EL GATOPARDO

 

Director: Luchino Visconti

Actors: Burt Lancaster

               Alain Delon

              Claudia Cardinale

              Paolo Stoppa

Any: 1963

Títol original: Il gattopardo

Nacionalitat: Italiana

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Fabrizio, el príncep Salina (Burt Lancaster), és un aristòcrata que viu en la seva mansió siciliana en Donnafugata. Em 1860 ha esclatat la revolució carbonaria i el seu oncle Tancredi Falconeri (Alain Delon) marxa a fer costat als revoltats.

El canvi s’ imposa i les tropes garibaldines derroten a l’ exèrcit i entren en Sicília , aconsegueixen la unitat d’ Itàlia i imposen la monarquia de Vittorio Emanuelle.

Tancredi torna a Donnafugata ja com capità del nou exèrcit unificat i coneix a Angèlica (Claudia Cardinale), la filla de Calogero Sedara (Paolo Stoppa), un ric propietari. Els dos joves s’ enamoren davant la decepció de Concetta, una de les filles del príncep.

Fabrizio va a casa de Calogero i li demana la mà de la noia en representació del seu nebot i Calogero accepta.

Un enviat del govern li proposa a Fabrizio que accepti ser senador però aquest ho rebutja.

En la mansió dels Salina es celebra un gran ball, Tancredi i Angèlica presenten la seva relació , el bo i millor de l’ antiga i la nova societat hi conflueixen. El príncep i la seva família, Calogero i la burgesia de diners, els militars que han acabat amb la resistència de Garibaldi, el grup carbonari que volia anar més lluny. Tots s’hi apleguen en el Palau.

Tancredi li explica al seu oncle que es presentarà a les properes eleccions, Fabrizio, vell i escèptic, marxa a peu de la festa.

 

 

COMENTARI

“El gatopardo” és un dels films més bells i savis de la història del cinema.

Visconti retrata la imatge del seu alter ego, el príncep Salina, un aristòcrata il·lustrat que pertany al vell món. És un home ple de raó, cultura i autoritat que, es recolza en el seu univers decadent i que sap que tot te que canviar perquè no canvií res.

Fabrizio ja no pertany al passat però tampoc és part del futur.

Escèptic, contempla el nou món de trepadors i de burgesos rics però incultes i grollers i es reivindica quan confronta el seu llinatge i el seu tarannà, el dels “gatopardos”, el dels lleons, en front d’ aquells que venen: els xacals, les hienes.

Tancredi, el nebot, és l’ exemple de la nova classe que prendrà les rendes, un oportunista que lluita pel canvi revolucionari i que s’ adapta i prospera amb el nou poder.

Visconti, com a bon marxista, relata el pacte social entre la vella aristocràcia plena de privilegis i honors i amb les butxaques buides, i la nova classe ascendent, representada pel ric propietari Calogero i la seva bonica filla. Les dues parts es legitimen mútuament amb l’ acord. Els Salina posseiran bens i diners, el Sedara, títols i reconeixement social.

El director reflexiona també sobre Sicília. Fabrizio estima la seva terra però veu difícil que canviï, els sicilians, diu, no volen canviar perquè es creuen Déus.

Per últim Visconti, a través del lúcid príncep Salina, reflexiona sobre el pas del temps. Fabrizio és l’ home que des de la vellesa contempla la joventut d’ Angèlica i recorda la seva, guaita uns temps que s’ extingeixen i que ja no són els seus.

Quan acaba el ball amb la noia, la càmera sosté el primer pla de Fabrizio, contemplant-la i contemplant, també, el seu passat.

El discurs ideològic, concerta amb una filmació rigorosa i plena de bellesa i esteticisme.

Recordem les imatges hieràtiques, plenes de pols de la família Salina en l’ església, quasi figures de cera, sers d’un temps ja mort.

També en la presentació d’ Angèlica, la noia entra en la sala i concita les mirades dels presents; La càmera fixa els primers plans de Fabrizio, de Tancredi, de Concetta, de les dones, entre la sorpresa i l’ admiració. Quan Angèlica esclata a riure, sorollosament, davant una broma de Tancredi, tots entenen que la noia no és un dels seus.

Però l’ escena culminant del film i una de les grans escenes del cine en majúscules és la del ball.

Visconti retrata en una fastuosa posada en escena i en diversos plans, la sumptuositat i els fastos de la vella societat que s’ uneix a la nova, la translació de que res ha canviat. Les adolescents que salten com a mones, segons Fabrizio, la vanitat, la doble moral, la voluntat d’ ascens social d’ uns i de manteniment de status en altres.

Basada en la novel·la de Giuseppe Tomaso de Lampedusa reflexa i fins i tot supera l’ original narratiu.

 

EL INOCENTE

EL INOCENTE

Director: Luchino Visconti

Actors: Giancarlo Giannini

               Jennifer O’ Neil

               Laura Antonelli

Any: 1976

Títol original: L’ innocente

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Tullio Hermil (Giancarlo Giannini) és un aristòcrata italià i està casat amb Giulia (Laura Antonelli) però el matrimoni fa aigües i Tullio te una amant: Teresa Raffo (Jennifer O’ Neil), la dona ho sap i accepta la situació.

