JURASSIC WORLD (EL REINO CAIDO)

 

 

Director: Juan Antonio Bayona

Actors: Bryce Dallas Howard

              Chris Pratt

              Jeff Goldblum

              Rafe Spall

              Geraldine Chaplin

              Ted Levine

               Toby Jones

Any: 2018

Títol original: Jurassic world (Fallen kingdom)

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Després de la desaparició del parc temàtic de Jurassic World, els dinosaures han estat instal·lats en la illa de Nublar on vagaregen al seu aire. L’ erupció d’un volcà en la localitat causa perill en els animals que hi viuen i pot comportar el seu extermini.

Claire Dearing (Bryce Dallas Howard va ser la directora del parc i ara està al front d’un grup dedicat a protegir als dinosaures i evitar la seva extinció. Davant la situació de risc per als animals, Claire contacta amb el seu antic xicot,Owen Grady (Chris Pratt) per què l’ ajudi.

Altres organitzacions d’ interessen per la situació, Eli Mills (Rafe Spall) s’ encarrega de transportar als dinosaures fora de la illa, Mills te una filla, Maisie i sota la seva suposada generositat s’hi amaga una voluntat d’ especular amb els animals i guanyar diners.

Recolzat per un exercit privat, encapçalat per Ken Wheatley (Ted Levine), els dinosaures són posats en subhasta i venuts a arximi.l.lionaris. En altres casos el doctor Wu, un especialista en genètica, s’ encarrega de experimentar amb ells per crear noves races invencibles.

Claire i Owen, amb la col·laboració de Blue, un velociptor extremadament intel·ligent que va ser entrenat pel noi, s’ enfronten a la conxorxa i alliberen als dinosaures .

 

 

COMENTARI

Juràssic Park va ser un relat exitós de Michael Chrichton. Portat al cine per Steven Spielberg dona origen a una franquícia de la qual “El regne perdut” és la quinta pel·lícula de la sèrie.

Sens dubte es tracta d’ explotar la gallina dels ous d’ or. Si bé la primera producció de Spielberg era, no tan sols espectacular sinó original, les següents signifiquen mes del mateix. Aquesta que ens ocupa és la millor després de la primera però tampoc aporta res de nou al cine del fantàstic o la ciència ficció.

El film, produït pel mateix Spielberg, mostra molts elements del seu propi món. Es tracta d’una reivindicació ecologista, els dinosaures són animals lliures i feliços que viuen en una illa abandonada. Mentre els bons volen preservar l’ espècie, els dolents volen especular amb els animals per enriquir-se i realitzar experiments genètics.

Aquests són els aspectes ideològics del film ,no gaire originals, Bayona denuncia el capitalisme depredador i els assajos de procreació genètica, al servei de forces incontrolades. Com ja és habitual en aquest tipus de cine s’hi ajunten, un malvat que vol enriquir-se traficant amb els animals i un “mad doctor”, sobrepassat pels esdeveniments, un científic al servei d’ obscurs interessos. També reben els militars d’ exercits privats , com Wheatley , violents i tan sols interessats en el seu lucre personal.

La cinta reivindica l’ animalisme. La possibilitat i la necessitat de que els animals salvatges , com sers vius que són , obtinguin la llibertat i una vida en un mitja favorable a la seva evolució, sense la intervenció del ser humà.

Bayona com epígon del nou cine de guerra freda, presenta com a molt dolents a una colla de mercenaris de països de l’ est que volen comprar dinosaures a tota costa o el científic, un asiàtic pervers.

Bayona utilitza tots els estereotips del seu mestre, Spielberg. L’  heroi fort i valent, la noia decidida i enèrgica i els valors sentimentals que comporten la presència d’una nena coratjosa i un vell honest, mort pel malvat. La pel·lícula reivindica la saviesa dels nens i els vells.

El director català realitza un homenatge al vell cine d’ aventures. La imatge icònica del dinosaure rugent sobre el gran edifici de vidre ens transporta a King Kong. L’ animal lliure i salvatge que vivia feliç en el seu edèn i que és transportat a la civilització per culpa dels interessos espuris dels sers humans. El dinosaure, com el gran goril·la, és una representació del món primitiu i ancestral.

Un altre referent és E.T. Blue, és un animal intel·ligent i afable. L’ última escena mostra la mà de Grady que es posa en el cap de l’ animal que es mostra afectuós i satisfet, una imatge propera a la mà d’ ET, quan s’ acosta al nen. Diferents races, diferents sers, diferents gens s’ acosten en una fraternitat universal.

La lluita entre els dos monstres ens apropa al món d’ Harry Harryhausen, en “Simbad i la princesa” o la nau de vidre que s’ enfonsa en el mar ens recorda “Vint mil llegues de viatge submarí”.de Richard Fleischer.

Bayona es nodreix d’algunes imatges molt potents. El pròleg del film és espectacular, amb l’ operari fugint en helicòpter dels dinosaures i sent finalment cruspit. O els dinosaures que resten en la illa en plena emanació volcànica, diluïts entre el fum i el foc o la imatge del dino endormiscat en la gàbia amb el militar a sobre, agafat en un picat, o la fugida multitudinària del dinosaures a la recerca de la llibertat.

