FURTIVOS

Furtivos-244020687-large

 

Director: Jose Luis Borau

Actors: Ovidi Montllor

               Lola Gaos

               Alicia Sanchez

               Jose Luis Borau

Any: 1975

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

EN MEMÒRIA D’ OVIDI MONTLLOR, MORT, ARA, FA VINT ANYS.

 

ARGUMENT

Àngel (Ovidi Montllor), és un caçador furtiu que viu amb la mare en un lloc recondit del bosc.

Quan un dia baixa al poble es troba amb Milagros (Alicia Sanchez), una noia que s’ ha escapat del reformatori dirigit per les monges.

Àngel li compra un vestit, després fan l’ amor i el noi se l’ emporta a casa seva on coneix a Martina(Lola Gaos), la mare. En tant s’ està organitzant el sopar per l’ altre fill de llet de la dona, el governador(Jose Luis Borau), que està preparant una partida de caça.

La convivència dels dos joves no és ben vista per les autoritats i són obligats a casar-se per l’ església però Milagros guarda un secret, es va escapar del reformatori per anar amb “El Cuqui”, el seu amant i un delinqüent buscat per la guàrdia civil.

“El Cuqui” arriba a la regió i vol endur-se a Milagros, rodejat pels guàrdies te que fugir i Àngel, que ha estat enviat a cercar-lo, l’ ajuda a escapar.

Quan un dia Àngel, torna a la seva casa en el bosc, es troba amb que Milagros ha marxat. La mare vol compartir tot de nou amb el fill però aquest va al poble i busca a “El Cuqui”, el delinqüent li explica que ell no ha vist a la noia i que desconeix el seu parador.

Angel torna a la casa i troba la caixa amb els fetitxes de Milagros i sospita de Martina. La porta a l’ església perquè confessi i combregui amb el capella i posteriorment, segur de que és l’ assassina de Milagros, la mata d’un tret.

 

fURTIVOS IOVIDI

COMENTARI

Borau realitza aquest film en 1975 i te força problemes amb la censura per les imatges de violència i sexe i per les metàfores que concorren en la cinta.

Finalment el film es presenta al Festival de sant Sebastià on guanya la Conxa d’ or i des d’ aquí inicia una brillant carrera comercial.

La pel·lícula, un drama naturalista, retrata una Espanya negra, un món agrest i tancat on conviuen mare i fill, dos ànimes perdudes i solitàries en un entorn que canvia quan Àngel troba un incentiu per viure amb Milagros, i això porta a la gelosia de Martina i a l’ esclat del drama.

El film és qüestionat pel règim per la seva violència, gens encoberta, contra els animals i contra les persones, pels seus elements transgressors, la unió incestuosa de mare i fill i tangencialment per alguna escena aïllada de nu.

Més enllà trobem un món al·legòric. El bosc és un espai tancat on suposadament mai no passa res, un espai d’ ordre, ple de silenci i quietud, on és mou Angel, aquell que ve a transgredir la pau desitjada amb la seva relació amb Milagros.

El bosc es pot veure com una metàfora de l’ Espanya de l’ època.

Altres simbologies estarien marcades per la presència de dues Espanyes: l’ omnipresent, la del poder, la del governador i la tirànica de la mare i per una altra banda la de la misèria del furtiu, significativament es tracta de dos germans de llet amb realitats ben diferenciades. Són dues classes socials enfrontades i en disputa, dins aquest magma claustrofòbic i d’ incerta calma.

Els elements de domini hi són presents en tot el film. Martina vol imposar la seva presència a Angel , vol dominar els seus actes i els seus afectes com guardiana moral omnipresent i opressiva.

Milagros és el personatge forà, aquell que amb la seva presència ve a pertorbar la placidesa i engega el drama.

A la fi esclata la violència però Borau sols ens mostra el·lipsis, la caixa amb els talismans de la noia com símbol perdut de la seva desaparició.