EL CUENTO DE LAS COMADREJAS

 

Director: Juan Jose Campanella

Actors: Graciela Borges

               Oscar Martinez

               Luis Brandoni

               Marcos Mundstock

               Clara Lago

               Nicolas Francella

Any: 2019

Nacionalitat: Argèntina

Gènere: Comèdia negra

 

ARGUMENT

Mara Ordaz (Graciela Borges) ha estat una de les grans actrius del cine argentí, ara viu enclaustrada en una casa pairal al costat del seu marit Pedro de Córdoba (Luís Brandoni) , invàlid des de fa anys per culpa d’un accident.

En la mansió també hi viuen Martin Saravia (Marcos Mundstock), guionista de gran part de les pel·lícules de la diva i Norberto Imbert (Oscar Martinez), director dels films. Els dos, marits respectius de dues germans de Mara, mortes en accident.

Un dia arriben a la casa una parella, Bárbara Otamendi (Clara Lago) i Francisco Gourmand (Nicolas Francella), els dos demanen ajuda per trucar per telèfon però de seguida es mostren fascinats per Mara, es declaren fans seus i admiradors irredents de les seves pel·lícules.

La parella es guanya la confiança de la dona i un cert escepticisme de la resta d’habitants i torna a la casa, es presenten com agents immobiliaris i intenten convèncer a Mara perquè vengui l’ habitacle a canvi d’una bona suma de diners.

Norberto i Martin veuen en això una possibilitat de quedar-se al carrer i investiguen per saber que pretén realment la parella. Aquests volen, no sols comprar la casa, sinó crear en els terrenys una urbanització que els hi doni força beneficis.

Evidentment, no són admiradors de la diva sinó que s’han informat sobre la seva vida i pel·lícules per afalagar-la, enganyar-la i precipitar la compra.

Mara adverteix el parany i en connivència amb el marit i els parents rep a Bárbara i Francisco i els hi paren una trampa d’ insospitades consequències.

 

Resultat d'imatges de EL CUENTO DE LAS COMADREJAS IMAGENES

 

COMENTARI

Juan Jose Campanella és un dels directors referents del cinema argentí amb pel·lícules tan brillants com “El hijo de la novia” (2001) o “El secreto de tus ojos (200), després d’uns quants anys  sense notícies d’ ell torna en plena forma.

Campanella roda una comèdia negra que te multitud d’ elements relacionats amb el cine. D’ una banda la vella actriu que viu delerosa del seu passat gloriós, tancada en la casa i aliena al pas del temps, és un alter ego de la Norma Desmond d’ “El crepúsculo de los Dioses” (1950) de Billy Wilder.

No acaba aqui la cosa doncs el joc d’ enganys i les voltes de torca que es donen en el guió i els meditats enfrontaments dialèctics, tan enginyosos com cruents, ens avoquen a obres quasi teatrals i de càmera com “La huella”(1972) de Joseph Mankiewicz o “La trampa de la muerte” (1972 de Sidney Lumet.

Per últim la part final de la trama ens porta cap el gran guinyol, als relats plens de trucs i enganys protagonitzats per Bette Davies i Joan Crawford en els anys cinquanta/seixanta.

Campanella realitza una faula en la que habiten missatges diferents. D’ una banda el director construeix un relat sobre la lluita de classes però sobretot sobre la lluita generacional. Bárbara i Francisco són outsiders del sistema que volen pujar als seus lloms, Norberto i Martin ja han viscut el seu moment i tan sols volen conservar els seus privilegis. Els primers són joves, els segons vells, els primers volen aconseguir un lloc sota el sol, els segons que els deixin tranquils.

Tot això comporta una faula sobre el capitalisme, Bárbara i Francisco són un  paradigma d’ aquest capitalisme depredador i sense escrúpols, disposat a passar per sobre de tot i tothom, ambiciosos,farsants, mentiders i sense regles ètiques. Tan sols importen els resultats,no cal fer o tenir amics, tan sols cal fer-se ric i tenir poder.

Campanella presenta uns personatges amorals, cínics, mordaços, d’humor àcid i rèpliques sagnants, l’ espectador s’ identifica amb la parella de veterans, potser per la seva tallant intel·ligència verbal, això no els exonera . En realitat Norberto i Martin són uns perdedors, uns creadors frustrats que no han pogut desenvolupar la seva carrera com a director i guionista. Pedro és un no ningú, un actor mediocre que va créixer a l’ ombra de la diva. Simbòlicament contemplem el vell film en el que realitza el paper d’ eunuc en tant Mara te escenes passionals més enllà  del tallin, amb ell seu partenaire, el sultà.

El director vol rescabalar a la diva i als seus companys i tornar-li’ls un renovat moment de glòria. Una nova obra s’ inicia i ara el simulacre es torna veritat, es fa realitat per ordir una trampa contra aquells que maliciosament els hi volen arrabassar els seus drets. Un conjunt de xarades aniran descobrint i redescobrint un joc pervers que porta a l’ eliminació de l’enemic. Els vells cineastes maquinen una nova obra, ara en temps real i fora de la ficció.

