EL FANTASMA Y LA SEÑORA MUIR

 

Director:: Joseph Mankiewicz

Actors: Gene Tierney

              Rex Harrison

              George Sanders

              Natalie Wood

Any: 1947

Títol original: The ghost and the missis Muir

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia romàntica

 

ARGUMENT

   Lucy Muir (Gene Tierney) és una viuda que decideix abandonar la casa de la seva família política i independitzar-se. Ho fa amb la seva filla petita Anna (Natalie Wood) i amb la minyona.

La casa que lloga al costat del mar no és gaire recomanable doncs l’ administrador pensa que hi habita un fantasma.

Lucy s’ adorm en la nova mansió i quan desperta troba al seu costat la presència de Daniel Gregg (Rex Harrison), un capità de vaixell que va ser l’ amo de la casa i que va morir fa temps.

El fantasma és prepotent, una mica misogin però també amable ,la relació esdevé des de l’ inicial enfrontament fins a sentiments compartits. Gregg li dicta a Lucy un llibre sobre les seves aventures marines i aquest te molt bona acceptació en l’ editorial.

Quan Lucy va a parlar amb l’ editor, es troba amb un altre escriptor, Miles Fairley (George Sanders), un home de món que la sedueix. Ara Lucy ja te un amant veritable i el capità ha complert el seu paper, es desfà en el no res i desapareix.

Un dia, Lucy s’ assabenta de la direcció de Miles i va a visitar-lo, el rep la seva dona, l’ escriptor està casat i te fills, tot ha estat un engany.

Lucy passa la resta de la seva vida, sola en la casa amb la minyona, els anys passen, l’ hora de la mort esdevé i el fantasma de Gregg apareix de nou per emportar-se a Lucy a un lloc d’ amor i felicitat eternes.

 

 

COMENTARI

Mankiewicz te un gran èxit, amb aquesta, una de les seves primeres pel·lícules com a director, després d’ haver treballat com a guionista en Hollywood.

Es tracta d’una comèdia entre allò fantàstic i allò romàntic. La pel.licula es pot veure com una història de fantasmes en la que la protagonista conviu amb un ser de l’ altre món però bàsicament es te que analitzar a la llum del món del subconscient.

El fantasma és evidentment una projecció dels desitjos de Lucy, algú amb qui conviu mental i simbòlicament, una altre part dels seu jo que, l’ obliga a escriure un llibre d’ aventures i amb qui dialoga, es complementa i es contradiu.

La noia viu entre somni i realitat, entre realitat i desig; el fantasma és l’ evocació de l’ home dels seus somnis, dels anhels no realitzats. Així, quan troba un substitut de carn i ossos, l’ espectre ja no juga cap paper i decideix evaporar-se. L’ engany a que es sotmesa Lucy per part del conqueridor de pacotilla, encarnat per Miles, la porta a una vida de solitud i desamor però ja sense fantasma al que invocar.

Sols la mort, és l’ espai de retrobament amb l’ esperit errant i plegats marxen cap el més enllà.

Tot i això, Mankiewicz planteja un relat ambigu en el seu desenvolupament, que registra dubtes en l’ espectador sobre l’ existència real o no de l’aparició, quan la mare, ja gran, parla amb la filla i aquesta confessa també haver tingut múltiples converses amb el capità Gregg.

En definitiva, els fantasmes interiors que cadascun portem amb nosaltres.

EVA AL DESNUDO

Director: Joseph Mankiewicz
Actors: Bette Davies
Anne Baxter
Celeste Holm
George Sanders
Any: 1950
Títol original: All about Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Drama

eva al desnudo I

ARGUMENT

Eva Harrington (Anne Baxter) recull el premi teatral a la millor actriu. La càmera s’ allunya i un flash back ens explica la seva historia.

Margo Channing (Bette Davies) és l’ actriu consagrada del món teatral. Una noia, Eva Harrington va a veure cada dia la seva funció i s’ espera, pacientment, a la porta. En una ocasió contacta amb Karen Richards(Celeste Holm), la millor amiga de Margo i pot conèixer a l’ actriu.

