EL INOCENTE

EL INOCENTE

Director: Luchino Visconti

Actors: Giancarlo Giannini

               Jennifer O’ Neil

               Laura Antonelli

Any: 1976

Títol original: L’ innocente

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Tullio Hermil (Giancarlo Giannini) és un aristòcrata italià i està casat amb Giulia (Laura Antonelli) però el matrimoni fa aigües i Tullio te una amant: Teresa Raffo (Jennifer O’ Neil), la dona ho sap i accepta la situació.

Però un dia Giulia coneix a un amic del germà de Tullio, un militar : Filippo d’ Arborio. De l’ efímera relació entre els dos, Giulia queda embarassada.

En tant, Tullio i la seva dona viatgen fins la vil.la d’ esbarjo que tenen en el camp i allà l’ home recobra la sensualitat que havia sentit per la dona i fa l’ amor amb ella però al poc temps s’ assabenta que Giulia espera un fill d’un altre.

Filippo, el pare, marxa fins a Àfrica on contrau unes febres i mor. Giulia te el fill, que tothom pensa és de la parella legitima.

El fill d’un altre separa ara la tímida reconciliació dels esposos, projecta sobre l’ home els fantasmes de l’ honor perdut i de la gelosia. Quan Giulia va a missa amb la seva família, Tullio treu al nen del bressol i l’ exposa en la finestra als rigors de l’ hivern. El nen mor.

Giulia, trasbalsada pels successos li confessa a Tullio que Filippo va ser l’ amor de la seva vida, en tant Teresa li explica que ja no l’ estima.

Tullio, per qui la vida ha perdut sentit, es suïcida.

INOCENTE I

COMENTARI

Visconti recrea una novel.la de Giuseppe d’ Annunzio. Retrata l’ostentació i l’ artifici de l’ aristocràcia italiana i toscana de finals del XIX i composa i escenifica aquest món ple d’ hipocresia, dominat per la religió i les bones costums.

Però el protagonista, Tullio, tot i fill d’ aquesta societat se sent un home lliure, enganya a l’ esposa, a qui ja no estima però no li retreu que ella actuï igual, viu al marge de les convencions religioses i es declara ateu.

L’ atzar i els amors espuris porten al naixement d’un nen d’ un altre pare: l’ innocent. Giulia no vol avortar perquè segons les seves creences religioses és un delicte. Tullio mata al nen perquè s’ oposa al seu projecte de renovar l’ amor de l’ esposa i marxar lluny amb ella.

Quan se n’ adona que cap de les dones amb qui ha jugat sentimentalment l’ estima es mata i el drama esclata mb tota la seva força.

Visconti mostra el protagonista com un alter ego de si mateix, actor d’una classe social en crisi, marcat pel seu entorn social , ple de contradiccions, pervers i malèvol, eliminant al nen, però suficientment fort per no deixar-se supeditar i engolir pel món que el rodeja. El personatge entén que és part d’ una classe social en decadència i no se’n pot sortir.

“Deixem de viure per passar a existir però no ens n’ adonem”, li diu a la seva amant.

Tullio assumeix el seu destí, que és la mort.

Com en tota l’ obra de Visconti estem davant una posada en escena acurada, una recreació magistral de l’ època i el seu entorn: esteticista, decadent, elitista i luxós.

 

antonelli

 

 

 

BELLISSIMA

 

Magnani_Chiari_Bellissima 

Director: Luchino Visconti

Actors: Anna Magnani

               Walter Chiari

               Tina Apicella

Any: 1951

Títol original: Bellíssima          

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Neorealisme

 

ARGUMENT

En la Itàlia deprimida de la postguerra, la senyora Maddalena Cecconi (Anna Magnani) vol un futur millor per la seva filla. Observa un anunci en el que es reclama una nena per actuar en una pel·lícula i no dubta en anar amb la seva filla Maria (Tina Apicella), per aconseguir el seu somni: que la nena sigui una estrella de cine.

L’ empresa serà un camí cap a la decepció. Primer la multitud de nenes que volen passar la selecció, més tard la coneixença d’un busca vides que diu tenir contactes amb el jurat i li demana cinquanta mil lires per influir en gent important i aconseguir recomanacions.

Els diners serveixen perquè el pinxo es compri una moto i intenti fer la cort a la dona.

La senyora Cecconi, contempla, finalment, la gravació de la proba que realitza la seva filla, en la que és menyspreada per un jurat que es peta de riure en tant la nena esclata en plors.

El director de la pel·lícula, reconsidera la seva determinació i en última instancia, escull a Maria. La senyora Cecconi en un darrer gest de dignitat, decideix no signar el contracte i continuar la seva vida precària però cercant l’ amor de la nena i la seva felicitat.

 

Bellisima

 

COMENTARI

La pel·lícula s’ inscriu en el concepte de neorealisme italià, el moviment que captava el costumisme i la quotidianitat de la vida de la gent del carrer.

Molt lluny de la sofisticació que mostrarà Visconti en el seu cine posterior, el director parla de la voluntat d’ascens social d’una dona treballadora a través de l’ èxit artístic de la seva filla.

De la manipulació d’una nena en funció dels interessos de la indústria cinematogràfica i dels pares. De com aquest camí a l’ estrellat es mostra com un viacrucis on es troben vividors, probes inacabables o gent que ha renunciat al seu somni, cas de la noia que ha estat actriu i ara fa treballs burocràtics a cinecitta.

Tots aquests esdeveniments fan que la mare reconsideri la seva posició i acabi rebutjant la suposada cursa cap a l’ èxit de la nena, tornant a la realitat, tot i que significa la frustració dels seus desitjos.