MADAME D

 

Director: Max Ophuls

Actors. Danielle Darrieux

               Charles Boyer

               Vittorio de Sica

Any: 1953

Nacionalitat: França

Gènere : Comèdia

 

ARGUMENT

Louise O, Madame De (Danielle Darrieux) ha contret deutes i es veu obligada a empenyorar unes valuoses arracades que li va regalar el seu marit, André (Charles Boyer), un general de l’ exercit.

Louise enganya a l’ espòs en la funció d’ òpera a la que assisteixen plegats i fa veure que les ha perdut o els hi han robat.

Com la notícia arriba als diaris, Monsieur Remy, el joier, decideix tractar amb el marit i revendre-li les arracades, l’ home te una amant, Lola, que s’ acomiada d’ ell i marxa cap a Constantinopla i André les hi regala.

Lola , una vegada arribada a destí, perd els seus diners en el joc i ven de nou els penjolls per obtenir efectiu.

Un diplomàtic, el baró Fabrizio Donati (Vittorio de Sica) les compra més tard i és anomenat ambaixador a Paris. Casualment coneix en l’ estació a Louise i s’ enamora d’ ella; per abraçar els seus favors li ofereix les joies que així retornen al seu origen.

Madame De fingeix davant el marit i li vol fer creure que les arracades estaven perdudes dins d’uns guants.

André no cau en el parany i li demana explicacions a Donati, les arracades tornen a la joieria de nou i Louise cau malalta de pena. L’ objecte de desig és rescabalat una altra vegada però al temps, Louise es veu obligada a regalar-lo a una cosina que, ha tingut un fill, la noia que no te diners ho empenyora de nou.

Louise, que no pot viure sense les joies, que simbolitzen el seu amor per Donati, les recupera. André, despitat pel menyspreu de Louise repta en duel a Donati, Louise corre al punt d’ encontre per evitar l’ enfrontament però just sent un tret sense resposta, André ha matat a Donati, Louise no pot suportar-ho i cau ferida de mort per l’ ensurt.

 

 

COMENTARI

Ophuls porta al cinema una poc coneguda novel.la de Louise de Vilmorin, la roda en el seu retorn a França després de l’ exili americà i és quan realitza les seves millors pel·lícules.

L’ estil elegant i contingut d’ Ophuls, serveix per aquesta comèdia d’ embolics que es converteix en drama.

El director austríac retrata la hipocresia de l’ alta societat, els salons de luxe, el matrimoni de conveniència i la doble moral de tots els protagonistes, Tot és lleuger, mundà i subtil, els personatges no expressen les seves emocions ni els seus  sentiments fins que Madame De cau enamorada i es veu presonera de la seva  mateixa trampa.

Madame De és una dona frívola, de cap calent, superficial, sotmesa al poder dels privilegis, els diners i un marit ric al que no estima però això canvia quan s’ enamora d’un altre home.

La convenció social i la voluntat d’ evitar escàndols impedeixen el triomf de l’ amor, quan Louise sols escolta els seus sentiments, es troba amb la societat falsa i banal de la que s’ ha aprofitat, que és la que l’ impedeix sortir-se’n endavant, el drama i la mort tanquen la tramoia.

La història transcorre en el Paris de principis del segle XX, al voltant d’una joia que va passant de mans en mans;  la protagonista la ven perquè no la valora ja  que és un regal del marit però després quan li arriba de part de l’ amant, no se’n vol desprendre doncs són el símbol del seu amor.

Tota la història està marcada per l’ atzar, les arracades passen d’ un a l’ altra per tornar a la seva propietària original, la casualitat és el nexe d’ unió entre el valuós objecte i el trio protagonista, marit , muller i amant, en una successió d’ apropiacions i pèrdues.

Ophuls ens ve a dir que l’ amor com les joies és un joc, alguna cosa que canvia d’ amo i que s’ intercanvia per diners.

