EL BOSQUE ANIMADO

 Director: Jose Luís Cuerda

Actors: Alfredo Landa

              Fernando Valverde

              Miguel Rellán

              Alejandra Grepi

               Encarna Paso

               Amparo Baró

               Fernando Rey

               Luís Ciges

               Alicia Hermida 

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Geraldo (Fernando Valverde), malviu com pouataire en un poble rural de la  Galicia profunda; intenta que el seu amic Malvís (Alfredo Landa) l’ ajudi en la feina però aquest ho troba poc rentable i prefereix amagar-se en el bosc  i convertir-se en el murri bandit Fendetestas i atracar a tots aquells que passen per l’ indret.

La seva feina es veu interrompuda per la presència de Fiz de Cotovelo (Miguel Rellán), una ànima en pena que ha mort sense complir el seu desig d’ anar en penitència a San Andrés de Teixido.

Geraldo està enamorat d’ Hermelinda (Alejandra Grepi) que  viu amb la seva tia Juanita Arruallo (Encarna Paso) i li fa de criada malgrat el maltractament a que la sotmet la parenta. Hermelinda davant aquesta circumstància decideix  marxar a La Corunya a cercar millor sort.

El cacic del poble és el senyor D’ Abondo (Fernando Rey) que lloga part del seu Pazo a dues germanes de Madrid, Glòria (Alicia Hermida) i Amelia(Amparo Baró).

Quan Hermelinda marxa a la ciutat és substituïda per Pilara, una nena a la que Juanita li retreu que la cisa. Pilara s’ entretén dalt del tren per cobrar el preu de la llet que transporta ,salta del ferrocarril en marxa i mor.

Per la seva banda, Geraldo acudeix a Moucha, la bruixa del poble, per aconseguir que Hermelinda torni i li faci cas.

La noia regressa circumstancialment i s’ho fa amb Geraldo en una nit de pluja en el pis superior del Pazo on s’ allotgen les inquilines del senyor D’ Abondo; això crea el pànic entre les llogateres que creuen que hi ha fantasmes.

Per fi Fendetestas convenç a l’ anima en pena perquè emigri amb “La santa companya” amb destí a Amèrica però cap dels petits esdeveniments pot canviar la sort de la població.

COMENTARI

“El bosque animado” és una novel.la de Wenceslao Fernández Flórez que data de 1943. Cuerda l’ adapta en 1987 amb la col·laboració de Rafael Azcona en el guió, és una de les pel·lícules més fora norma del cine espanyol. Divertida i entranyable.

L’ obra es basa d’una banda en un relat sobre el món fantàstic de la Galicia rural i arcaica, plena de supersticions i mites, on no hi falten bruixes, apareguts, “La santa companya” i bandits bondadosos. És una amalgama de les creences populars que conformen una manera de viure.

Darrera de la fantasia, el que Cuerda expressa és el costumisme i la vida quotidiana de la gent i sobretot la misèria d’una època. Geraldo malviu com pouataire, Hermelinda es veu obligada a emigrar a la ciutat per guanyar-se la vida dignament, Malvís es te que convertir en bandit per sobreviure, Pilara, una nena encara, te que fer els encàrrecs de Juanita i suportar els seus mals humors i mor en l’ afany.

La història està plena d’humor i ironia. Loco de Vos (Luís Ciges) porta sempre regals als seus visitants i s’ inventa converses per un telèfon inexistent, Marica de da Fame li retreu a la bruixa, en el seu llit de mor, que no li llegui els seus secrets doncs te més por a la fam que al diable.

Estem davant una història coral en el que cada personatge te algun moment de protagonisme i, perquè no, de felicitat. Geraldo quan pot consumar amb Hermelinda, Malvís quan li regalen el grapat de cigars, Fiz de Cotovelo quan entreveu la possibilitat de marxar a Amèrica, la il·lusió de la seva vida.

Després tots retornen a les coses de sempre per continuar el seu recorregut misèrrim, lligat a les petites esperances i a la fantasia com a consol. Si alguna cosa els uneix a tots és aquest entorn, on la natura és el centre de tot, el bosc on s’hi passegen els apareguts i on s’hi troba el camí cap a l’estació, la possibilitat de marxar cap a la ciutat.

