MACBETH

Macbeth-637898982-large

Director: Justin Kurzel

Actors: Michael Fassbender

             Marion Cotillard

             David Thewlis

             Paddy Considine

             Jack Reynor

             Sean Harris

Any: 2015

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Macbeth (Michael Fassbender) un noble escocès, cavalca amb el seu amic Banquo (Paddy Considine), quan un grup de bruixes els hi realitza una profecia: Macbeth serà escollit rei d’ Escòcia, Banquo no serà monarca però els seus fills crearan una saga de reis.

Macbeth li explica aquests fets a la seva dona, Lady Macbeth (Marion Cotillard) i aquesta l’ atia perquè faci real el vaticini i mati al rei Duncan (David Thewlis).

Macbeth, portat per l’ ambició desmesurada, assassina al rei per la nit, emborratxa als servidors, i després els executa, fent-los passar per als culpables.

El fill de Duncan, Malcom (Jack Reynor), fuig de la regió, temorós de la seva sort i Macbeth és proclamat rei. Angoixat pels possibles resultats de la predicció, decideix encarregar a un parell de sicaris l’ execució de Banquo i el seu fill, aquests compleixen la missió en quan al primer però el fill, Fleance, desapareix ajudat per les bruixes.

Macbeth retorna allà on ha trobat les fetilleres i aquestes completen la profecia: el nou rei continuarà invicte en tant el bosc de Birnam no es mogui i arribi fins a les portes de Dunsinane i Macbeth tan sols perdrà el regne quan algun fill no nascut de dona, acabi amb la seva vida.

En tant, es gesta un moviment d’ oposició al rei, Macduff (Sean Harris), un noble, s’ alia amb Malcom i amb el rei d’ Anglaterra que els hi cedeix deu mil homes. Les tropes rebels avancen cap a Dunsinane, tallen els arbres del bosc de Birnam i caminen parapetats en ells. Lady Macbeth al contemplar aquest escenari se suïcida.

Macbeth continua creient-se invencible i s’ enfronta a Macduff però aquest li rebel·la que va néixer quan la seva mare ja havia mort; els dos homes lluiten i Macduff mata a Macbeth.

macbeth-michael-fassbender-marion-image

COMENTARI

Un nou Macbeth entre els incomptables de la cinematografia mundial però un dels millors. En realitat hi ha antecedents de gran categoria, potser els més coneguts i els millors els d’ Orson Welles,( 1948) el de Kurosawa-“Trono de sangre” (1957)i el de Roman Polanski (1971).

Aqusest d’ ara és magnífic, Kurzel, que va debutar amb “Snowtown” posa la paraula al servei de la imatge, inicia amb una brutal batalla i acaba amb la lluita cos a cos entre els dos antagonistes principals, en mig tan sols hi ha fang, sang, violència i mort.

Tot això és traslladat a la pantalla a partir d’una posada en escena que recrea una atmosfera opressiva i un clima malaltís, la boira hi juga un paper preponderant, ella oculta el paisatge i sembla que també les baixes passions dels protagonistes. Tota la resta és muntatge, fotografia, paisatge, actors i per suposat text.

Kurzel retrata en colors blavosos els primers esdeveniments, mostra l’ assemblea real, amb el fantasma de Banquo presidint, amb l’ ataronjada llum de les espelmes i finalitza amb un roig encès, el color de la sang que ho encega tot.

Shakespeare parla de coses actualíssimes: la tirania, l’ ambició, l’ ànsia de poder…però sobretot de la por, quan algú ha conquerit el poder amb males arts, sols resta la por a perdre’l amb la vida i el sentiment de culpa. Macbeth te que continuar endavant, seguir amb el seu descens als inferns, perseverar matant per conservar el tro i per no ser descobert.

Macbeth és també la història d’una traïció al monarca i a l’ amic; la dona apareix com a protagonista perquè incentiva la crueltat de l’ espòs, malgrat que després, angoixada i penedida, se suïcida.

Macbeth és la premonició , el destí ineluctable. El nou rei posa tots els mitjans per què la predicció de les bruixes no es compleixi però el destí esta marcat, ell amb el seu primer crim, l’ ha decidit i no les bruixes, tot se succeeix de manera fefaent i irreversible.

Reflexió sobre la vida, la moral, la lleialtat , l’ ambició i la traïció. Tot és tan Shakespeare i tan actual…tractat amb tanta cruesa com bellesa per Kurzel