MARRUECOS

 

Director: Josef Von Sternberg

Actors: Gary Cooper

               Marlene Dietrich

               Adolphe Menjou

Any: 1930

Títol original: Morocco

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Quan el Marroc és un protectorat francès, la legió estrangera arriba per combatre als insurgents. Entre els militars es troba Tom Brown (Gary Cooper).

Al mateix temps fa la seva aparició Amy Jolly (Marlene Dietrich) una cabaretera contractada per actuar en un club local. Amy capta l’ atenció de Monsieur La Bessiere (Adolphe Menjou), un pintor de gran fortuna, que queda captivat per la dona.

Amy actua en el cabaret i allà coneix a Tom de qui s’ enamora. El soldat parteix cap el desert a lluitar contra els insurrectes en tant Amy davant la persistència de La Bessiere es compromet amb ell i anuncia el seu casament amb l’ home.

Però el destacament legionari torna a la ciutat i Amy surt a corre cuita a trobar el seu amor, tot i que ell no ha arribat amb els companys. Amy acompanyada de La Bessiere marxa la recerca de Tom que ha canviat de destacament. Tom te que marxar de nou amb el seu batalló cap el desert. Amy ho deixa tot i camina darrera la legió i el seu enamorat.

 

COMENTARI

La carrera de Sternberg està força lligada a Marlene Dietrich, en realitat és el seu descobridor i la fa debutar en 1929 en “El angel azul”. Com tants emigrants cinematogràfics, el director marxa l’ any següent a Hollywood amb la seva musa i amant i realitza aquest film.

La pel·lícula te tot el que podia esperar el públic americà de l’ època: una gran història d’ amor, un marc exòtic, aventures i baixes passions però avui ho contemplem amb una certa distància i ens sembla a un pas de l’ estètica kitsch.

A diferència de “El angel azul”, en que l’ home embogeix i es converteix en un titella en mans de la dona fatal, aquí és la protagonista la que beu els vents per un ben plantat militar legionari, que anteposa el deure a l’ amor.

Consumant el seu sacrifici, Amy abandona el món de luxe i respectabilitat que li ofereix La Bessiere per marxar a la recerca de l’ estimat, quan, decebuda, pensa que li és indiferent a l’ home, contempla com aquest, amb un ganivet ,ha gravat el seu nom, interposat amb un cor en la taula.

Ja sense dubtes, surt darrera els militars en una marxa pel desert no se sap cap a on, símbol de l’ amor fou i de la precarietat que l’ espera al prendre aquesta decisió.

Contemplem a Amy dubtant, una gran porta àrab emmarca l’ escena, si no la creua i torna trobarà la confortabilitat que li ofereix La Bessiere, si es llença endavant consumarà el sacrifici amorós a canvi de la incertesa personal.

Fem un esguard a la dona i com es descalça de les sabates i com la càmera evoca aquestes abandonades i solitàries en la sorra.

Un altre moment intens és quan Amy i La Bessiere estan reunits per anunciar el seu proper casament, Amy escolta les trompetes que anuncien l’ arribada de la legió i surt corrent a la trobada del seu amor.

Sternberg contrasta també el pretendents d’ Jolly; La Bessiere és la seguretat, Tom l’ atzar i l’ aventura.

D’ altra banda Holly(Marlene) ens mostra el seu arquetip, la dona sense inhibicions, disposada a qualsevol cosa per aconseguir allò que vol i manté uns estereotips força descarats per l’ època, com el petó en la boca que li ofereix a una dona en l’ actuació en el cabaret. El director ens transporta a un món canalla, a una atmosfera plena de fum, a un clima amoral en el que Amy domina l’ escenari amb els  esmòquings, les cançons, les mirades i una calculada ambigüitat.

Un altre moment brillant és quan Jolly en el cabaret ofereix pomes als homes, és el símbol de la serp en el paradís, l’ ànima entabanadora que tempta als home i els porta a la perdició a través d’un procés de seducció

Sternberg, malgrat els seus orígens austríacs, no hi posa massa èmfasi en la veracitat del context. Assistim a un Marroc de cartó pedra i contemplem com les dones que s’ ho fan amb els sodats parlen en espanyol, per Hollywood tot quedava al sud. D’ altre banda els nadius són simplement part del decorat, exòtics i invisibles.

 

LA LEY DEL HAMPA

lA LEY DEL HAMPA

 

 Director: Josef Von Sternberg

Actors: George Bancroft

               Clive Brook

               Evelyn Brent

               Fred Kohler

Any: 1927

Títol original: Underworld

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

     Bull Weed (George Bancroft) atraca un banc i després d’ escapar perseguit per la policia, coneix a Rolls Royce Wensel (Clive Brook), un home alcoholitzat, aquest té problemes amb un altre mafiós, Buck Mulligan (Fred Kohler) i Bull l’ ajuda , li ofereix la seva amistat i li presenta a Feathers /Plomes/ (Evelyn Brent), la seva xicota.

