VACAS

 

vacas-896325308-large

Director. Julio Medem

Actors: Carmelo Gómez

              Emma Suárez

              Ana Torrent

              Kandido Uranga

              Karra Elejalde

Any: 1992

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Manuel Irigibel (Carmelo Gómez) és el millor aizkolari del País Basc. En la guerra carlista en 1875 lluita al costat dels carlins; Carmelo Mendiluce (Kandido Uranga) pertany a una família rival però està en el mateix bàndol. Quan Carmelo cau ferit de mort, Manuel s’ unta amb la seva sang, és atropellat per un carro i es fa passar per mort, així salva la vida.

Trenta anys després en 1905, Ignacio Irigibel (Carmelo Gómez) i Juan Mendiluce (Kandido Uranga) són els fills dels homes que van lluitar en la guerra, reprodueixen la seva rivalitat i s’ enfronten en un concurs de tallar troncs, Ignacio venç i Juan, despitat, es nega a donar-li la mà.

Juan te una germana, Catalina (Ana Torrent) per la que sent desig però és Ignacio qui fa l’ amor amb ella i de la unió neix un fill.

En 1915, el nen nascut de la relació, Peru, te deu anys, mentre, Manuel l’ avi, és injuriat per la seva antiga covardia i titllat de boig. L’ home es dedica a pintar imatges inquietants, vaques que regalimen sang i vaques amb el cap tallat.

Peru aconsegueix una càmera fotogràfica i amb ella aprèn a captar la realitat però els odis ancestrals continuen, Juan, gelós de Ignacio  mata a la seva germana, Ignacio fuig de la terra amb Peru amb destí a Amèrica.

En 1936, esclata la guerra civil, Peru (Carmelo Gómez), és ara un fotògraf que treballa en un diari americà i torna al país basc per fer fotos de la comtessa, allà es troba amb Cristina (Emma Suárez), s’ enamora d’ ella i fan l’ amor, quan arriben els nacionals, la majoria carlistes, amaga a la noia i és fet presoner.

Sense escoltar els seus requeriments, conforme és un fotògraf neutral, és portat al pilot d’ afusellament però en l’ últim moment, Juan que lluita amb les tropes sollevades, el reconeix i li salva la vida.

Peru retroba a Cristina i els dos marxen fora del país a viure el seu amor.

vacas_foto

 

COMENTARI

Òpera prima de Julio Medem, una pel·lícula que obre nous camins en el cine espanyol, diferent, personal i de gran capacitat visual.

Medem realitza en certa manera un drama rural d’ enfrontaments i d’ odis ancestrals. A través de tres generacions, narra un enfrontament civil que es perpetua a través del temps però envolta el relat de moviments de càmera poc convencionals , d’ imatges enigmàtiques i de gran bellesa i d’una atmosfera desassossegant.

Medem s’ envolta de la terra, de la natura, del bosc, del paisatge, aquests són els grans coprotagonistes de la història i semblen tenir vida pròpia, tot te un aire tel·lúric; al seu costat els animals, les vaques, els mitjans de subsistència, Medem dibuixa tot allò que permet l’ arrelament al propi entorn.

El director basc dona gran importància al punt de vista, ja en les primeres imatges roda amb càmera subjectiva i contemplem l’ escena des de la mirada del protagonista, quan corre pel bosc. Més tard veurem escenes en que la imatge esdevé des de dins de la vaca  o des de dins de la càmera fotogràfica, no és important el que mira, que també, sinó que aquell que és mirat.

Amb això, Medem ens ve a dir que tot és interpretable, que tothom proposa la seva mirada, que ningú te raó o que la té tothom.

No sols és la càmera la que reflecteix el món sinó també la pintura; l’ avi pinta vaques sagnant, és un símbol de la sang que ha corregut i ho continua fent per culpa dels enfrontaments  fratricides, és una ullada oberta sobre l’ entorn.

En aquest món ancestral i primari hi ha dues paradoxes, els Mendiluce els hi salven dues vegades la vida als Irigibel, malgrat les seves rivalitats. En la primera guerra carlina, de manera involuntària, quan la mort de Carmelo permet a Manuel, empastifar-se amb la seva sang, aparentar la mort i salvar-se. En la guerra civil, Juan fa valer la seva autoritat als soldats, quan explica com els avantpassats de Peru van ser carlins i de nou un membre dels Irigibel preserva la vida.

Tot i això els personatges que no volen ser aplegats pel marasme de l’ enfrontament fratricida, han de marxar, primer Ignacio amb el seu fill, cap a Amèrica, anys després Peru amb Cristina i cap a Europa.

Medem és força pessimista, en un context en l’ any 92 en el que ETA matava bascs i hi havia bascs que mataven a militants d’ ETA; la lluita caïnita i civil, ens ve a dir, és inevitable; tan sols l’ exili personal o la covardia- l’ avi titllat de boig i de covard- ens salven, o la fugida a altres indrets ens donen esperança. Ignacio i Peru que abandonen la terra a la recerca d’una vida millor