DEL ROSA….AL AMARILLO

del_rosa_al_amarillo-727630917-large

 

Director: Manuel Summers

Actors: Cristina Galbó

              Pedro Diez del Corral

              Jose V. Cerrudo

              Lina Olesti

Any: 1963

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

Subgènere: Infància

Subgènere: Vellesa.

 

ARGUMENT

   La pel·lícula es composa de dos parts. La primera, “Del rosa” és la història de dos nens, Guillermo (Pedro Diez del Corral) que te uns dotze anys i Margarita (Cristina Galbó)que en te uns catorze.

Malgrat la diferència d’ edat, la nena  correspon als sentiments del noi i a través de “Ratona”, una amiga, li envia missatges, que li donen certes esperances. Quan acaben les classes s’ inicia l’ estiu, Margarita va a estiuejar amb la família i Guillermo a un campament de l’ OJE, des del qual escriu a la nena i obté resposta.

L’ estiu acaba i quan els dos adolescents tornen a la ciutat, Guillermo contempla com Margarita ja no li fa cas. Ratona s’ encarrrega de donar-li un últim missatge, Margarita te xicot, un noi de divuit anys, i li torna el fermall que el nen li va regala, davant la consternació i la tristesa d’ aquest.

“Al amarillo”. En una residència d’ ancians, homes i dones viuen separats per sexes però Valentín (José Vicente Cerrudo) i Josefa (Lina Olesti) estan enamorats. Malgrat que no es poden comunicar verbalment, troben la manera d’ enviar-se cartes, l’ home copia missives d’un llibre i la dona les rep embadalida.

Un dia, Valentín li proposa a Josefa escapar de l’ asil i marxar plegats a buscar-se la vida fora de la institució . Josefa ni hi veu futur i s’hi nega, ho considera un despropòsit, Valentín hi insisteix i es troba decidit a intentar-ho.

Recull una escala del centre per saltar el mur i contempla amb desengany com la dona no assisteix a la cita a l’ hora convinguda.

Al dia següent, Josefa s’ aixeca desassossega i trista doncs pensa que ja no comptarà amb la presència de l’ estimat però aquest finalment se n’ha penedit de la fuga i continua en el seu racó

2831561281761impala_pelicula_del_rosa_al_amarillo_2

COMENTARI

Manolo Summers , humorista i futur director de “La Codorniz” és consagra amb aquest, el seu primer film.

“Del rosa al amarillo” és una de les millors pel·lícules del director en una carrera que va de més a menys. Summers tracta el tema de l’ amor en la infància i en la vellesa i ho fa amb sensibilitat, delicadesa i tendresa extremes. El primer amor acaba sent, normalment, la primer frustració. L’ últim amor, l’ últim desengany.

L’ amor mai desapareix de les nostres vides però, en una visió un tant pessimista, Summers ens ve a parlar de la impossibilitat de que qualli en la infància i la dificultat de que sobrevisqui quan la mort és la que espera a la porta.

Aquest és un amor fet de sentiments, mirades, missives i gestos on l’ aspecte físic importa menys. En l’ època del rodatge en ple franquisme, tant escoles com residències eren com presons, sempre amb el pes vigilant de l’ església a sobre, en les quals es tancaven a nens i vells respectivament, perquè no poguessin exercitar la seva llibertat i el seu dret a expressar amb plenitud els sentiments amorosos.

Tant quan tot esta per fer com quan tot esta fet, l’ amor és un ocell que sobrevola, que xiuxiueja en la vida de les persones però que difícilment es deixa agafar.

Summers retrata de manera costumista usos i realitats del moment, pinzellades sobre els jocs infantils, l’ escola, els campaments de l’ OJE o els tebeos d’ “El guerrero del antifaz” en el primer episodi i en el segon apareixen la residència d’ ancians, les monges, la missa obligatòria en un context de caire patètic i melancòlic.

El director es recolza en dues cançons de l’ època per reforçar la sentimentalitat del relat. En el primer episodi és “Mirando al mar” de José Sepúlveda, la que li dona caliu emocional a la narració, en el segon “Toda una vida” d’ Antonio Machin.

La pel·lícula guanya la “Concha de Plata “ en el festival de San Sebastian de 1963.