Bull aparta del vici a Rolls i l’ instal.la en un pis que és també el seu refugi per on escapar en cas de cuites; Rolls ha estat advocat, és un home culte i intel·ligent.

Bull atraca una joieria, com li cau a terra una flor, que sol portar Mulligan, aquest és acusat; més tard Bull participa en una gran festa a la que acudeixen la crema dels saltejadors de la ciutat. Allà Bull contempla amb aprensió com “Feathers” es mostra afectuosa amb Rolls i la noia és coronada reina del ball.

Aprofitant que Bull ha begut, Mulligan vol abusar de “Feathers”, Bull desperta i ple d’ ira, persegueix a l’ assetjador i el mata, mentre la dona cau en braços de Rolls.

Bull és jutjat per assassinat i condemnat a morir penjat.

Per gratitud i amistat, Rolls prepara un pla per salvar a Bull de la forca. Els amics del gàngsters eliminen als guàrdies i esperen al detingut en un cotxe fúnebre però Bull, que ja sap que “Feathers” el traeix amb Rolls, escapa pels seus propis mitjans.

Bull va a l’ amagatall que comparteix amb Rolls i “Feathers” i embogit per la gelosia intenta escanyar a la noia, quan fa la seva aparició la policia. Rolls s’ assabenta que el gàngster està assetjat en el refugi , acudeix en el seu ajut i escapa al cercle policial però Bull, despitat, li dispara i el fereix.

Quan Rolls, nafrat, s’ abraça a “Feathers”, Bull compren que l’ amic no l’ ha traït però que ell i la noia s’ estimen, així que decideix rendir-se , lliurar-se a la policia i acceptar el seu destí.

 

Underworld1

 

COMENTARI

     Josef Von Sternberg neix en Àustria, la seva família emigra en 1909 a Estats Units i a l’ igual que el seu coetani i paisà Erich Von Stroheim, inicia en el nou país d’ acollida la seva carrera cinematogràfica. Amb “la ley del hampa” roda la que potser és la primera pel·lícula de gàngsters de la història.

Més tard, ja en el sonor, assoleix l’ èxit amb Marlene Dietrich, la seva musa i amant, a diferència de Stroheim que resta en l’ oblit.

“La ley del hampa” és tant un film de gàngsters com un drama romàntic, d’ acció, amor i gelosia. Aquí el delinqüent no és vist, encara, com una lacra social, sinó que es presenta com un heroi tràgic, front la llei i l’ ordre, el gàngster significa la transgressió.

La pel·lícula té com tema principal la relació de trio entre Bull, l’ home fora de la llei, “Fatheles”, la seva noia i un perdedor alcoholitzat, que es redimeix, Rolls Royce, a qui Bull dona aixopluc i confiança i que es guanya l’ amor de la noia.

Rolls manté la lleialtat cap a Bull ; en un moment donat “Fatheles” li comenta la disjuntiva entre deixar morir al gàngster en la forca, amb la qual cosa la parella restaria lliure per iniciar una nova vida fora del crim o lluitar per salvar a Bull. Rolls té un deute de gratitud amb el seu mentor i ell i la dona pensen que trair a l’ amic els hi comportaria infelicitat.

Sternberg, amb l’ excel·lent guió de Ben Hecht presenta, com és clàssic en el cine mut, molts primers plans, en els que mostra la psicologia dels personatges.

Són notables les imatges dels pinxos amics de Bull en la festa, un retaule de personatges fora de la llei però aquests plans donen pas a la imatge de Mulligan, l’ enemic del protagonista i la seva mirada plena de luxúria cap a “Fatheles”, que en contrast mostra el seu avorriment i indiferència.

Hi ha algunes escenes magistrals, com la seqüencia de l’ atracament. Contemplem com Sternberg defineix uns fets amb mitja dotzena de plans: les joies, una flor a terra, les cames de la gent que fuig, un barret d’un indigent que recull almoina i un home que crida socors, l’ escena ens informa de l’ atracament, sabem qui l’ ha comés i que la flor que ha perdut pertany a Mulligan que serà acusat, mai tanta restricció de mitjans per tanta eficàcia narrativa.

Una altra gran escena és quan Bull persegueix a Mulligan. Veiem al gàngster pel carrer, més tard enganxada la seva cara al vidre de la botiga de flors de la qual Mulligan és propietari, des de la qual contempla la imatge del rival, trenca la porta d’un cop de peu i dispara des d’una cortina, com si fos una obra teatral, Mulligan cau mort entre les flors.

Gran escena també la resistència de Bull a la policia en el seu amagatall, plena de violència, ritme i intensitat i precursora del cine americà de finals dels seixanta, inicis dels setanta.

A l’ inici del film, Bull contempla un rètol amb el que s’ identifica: “la ciutat és teva”, diu, uns pocs anys més tard en “Scarface”, s’ homenatjarà aquesta escena en una brillant repetició

La pel.licula guanya en 1927 l’ oscar al millor guió original.