La seva modèstia, la seva perseverança, la seva humilitat guanyen a qui la coneix. Eva explica la seva historia. Com és de família pobre, com es va casar amb Eddie, un aviador que va morir en la guerra i com va poder actuar en San Francisco , sense sort.

La seva màxima esperançà és ser actriu, el seu model, i el seu ideal: Margo. La noia comença a col•laborar amb l’ entorn de l’ actriu i així aconsegueix ser la substituta de la diva en el paper principal de l’ obra que es representa. Però Margo se sent-se atabalada per una Eva que ja deixa de ser l’ aspirant ingènua i es va guanyant les simpaties de Lloyd Richards, el marit de Karen i guionista de les obres.

L’ actriu se sent gelosa de la seva substituta i Karen li vol donar una lliçó. Un cap de semana en que està  amb Margo i les seves parelles fora de la ciutat, buida de benzina el cotxe i l’ actriu no pot arribar a l’ actuació. Eva fa el paper i te un gran èxit, se sent lloada en totes les crítiques, especialment per Addison Dewitt (George Sanders), el crític més influent de la ciutat.

Addison és especialment cruel quan comenta que el paper de l’ obra és més adient per una noia jove com Eva que no per una actriu com Margó, ja a prop de la maduresa.

Addison comença a tutelar la vida privada i teatral d’ Eva. Quan LLoyd anuncia l’ estrena d’ una nova obra, Eva manipula per ser la protagonista. Margo prefereix anar de gira amb l’ obra antiga i no presenta problemes.

Però l’ ambició d’ Eva no te límits, la noia presenta la seva verdadera cara, primer flirteja amb Bill que la rebutja i després amb LLoyd que abandona a Kate. Quan Eva explica a Addison que es casarà amb LLoyd, aquest no accepta la situació i li diu tot el que sap sobre ella.

Tot el que Eva va explicar era mentida. Ni es va casar amb un pilot, ni va actuar a San Francisco. Tot ha estat un engany per arribar al cim. Addison l’ amenaça amb dir la veritat i destruir la seva carrera.

El fi del flash back marca la part final de la pel.licula, quan Eva recull el premi. Ha aconseguit la fama i l’ èxit però no la felicitat ni l’ amor.

Quan , sola , torna a casa, una admiradora l’ espera explicant-li històries. Una altra candidata a desbancar-la i aconseguir la fama.

 

eva_al_desnudo_11927

COMENTARI

Clàssic del cinema de tots els temps. Analitza el món del teatre i la interpretació, la seva brillantor i la seva misèria, amb un tema central: l’ ambició per ser artista, per arribar a l’ èxit i al reconeixement del públic, la capacitat de fer qualsevol cosa i manipular a qui sigui per obtenir allò que es desitja.

Manckiewicz com sempre és fidel a la seva voluntat literària, el film s’ inicia amb una veu en off que explica els esdeveniments i s’ endinsa en un drama turbulent on les dones, el matriarcat , són les protagonistes.

L’ enfrontament entre l’ actriu consagrada i la que aspira a la fama passa per diferents etapes. Per Margó la gelosia dona pas al reconeixement del fi de la bellesa , el pas del temps i el possible començament de la decadència, és la dona independent i forta però que darrera aquesta fortalesa no deixa d’ emetre signes de fragilitat

Entre tot això un món ple d’ hipocresia i cinisme, una dona que és un llop amb pell de be, el preu a pagar per arribar al cim com la solitud i el desamor.

Eve és la ventafocs, el personatge inofensiu que acaba sent el guanyador, una arribista que enganya a tothom. El director juga amb alguns dels seus temes favorits, la idea que tothom fa teatre en un món de farsants, l’ intent d’ ascendir de classe social, les relacions de poder, el preu a pagar per l’ ascens

Tot està farcit per una esplèndida posada en escena, un gran guió amb magnífics i àcids diàlegs i uns actors a l’ alçada del film. Sobretot una extraordinària Bette Davies, plena d’un conjunt de mirades que combinen el menyspreu i l’ orgull.

La pel·lícula va guanyar sis oscars.