Aquest amor impossible és vist a partir de girs de guió un tant recargolats que s’ allarguen en excés. El director mostra  aquest món d’ aparences i no explica mai el nom de la heroïna, Madame De…., així participa en els secrets de l’ alta societat, en les convencions i els silencis que legitimen tota l’ acció.

Ophuls mou els seus personatges en palaus aristocràtics i salons sumptuosos i els balls són retratats en llargs tràvelings on sobresurt el món opulent guiat pel simulacre i el canvi de parella.

LA RONDA

 

Director: Max Ophuls

Actors: Simone Signoret

              Serge Reggiani

              Gerard Philipe

               Daniel Gelin

               Danielle Darrieux

               Fernand Gravey

              Odette Joyeux

              Jean Louis Barrault

              Simone Simon

Any: 1950

Títol original: Le ronde

Nacionalitat: França

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     De manera circular, un animador o fabulista (Anton Walbrook) introdueix deu històries que es connecten entre si.

En la primera una prostituta (Simone Signoret) coneix a Franz (Serge Reggiani), un soldat a qui anima a que se’n vagi amb ell. En la segona, el soldat te relacions amb una minyona (Simone Simon). En la tercera, la minyona coneix a un jove, Alfred (Daniel Gelin). En la quarta, el jove se’n va al llit amb una recent casada, Emma (Danielle Darrieux), que  enganya al marit. En la quinta contemplem la insignificant relació entre marit i muller. En la sexta, el marit, Charles,(Fernand Gravey) menteix a la dona i te una amant més jova, Anna (Odette Joyeux). En la setena, la noia s’ho fa amb un poeta, Robert, (Jean Louis Barrault). En la vuitena el poeta manté lligams amorosos amb una actriu (Isa Miranda). En la novena, l’ actriu fa amistat amb un conte (Gerard Philipe) i en la desena i final el conte coneix a la prostituta de la primera història.

 

 

COMENTARI

Ophuls se exilia d’ Alemanya amb l’ arribada dels nazis al poder, es confina a França i es nacionalitza francès però en 1941 ha de fugir de nou i marxa a Estats Units on realitza en 1948 una de les seves millors pel·lícules: “Carta a una desconocida”.

El pas a la història del cine l’ obté Ophuls quan torna a França en 1950 i realitza quatre excel·lents pel·lícules que defineixen el seu estil: “La Ronda” (1950), “El placer” (1952), “Madame D” (1953) i “Lola Montes” (1955).

“La ronda” està basada en l’ obra d’ Arthur Schnitzler que data de 1900, presentada en escena per primera vegada en 1920, l’ obra està marcada per un seguit d’ escàndols i prohibicions.

Ophuls/Schnitzler parlen a partir de deu relats curts sobre la passió amorosa. El director francès ens presenta a l’ animador, un alter ego de l’ autor, que ens introdueix en cada nova història. El seu paper és el del destí, aquell que fa girar la roda del temps, representada per uns cavallets que giren i giren interminablement.

A través de l’ atzar i la fortuna, homes i dones de diferents classes socials es troben i s’ abandonen, marcats per la possessió i el desig,

L’ obra te aquest pes escandalós en el seu temps perquè totes les relacions estan assenyalades per allò efímer però també per la hipocresia i l’ engany. No hi ha cap relat en el que qualli l’ amor verdader, tot gira al voltant d’una roda que concedeix oportunitats, aquestes s’ aprofiten , no es poden deixar passar.

Ophuls roda de manera elegant i sofisticada, s’ introdueix en les grans mansions de Viena, relata com l’ afany amorós toca i extravia igual a la minyona com al comte, al burgés com al proletari. Tots segueixen els dictats d’ allò que els apressa i agita.

Ophuls mostra doncs una societat que es lliura al plaer del moment i a  l’ hedonisme, a la falsedat i al fingiment. Una visió crítica de tot allò que passa dins de les alcoves, quan es tanca la porta i la moral establerta resta fora.

El carrousel de la vida gira i gira, tots busquem noves emocions i nous moments de goig i delit.