Però un dia Giulia coneix a un amic del germà de Tullio, un militar : Filippo d’ Arborio. De l’ efímera relació entre els dos, Giulia queda embarassada.

En tant, Tullio i la seva dona viatgen fins la vil.la d’ esbarjo que tenen en el camp i allà l’ home recobra la sensualitat que havia sentit per la dona i fa l’ amor amb ella però al poc temps s’ assabenta que Giulia espera un fill d’un altre.

Filippo, el pare, marxa fins a Àfrica on contrau unes febres i mor. Giulia te el fill, que tothom pensa és de la parella legitima.

El fill d’un altre separa ara la tímida reconciliació dels esposos, projecta sobre l’ home els fantasmes de l’ honor perdut i de la gelosia. Quan Giulia va a missa amb la seva família, Tullio treu al nen del bressol i l’ exposa en la finestra als rigors de l’ hivern. El nen mor.

Giulia, trasbalsada pels successos li confessa a Tullio que Filippo va ser l’ amor de la seva vida, en tant Teresa li explica que ja no l’ estima.

Tullio, per qui la vida ha perdut sentit, es suïcida.

INOCENTE I

COMENTARI

Visconti recrea una novel.la de Giuseppe d’ Annunzio. Retrata l’ostentació i l’ artifici de l’ aristocràcia italiana i toscana de finals del XIX i composa i escenifica aquest món ple d’ hipocresia, dominat per la religió i les bones costums.

Però el protagonista, Tullio, tot i fill d’ aquesta societat se sent un home lliure, enganya a l’ esposa, a qui ja no estima però no li retreu que ella actuï igual, viu al marge de les convencions religioses i es declara ateu.

L’ atzar i els amors espuris porten al naixement d’un nen d’ un altre pare: l’ innocent. Giulia no vol avortar perquè segons les seves creences religioses és un delicte. Tullio mata al nen perquè s’ oposa al seu projecte de renovar l’ amor de l’ esposa i marxar lluny amb ella.

Quan se n’ adona que cap de les dones amb qui ha jugat sentimentalment l’ estima es mata i el drama esclata mb tota la seva força.

Visconti mostra el protagonista com un alter ego de si mateix, actor d’una classe social en crisi, marcat pel seu entorn social , ple de contradiccions, pervers i malèvol, eliminant al nen, però suficientment fort per no deixar-se supeditar i engolir pel món que el rodeja. El personatge entén que és part d’ una classe social en decadència i no se’n pot sortir.

“Deixem de viure per passar a existir però no ens n’ adonem”, li diu a la seva amant.

Tullio assumeix el seu destí, que és la mort.

Com en tota l’ obra de Visconti estem davant una posada en escena acurada, una recreació magistral de l’ època i el seu entorn: esteticista, decadent, elitista i luxós.

 

antonelli

 

 

 

BELLISSIMA

 

Magnani_Chiari_Bellissima 

Director: Luchino Visconti

Actors: Anna Magnani

               Walter Chiari

               Tina Apicella

Any: 1951

Títol original: Bellíssima          

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Neorealisme

 

ARGUMENT

En la Itàlia deprimida de la postguerra, la senyora Maddalena Cecconi (Anna Magnani) vol un futur millor per la seva filla. Observa un anunci en el que es reclama una nena per actuar en una pel·lícula i no dubta en anar amb la seva filla Maria (Tina Apicella), per aconseguir el seu somni: que la nena sigui una estrella de cine.

L’ empresa serà un camí cap a la decepció. Primer la multitud de nenes que volen passar la selecció, més tard la coneixença d’un busca vides que diu tenir contactes amb el jurat i li demana cinquanta mil lires per influir en gent important i aconseguir recomanacions.

Els diners serveixen perquè el pinxo es compri una moto i intenti fer la cort a la dona.

La senyora Cecconi, contempla, finalment, la gravació de la proba que realitza la seva filla, en la que és menyspreada per un jurat que es peta de riure en tant la nena esclata en plors.

El director de la pel·lícula, reconsidera la seva determinació i en última instancia, escull a Maria. La senyora Cecconi en un darrer gest de dignitat, decideix no signar el contracte i continuar la seva vida precària però cercant l’ amor de la nena i la seva felicitat.

 

Bellisima

 

COMENTARI

La pel·lícula s’ inscriu en el concepte de neorealisme italià, el moviment que captava el costumisme i la quotidianitat de la vida de la gent del carrer.

Molt lluny de la sofisticació que mostrarà Visconti en el seu cine posterior, el director parla de la voluntat d’ascens social d’una dona treballadora a través de l’ èxit artístic de la seva filla.

De la manipulació d’una nena en funció dels interessos de la indústria cinematogràfica i dels pares. De com aquest camí a l’ estrellat es mostra com un viacrucis on es troben vividors, probes inacabables o gent que ha renunciat al seu somni, cas de la noia que ha estat actriu i ara fa treballs burocràtics a cinecitta.

Tots aquests esdeveniments fan que la mare reconsideri la seva posició i acabi rebutjant la suposada cursa cap a l’ èxit de la nena, tornant a la realitat, tot i que significa la frustració dels seus desitjos.