SOPA DE GANSO

 

Director: Leo Mc Carey

Actors: Groucho Marx

              Chico Marx

              Harpo Marx

              Zeppo Marx

              Margaret Dumont

              Louis Calhern

Any: 1933

Títol original: Duck soup

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

Subgènere: Antibel·licista

 

ARGUMENT

La República de Fredonia esta en crisi i Mis Gloria Teasdale (Margaret Dumont), que és la seva mecenes, decideix aportar vint milions de dòlars si dimiteix el govern i el nou President és  Rufus Firefly (Groucho Marx) , el seu protegit.

Firefly es fa càrrec del govern però els seus mètodes poc diplomàtics, fan enfadar a l’ ambaixador de Sylvania, Trentino (Louis Calhern), que vol aprofitar la situació per dominar el país veí.

En tant, aquest utilitza a dos espies al seu servei, Chicolini (Chico Marx) i Pinky (Harpo Marx) per assabentar-se dels plans del rival però la seva eficiència és nul·la, finalment es fan amics de Firefly i Chicolini és anomenat ministre de la guerra.

Firefly insulta a l’ ambaixador de Sylvania i li diu arribista, aquest li declara la guerra a Fredonia.

Pinky és enviat  en missió especial per mobilitzar al poble però s’ entretén amb les noies que troba pel camí.

Després de dures batalles, els soldats entren en l’ aixopluc on es troben els dirigents de Fredonia, que abaten als enemics un per un amb un martell, segons van entrant, fan presoner a Trentino i es declaren guanyadors de la guerra.

 

 

COMENTARI

Aquesta és l’ última pel·lícula dels germans Marx per la Paramount, de les cinc que roden amb ella. La productora els hi permet una gran llibertat i porten endavant tota la seva gama destructiva i caòtica sense mesura. Una de les millors pel·lícules dels germans Marx. Com en tots els seus films, desordre social, surrealisme i bogeria en estat pur.

Quan es roda aquesta cinta, Hitler acaba de pujar al poder i  no sembla encara la gran amenaça que seria posteriorment. Tot i això dona la impressió que Mc Carey els Marx estan influïts per la seva actitud política i toquen fusta contra la tirania, i la voluntat d’annexió d’un país per un altre.

Trentino és un intrigant que vol fer-se amb el poder en l’ estat veí de Fredonia, els Marx ho impedeixen.

Es tracta d’una guerra d’ opereta, la pel·lícula és una ridiculització de la guerra, una sàtira que s’ antulla pacifista doncs deixa en entredit el fals heroisme i el patriotisme barat.

El film és un vehicle per als gags dels germans Marx, absolutament delirants en alguns moments. Humor absurd, parodia dels musicals i Harpo ,com sempre, perseguint senyores i traient els objectes més impensables de les seves butxaques.

Ja de principi, Firefly fa la seva arribada a palau entre pompa i trompeteria i es posa al costat dels soldats, esperant qui és aquell tan important que ha d’ arribar, no sap que aquell que crea tantes expectatives és ell mateix.

Algunes seqüències genials són quan Chico i Harpo es disfressen de Groucho, cercant els plans secrets de la guerra. Groucho veu algú igual a ell, davant seu i dubte per si és un mirall,  Chico repeteix tots els gestos de l’ altre per no ser descobert.

Altres acudits no es queden enrere com l’ enfrontament entre Chico i Harpo i un venedor de tramussos, quan els tres es canvien els barrets alternativament i al final Harpo resta de peus dins el gibrell de llimonada del pobre comerciant o la declaració de guerra amb els diputats cantant i ballant i promovent els seus desitjos patriòtics i bèl·lics.

El final hi està a l’ alçada, quan l’ ambaixador resta atrapat en la porta del recinte que vol ocupar i és tractat com un ninot de fira al que li llancen tota mena de fruites i verdures com a càstig per la seva dolenteria.

Recordem per fi un de tants diàlegs que fan petar de riure:

Groucho: No és que m’ importi però on és el seu marit?

Margaret Dumont: Oh, ha mort

Groucho: Segur que això és una excusa

Margaret Dumont: Vaig estar amb ell fins el final.

Groucho: Llavors no m’estranya que es moris.

Margaret Dumont: El vaig sostenir en els meus braços i els vaig besar

Groucho: Ah, llavors va ser un assassinat.

NOBLEZA OBLIGA

ruggles_of_red_gap-340290668-large

 Director: Leo Mc Carey

Actors: Charles Laughton

              Charles Ruggles

              Mary Boland

               Zasu Pitts

              Roland Young

Any: 1935

Títol original : Ruggles of Red Gap

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     En Paris, a principi del segle XX, Lord Burnstead (Ronald Young), te com a majordom , un anglès, Ruggles (Charles Laughton).