 

 

CARTA DE UNA DESCONOCIDA

 

 Director: Max Ophuls

Actors: Louis Jourdan

             Joan Fontaine  

Any: 1948

Títol original: Letter from a unknow woman

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

EN MEMÒRIA DE LOUIS JOURDAN, TRASPASSAT

EL MES DE FEBRER DEL 2015.

 

ARGUMENT

   L’ acció transcorre en la Viena de 1900. Un home, Stefan Brand (Louis Jourdan) fuig d’ un duel i de la ciutat, quan rep una carta. La llegeix i això provoca el flash back.

Lisa Berndle (Joan Fontaine) és una jove noia que contempla com un veí s’ instal·la en l’ escala. És un músic. Al veure’l se n’ enamora.

Tota l’ univers de Lisa comença a rodar al voltant de la passió amorosa, passió cap a una persona que la desconeix. Escolta la música, quan l’ estimat toca i esbrina sobre la seva vida.

Amb el temps, la mare de Lisa es trasllada a Linz, la noia l’ acompanya però rebutja qualsevol pretendent doncs per ella sols hi ha un home, Stefan Brand, el músic.

A la fi torna a Viena i allà troba al noi, guanya la seva confiança i una nit surt amb ell. Van a sopar, ballen, és una nit magnífica i acaben besant-se i fent l’ amor.

Al dia següent el noi te que marxar, doncs té uns concerts a Milà i diu que tornarà en dues setmanes però no torna i Lisa queda embarassada.

Passen nou anys, Lisa es casa amb un altre home que accepta el fill com seu. Tot i això ella no pot oblidar.

Un dia va a l’ òpera amb el seu home, allà troba a Stefan Brand. La seva carrera ha estat desaprofitada, és un música fracassat i a penes reconeix al seu antic amor però alguna cosa torna a esclatar entre ambdós.

La disjuntiva és continuar la seva vida plàcida i honorable, la casa, el marit i el fill o anar a l’ aventura amb un home del que no en sap res.

Lisa abandona tota la seva vida establerta i va en busca de Stefan però l’ home no la vol reconèixer ni la recorda.

Esclata una epidèmia de tifus. El fill de Lisa mor. Ella torna a estar sola. Ingressada en un hospital, greument malalta li envia una carta a Stefan on li explica i li recorda tota la seva historia.

Quan la carta arriba a l’ home, Lisa ja ha mort. Stefan recapitula sobre la seva vida. Fracassat i abatut decideix no fugir i afrontar el duel on sens dubte trobarà la mort perquè la vida ja no val res.

 

cARTAlA CARTA I

 

COMENTARI

Ophuls roda tres films en Estats Units després d’ exiliar-se en França  davant l’ ascens nazi. Aquest que ens ocupa és el més reconegut.

Apologia del cine romàntic portat fins a les últimes conseqüències. Ophuls adapta elegantment al cinema la novel·la homònima de Stefan Zweig que data de 1922.

Història d’ un amor frustrat. De com l’ amor és més gran i fort que la vida. De la indefensió davant l’ amor. De com els sentiments no es poden controlar ni dominar. De com la passió amorosa pot ser centre i motor de l’ existència, dominar-la a través dels anys i portar a l’ autodestrucció i a la mort.

De com es pot deixar tot per amor. Melodrama ple de lirisme, intensitat i melancolia.

Ophuls utilitza les armes del fulletó, darrera del gran amor hi ha una doma menyspreada i abandonada que es casa amb qui no estima, que viu pendent d’un afecte de qui no la reconeix ni li fa cas, és el paradigma de les grans heroines romàntiques i ens aproxima als grans drames de Jane Eyre o Madame Bovary.

Com sol pasar en aquestes narracions i perquè no, en la vida real, el músic se n’ adona de tot el que l’han estimat en el moment en que la persona que l’ ha desitjat ha mort. Tan sols li resta purgar els seus pecats, penedir-se i redimir-se, anant a la cita amb la mort.

.