Bayona es mostra tan eficient com rutinari, i el seu film no aporta res al cine ni a la capacitat d’ invenció que vàrem descobrir en el jove creador d’ “El orfanato” fa onze anys. El film juga per acumulació,com tots els de la factoria del blockbuster, persecucions, lluites, dinos fins a la sopa…

Bayona va ser un creatiu i ara corre el perill de convertir-se en un esclau de la industria.

 

 

 

UN MONSTRUO VIENE A VERME

un_monstruo_viene_a_verme_a_monster_calls-108553414-large

 

Director: Juan Antonio Bayona

Actors: Lewis Mc Dougall

              Sigourney Weaver

              Felicity Jones

Any: 2016

Títol original: A monster calls

Nacionalitat. Espanya

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Conor (Lewis Mc Dougall) és un nen que viu en una llar on els pares s’ han separat, la mare (Felicity Jones) te càncer i la casa és assistida de quan en quan per l’ avia (Sigourney Weaver).

Conor és assetjat en l’ escola per nois més grans que ell , que l’ insulten i li peguen.

El noi viu afectat i preocupat per aquesta situació, quan apareix en la seva vida un monstre, alguna cosa d’ origen arbori que li explica tres contes i li aclareix que ell tindrà que tancar-los amb un relat final.

La primera història tracta sobre un príncep que mata en la nit a la  seva companya però després regna respectat durant molts anys en el seu país. El segon és el relat d’un apotecari a qui assetja un predicador, aquest aconsegueix expulsar-lo del poble però al cap del temps el capella necessita els seus consells per curar a la seva filla, greument malalta, el farmacèutic s’hi nega. El tercer conte relata sobre un nen que se sent invisible i primer és  importunat i després es fa imperceptible per als seus companys. El noi , ple d’ ira s’ abalança contra aquells que primer l’ incomodaven i ara l’ ignoren.

En tant, la malaltia de la mare avança i ja no te remei.

El monstre retorna i Conor li explica la última història que li pertany: estima a la seva mare però desitja que acabi aviat el seu patiment que és també el seu.

La mare mor i el noi haurà viscut una experiència i un aprenentatge sobre la vida, la mort i sobre si mateix.

1447953231_662296_1447953675_noticia_normal

COMENTARI

     Bayona roda una superba pel·lícula basada en un relat de Patrick Ness. El director català és capaç de realitzar un producte “mainstream”, ple d’ efectes especials però també una obra personal plena d’ humanisme, filosofia i simbolismes.

Bayona s’ acosta al món del seu mentor: Guillermo del Toro, en tot allò que significa caminar pel món dels somnis i la fantasia, perfilar la imaginació i percebre monstres reals o tan sols sorgits de ‘ inconscient.

D’ altra banda, el cine de Bayona te un punt de similitud amb el de Steven Spielberg: la família i les seves interrelacions són el centre de la història, l’ explotació, de vegades excessiva de la sentimentalitat, la recerca de l’ espectacularitat i els efectes especials i la capacitat de narrar amb solvència.

Bayona ens parla del procés d’ aprenentatge, d’un nen que encara és massa petit per ser adult o d’un jove que és massa gran per ser un nen. A través d’una experiència catàrtica, assistim a la malaltia i mort de la mare, el noi viu ara amb les seves pors i sols la invenció d’un ser imaginari, un monstre, serveix com excusa per madurar, aprendre i créixer.

El monstre que sorgeix de les profunditats de la ment, és alguna cosa tel·lúrica, arrancada de la terra, un conjunt d’ elements ancestrals, tot allò primigeni que ens mostra qui som i d’ on venim.

Les ensenyances del monstre serveixen per que Conor assumeixi la mort de la mare i entengui millor la vida i el ser humà.

La primera narració explica com algú dolent també pot ser bo, la segona menciona com el menyspreu es paga amb menyspreu, com un enemic ve a buscar l’ amistat per motius interessats i aquesta és rebutjada, la tercera història mostra la ràbia i la ira que s’han contingut i que de cop explota i com aquell bo i pacífic es torna furiós i irritat.

En definitiva, els contes expliquen que ningú és d’una peça en la seva totalitat, que ningú o tothom és innocent i culpable alhora, víctima i botxí…la diversitat i la disparitat del ser humà.

En el quart episodio, el noi és obligat a dir la veritat, tot allò que interiorment es nega, per salvar-se, Conor aprèn a verbalitzar els desitjos íntims, la mare ha de morir perquè ell visqui i creixi.

Ara Conor serà més fort i menys fràgil, haurà superat el temor i la pèrdua i podrà ordenar la seva vida sense ira, sense mentides, sense por.

Bayona ens transporta a un món de caixes russes, la realitat es veu enfrontada per la fantasia: el monstre, i aquest al seu torn, explica noves històries imaginaries que convoquen la còlera del noi però que el fan aprendre i ser més fort.