Campanella es dota de diferents símbols per construir el seu conte moral. La mostela és un animal repulsiu al que Oscar s’ encarrega d’ eliminar a trets, la mostela humana arribarà més tard per intentar desfer el món acomodatici però legítim del grup. L’ aranya que guarden carinyosament els dos homes és també un depredador que s’ encarrega d’ eliminar altres insectes sense compassió, són animals, no tenen sentiments.

Els jocs també recreen aquest món de lluites intestines. El billar n’ és el principal exemple, Bárbara te gran habilitat i guanya molts jocs però quan falla, Martin pren la iniciativa i venç en la partida. No es triomfa, diu, ficant boles al forat sinó mirant a l’ adversari i sabent que farà aquest quan l’altre falli. Bárbara juga  i guanya els punts elementals, en tant el rival l’ observa i espera el seu moment. Els escacs també apareixen com un  altre símbol de la lluita entre clans diferents.

Campanella fa també una reflexió sobre l’ arrelament als vells temps passats i a la glòria exhaurida,a la falsa creença de que la fama i la celebritat són per sempre. Hi ha un relat sobre l’ amor que ja s’ha exhaurit i sobre a la voluntat de sobreviure, malgrat l’ocàs i la vellesa.

EL SECRETO DE SUS OJOS

El_secreto_de_sus_ojos-862971973-large

 Director: Juan Jose Campanella

Actors: Ricardo Darin

              Soledad Villamil

Any: 2009

Nacionalitat: Argentina

Gènere : Policíac

 

ARGUMENT

Benjamin Esposito (Ricardo Darin) és un funcionari de jutjats en l’ Argentina de Maria Estela Perón. Un dia te que anar a aixecar un cadàver , és el d’ una noia assassinada. Un dels funcionaris del jutjat decideix arxivar el cas per falta de probes.

Benjamin s’ implica en l’ assumpte i amb l’ ajuda de la seva superior , Irene (Soledad Villamil) intenta esbrinar qui ha estat l’ assassí, un amic del jutjat, Sandoval , també hi col·labora en les indagacions.

Així comença la investigació, visitant al marit de la noia, Ricardo Morales. Aquest li mostra diverses fotos, en una d’ elles Benjamin descobreix la mirada lúbrica d’ un amic, Gomes i el seu instint li diu que aquest pot ser l’ assassí.

En tant el marit, un gris empleat bancari, va cada dia a l’ estació de trens esperant trobar a Gómez. Contrari a la pena de mort, doncs pensa que el càstig de la cadena perpetua és més punitiu.

Benjamin indaga i quan s’ acosta a Gómez, aquest fuig de la pensió on vivia i del treball, Benjamin es fa amb unes cartes de Gómez i a partir d’ elles el busca i a la fi aconsegueix detenir-lo. Gómez confessa el seu crim i és empresonat.

Al cap d’ un temps els generals donen el cop d’ estat, en molts casos es valen de delinqüents i presidiaris per denunciar als opositors. Un funcionari corrupte allibera a Gómez que es converteix en un home de confiança del nou règim.

Com Benjamin vol seguir investigant, rep una visita de sicaris del règim però a qui troben  és al seu amic Sandoval a qui assassinen. En aquest temps Benjamin s’ ha enamorat d’ Irene,la seva col·laboradora però impotent per fer front a la trama és traslladat a Jujuy.

Vint i cinc anys després, Benjamin s’ha jubilat i torna a Buenos Aires, continua obsessionat pel cas de l’ assassinat de la noia i vista a Irene i intenta esbrinar el destí de Gómez i que aquest pagui les seves culpes.

Visita a Morales, el marit, i descobreix, sorprenentment, que aquest ha construït una presó a casa seva i en ella hi guarda a Gómez a qui te acomplint la cadena perpetua que reclamava.

Benjamin es retroba amb el seu passat i busca reiniciar la relació que mai es va consumar amb Irene.

El%20secreto%20de%20sus%20ojos%20Benjamin%20y%20Pablo

COMENTARI

Campanella compon una al·legoria sobre la impunitat. Gómez és l’ assassí posat en llibertat per la judicatura corrupta i convertit en col·laborador de la dictadura. Gómez és el símbol d’ aquesta impunitat que la societat no és capaç de redreçar i que sols ho farà la venjança personal de Morales, el marit de la víctima.

Aquest realitza la seva venjança erigint-se en jutge i botxí i per sobre la mentida i l’ ocultació emet veredicte i fa seu el càstig i la justícia.

Un altre tema important de la pel·lícula és la memòria, el pas del temps. En principi, Benjamin és un funcionari jubilat que vol escriure una novel·la. Mai sabem si el que ens explica pertany a la realitat o és part de la seva invenció d’ escriptor, si és fidel a allò que va passar o el que relata està sent manipulat i adaptat.

Benjamin potser creu allò que explica però des de la perspectiva adequada i adaptada vint i cinc anys més tard, quan la percepció dels fets es debat entre el que va passar i allò que el protagonista creu que va passar. La realitat es confon, doncs, amb la ficció i amb el desig.

D’ una altra banda per Benjamin o per Morales, el marit, l’ assassinat de la noia marcarà les seves vides i els hi donarà sentit més enllà de la grisor. Benjamin trobarà a l’ assassí i desxifrarà que ha estat d’ ell. Culminarà així la investigació que no ha deixat mai i tindrà l’ oportunitat de retrobar-se amb Irene, la dona a qui va estimar a través del temps i va perdre.