Un dia Burnstead li comunica a Ruggles que se l’ha jugat al poker i l’ha perdut. Ara és propietat d’un americà, Egbert Floud (Charles Ruggles), el qual viu en Estats Units en Red Gap, un poble en l’ estat de Washington, Ruggles s’ hi tindrà que traslladar amb el seu nou patró.

Floud s’ emporta al majordom al que tracta familiarment com a  “coronel” i li presenta a la seva dona, Effie (Mary Boland), aquesta intenta aconseguir el refinament del marit, un home rude, de l’ Amèrica profunda, però aquest no està per la labor.

Els Floud arriben per fi a Red Gap i presenten a Ruggles al seu gendre, Belkamp-Jackson, un nou ric, i a la mare d’ Effie, Ma Pettingill, posseïdora d’una quantiosa fortuna.

En Red Gap tota la gent és amistosa i divertida i no te prejudicis de classe, accepten a Ruggles no com un servidor sinó com un col·lega.

El primer que fa Floud  a l’ arribar és perdre’s amb Ruggles en la festa de la cervesa, allà un periodista confús, publica que un famós coronel britànic és l’ invitat d’ honor de la família Floud. Ara el millor de la societat de Red Gap es felicita per tenir una personalitat tan important en la població.

En tant, Ruggles ha conegut en la festa a una amable viuda, Prunella Judson (Zasu Pitts), amb la que fa amistat i decideix que no vol ser ni criat ni coronel sinó ell mateix i que vol viure la seva pròpia vida.

Ruggles amb la col·laboració de Prunella obre un restaurant , quan arriba la notícia que Lord Burnstead arriba de Paris per emportar-se de nou a Ruggles, aquest li explica que ja no vol estar al seu servei i inaugura la casa de menjars amb la flor i la nata de Red Gap.

Burnstead ,per la seva part, ha conegut a Nell Kenner, una ballarina del poble , la qual li ha robat el cor, Belkamp Jackson és expulsat del local, davant el cansament de Ruggles per la seva grolleria. El nouvingut és acceptat per la població que li brinda la seva amistat i reconeixement.

nobleza-obliga

 

COMENTARI

Leo Mc Carey és un dels directors més reputats en el cine d’ Hollywood dels anys trenta i quaranta, d’ ell es representen diverses obres, autèntics “mainstreams” de l’ època. Lamentablement, no ha estat situat en l’ escalafó dels grans mestres; cal revisar la seva obra que sens dubte és de gran interès. En cercles europeus la seva solidesa narrativa ha quedat supeditada a la seva conducta personal, Mc Carey va ser un fervorós anti comunista i un acusador en la caça de bruixes macartista.

“Nobleza obliga” és una de les seves comèdies més celebrades i en ella hi trobem gran part dels valors que propaga el seu cine: la voluntat d’ enaltir les virtuts americanes en una època de crisi.

Un dels aspectes principals de “Nobleza obliga”, és la resolució de contrastar el món britànic amb l’ americà. El anglesos són presentats com encotillats, ampul·losos, estirats i amb voluntat de respectar les diferencies de classe. Així, el majordom és eficient, contingut, responsable i submís, un exemple de la discreció britànica.

En canvi, els americans són incultes, grollers i sorollosos però també extravertits, divertits , entenen que tots som iguals i abominen de les diferencies de classe.

El majordom, Ruggles, és algú acostumat a servir  i a ser eficaç en la seva feina però quan arriba a Amèrica, descobreix un nou món, es torna desinhibit  , adquireix les noves costums i és clar , ja no vol tornar ni al seu antic país ni al seu antic ofici.

Ruggles és confós per un coronel de l’ exercit britànic i tothom el tracta com a tal, “quan la gent creu que ets algú, tu també t‘ho creus”, diu Ruggles.

És ara quan Mc Carey no oculta el seu xovinisme i la seva ideologia. Ruggles entén que Amèrica és la terra de l’ igualtat i de les oportunitats, se sap de memòria el discurs de Lincoln en Gettysburg, sobre el govern del poble pel poble i per al poble.

Ruggles vol aprofitar les seves pròpies capacitats individuals i prosperar, tenir les decisions sobre la seva vida en les pròpies mans. Així, Mc Carey contrasta també el canvi que s’ origina en el majordom; de ser un simple criat sense iniciativa a ser ell mateix.

El director americà ,s’ apropa al discurs de Capra, retrata un país social i acollidor, potser allò que tindria que ser i no el que és, i encoratja a l’ espectador natiu per pensar que viu en el millor món possible.

Aquest discurs, un pel embafador, ve acompanyat d’una narració solida, un ritme trepidant, uns gags magnífics i una comèdia plena de sàtira i equivocs.

El nou ric, superb i desdenyós, és castigat, Ruggles es guanya la confiança i l’ amistat dels seus nous conveïns, deixa de simular que és una altra persona i s’ aferma en la nova terra de la gran promesa que l’ acull.