mussita: “Ara soc un dels vostres”.

La pel·lícula apunta a la justícia de l’ Oest, la única coneguda, la que realitza un mateix, la llei del més fort i millor armat.

Ressaltar per últim la magnífica banda sonora d’ Elmer Bernstein que s’ associa per excel·lència al cinema de l’ Oest i que més tard es va apropiar l’ anunci de Marlboro.