UN MONSTRUO VIENE A VERME

un_monstruo_viene_a_verme_a_monster_calls-108553414-large

 

Director: Juan Antonio Bayona

Actors: Lewis Mc Dougall

              Sigourney Weaver

              Felicity Jones

Any: 2016

Títol original: A monster calls

Nacionalitat. Espanya

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Conor (Lewis Mc Dougall) és un nen que viu en una llar on els pares s’ han separat, la mare (Felicity Jones) te càncer i la casa és assistida de quan en quan per l’ avia (Sigourney Weaver).

Conor és assetjat en l’ escola per nois més grans que ell , que l’ insulten i li peguen.

El noi viu afectat i preocupat per aquesta situació, quan apareix en la seva vida un monstre, alguna cosa d’ origen arbori que li explica tres contes i li aclareix que ell tindrà que tancar-los amb un relat final.

La primera història tracta sobre un príncep que mata en la nit a la  seva companya però després regna respectat durant molts anys en el seu país. El segon és el relat d’un apotecari a qui assetja un predicador, aquest aconsegueix expulsar-lo del poble però al cap del temps el capella necessita els seus consells per curar a la seva filla, greument malalta, el farmacèutic s’hi nega. El tercer conte relata sobre un nen que se sent invisible i primer és  importunat i després es fa imperceptible per als seus companys. El noi , ple d’ ira s’ abalança contra aquells que primer l’ incomodaven i ara l’ ignoren.

En tant, la malaltia de la mare avança i ja no te remei.

El monstre retorna i Conor li explica la última història que li pertany: estima a la seva mare però desitja que acabi aviat el seu patiment que és també el seu.

La mare mor i el noi haurà viscut una experiència i un aprenentatge sobre la vida, la mort i sobre si mateix.

1447953231_662296_1447953675_noticia_normal

COMENTARI

     Bayona roda una superba pel·lícula basada en un relat de Patrick Ness. El director català és capaç de realitzar un producte “mainstream”, ple d’ efectes especials però també una obra personal plena d’ humanisme, filosofia i simbolismes.

Bayona s’ acosta al món del seu mentor: Guillermo del Toro, en tot allò que significa caminar pel món dels somnis i la fantasia, perfilar la imaginació i percebre monstres reals o tan sols sorgits de ‘ inconscient.

D’ altra banda, el cine de Bayona te un punt de similitud amb el de Steven Spielberg: la família i les seves interrelacions són el centre de la història, l’ explotació, de vegades excessiva de la sentimentalitat, la recerca de l’ espectacularitat i els efectes especials i la capacitat de narrar amb solvència.

Bayona ens parla del procés d’ aprenentatge, d’un nen que encara és massa petit per ser adult o d’un jove que és massa gran per ser un nen. A través d’una experiència catàrtica, assistim a la malaltia i mort de la mare, el noi viu ara amb les seves pors i sols la invenció d’un ser imaginari, un monstre, serveix com excusa per madurar, aprendre i créixer.

El monstre que sorgeix de les profunditats de la ment, és alguna cosa tel·lúrica, arrancada de la terra, un conjunt d’ elements ancestrals, tot allò primigeni que ens mostra qui som i d’ on venim.

Les ensenyances del monstre serveixen per que Conor assumeixi la mort de la mare i entengui millor la vida i el ser humà.

La primera narració explica com algú dolent també pot ser bo, la segona menciona com el menyspreu es paga amb menyspreu, com un enemic ve a buscar l’ amistat per motius interessats i aquesta és rebutjada, la tercera història mostra la ràbia i la ira que s’han contingut i que de cop explota i com aquell bo i pacífic es torna furiós i irritat.

En definitiva, els contes expliquen que ningú és d’una peça en la seva totalitat, que ningú o tothom és innocent i culpable alhora, víctima i botxí…la diversitat i la disparitat del ser humà.

En el quart episodio, el noi és obligat a dir la veritat, tot allò que interiorment es nega, per salvar-se, Conor aprèn a verbalitzar els desitjos íntims, la mare ha de morir perquè ell visqui i creixi.

Ara Conor serà més fort i menys fràgil, haurà superat el temor i la pèrdua i podrà ordenar la seva vida sense ira, sense mentides, sense por.

Bayona ens transporta a un món de caixes russes, la realitat es veu enfrontada per la fantasia: el monstre, i aquest al seu torn, explica noves històries imaginaries que convoquen la còlera del noi però que el fan aprendre i ser més fort.