La pel·lícula guanya cinc premis Goya en 1987.

AMANECE QUE NO ES POCO

Amanece_que_no_es_poco-465341383-large

 Director: Jose Luis Cuerda

Actors: Manuel Alexandre

             Cassen

             Gabino Diego

             Antonio Resines

             Luís Ciges

             Rafael Alonso

             Fedra Lorente

             Saza

             Ovidi Montllor

             Guillermo Montesinos

             Queta Claver

             Quique San Francisco

             Violeta Cela

             Rosalia Dans

Any: 1989

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

 ARGUMENT

En un poble de l’ Espanya rural, la gent esta en missa, el capellà, Don Andrés (Cassen) te l’ ajuda de Paquito (Manuel Alexandre); un grup d’ americans amb el seu portaveu (Gabino Diego) al front, assisteix per conèixer les costums del lloc.

En tant, arriben a la població Teodoro (Antonio Resines), un enginyer en any sabàtic, acompanyat del seu pare, Jimmy (Luís Ciges), aquest ha matat a la mare per que diu que era molt dolenta.

Seguidament arriba l’ alcalde (Rafael Alonso), amb una nova amistançada(Fedra Lorente), com la dona està imponent, la volen fer comunal, en protesta l’ alcalde es penja i el negre del poble, Engue, ho fa també en solidaritat.

La guàrdia civil per mitja del seu cap Gutiérrez (Saza) els obliga a baixar de la forca i l’ alcalde convoca eleccions.

En elles es decideix qui es presenta a puta i qui a adultera, les eleccions les guanyen els de sempre i el batlle decreta que la noia serà sols per a ell.

Els del poble de dalt envaeixen la vila i l’ autoritat local expulsa als americans, després tots se’n van a un turó per contemplar l’ albada.

images

COMENTARI

Jose Luis Cuerda agita en 1987 el panorama del cine espanyol amb un cine surrealista i de l’ absurd amb “El bosque animado”, dos anys després reincideix amb aquesta nova pel·lícula.

Es pot dir que es tracta d’ un relat que te aproximacions històriques en Espanya, des de la novel.la picaresca de l’ edat d’ or a l’ esperpent de Valle Inclán, passant pel moviment surrealista.

Però cal dir que sobretot en el relat s’hi troba reflectit l’ humor dels anys cinquanta o inicis del seixanta amb el franquisme, quan la impossibilitat de l’ acudit puntual, denunciat per la censura, fa néixer autors , propers molts al mateix règim, que cultiven un humor absurd i l’ astracanada.

Parlem de Tono, Arniches, Miura, Llopis, “dialogos para besugos “ d’ Armando Matías Guiu i més tard Gila, per acabat en el present recent amb Tip i Coll i en l’ actualitat amb Faemino y Cansado.

És també un retrat d’una determinada Espanya, capellans, guàrdies civils, alcaldes, camperols…fet des de la desmesura, amb tendresa i sense sentit crític. La pel·lícula és coral i cada personatge te el seu moment de glòria.

El pagès que s’ acomiada cada dia de la carbassa i li dona les gràcies.

Nuño, l’ home enterrat al que se’l te que regar cada dia per que broti.

Donya Remedios (Queta Claver), que te bessonada deu minuts després de fornicar amb el seu amant pel gaudir que aquest li dona.

El suïcida permanent (Guillermo Montesinos), que va cada dia a la carretera amb la intenció que l’ atropelli un camió però els vehicles sempre l’ esquiven.

Bruno, un argentí que plagia “Luz de agosto” de William Faulkner i al que la guàrdia civil envia a la presó.

Cascales (Quique san Francisco), l’ home que sempre vol canviar de personatge.

És un món ple de sorpreses que manté a l’ espectador amb el somriure constant als llavis, al cap del temps la cinta és converteix en un film de culte i algunes frases són celebrades en fòrums cinèfils: “Todos somos contingentes però tu eres necesario” quan aclamen a l’ alcalde.