BRAVEHEART

 

Director: Mel Gibson

Actors: Mel Gibson

               Sophie Marceau

               Patrick McGoohan

               Catherine Mc Cormack

               Brendan Gleeson

Any: 1995

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

     l’ Escòcia de finals del segle XII viu dominada pel poder dels anglesos. Al cap de la monarquia s’hi troba instal·lat Eduard I (Patrick McGoohan), aquest te el desig d’ unir les seves terres amb França i casa al seu fill, el príncep Eduard, amb la princesa Isabel (Sophie Marceau), filla del rei francès.

En Escòcia, William Wallace (Mel Gibson) ha assistit de nen a l’ execució dels representants del seu país que anaven a parlamentar amb els anglesos, ara s’ ha casat en secret  amb Marron (Catherine Mc Cormack) per evitar que la noia es tingui que prestar al dret de cuixa que exigeixen els senyors anglesos.

Wallace és un pagès no gaire implicat en la lluita contra els invasors però un grup de soldats vol violar a la seva dona i Wallace s’ hi enfronta, com a conseqüència, Marron és executada.

Els escocesos contemplen el valor del seu company i s’hi uneixen, els soldats anglesos són vençuts i l’ agutzil que els dirigeix és ajusticiat.

Wallace es transforma en el nou líder de les reivindicacions escoceses, en un cabdill que agrupa al seu voltant al poble, el rei anglès envia un potent exercit a lluitar contra els sollevats, aquests envalentits pel discurs del nou líder,  es llencen a la lluita i guanyen la batalla de Stirling.

Els escocesos opten per una estratègia ofensiva i avancen fins a York, el rei anglès envia a isabel, la dona del príncep Eduard com a mitjancera, amb la proposta de subornar a Wallace, aquest no accepta i retorna a Escòcia a enfrontar-se amb les tropes angleses que l’ ataquen per la rereguarda.

En la nova contesa de Falkirk, Wallace contempla com en el moment decisiu els nobles es fan enrere i abandonen el camp de batalla, han estat comprats pel rei anglès amb terres, honors i diners.

Wallace es venja i mata als principals traïdors però Robert the Bruce el crida per organitzar un acord entre nobles i plebeus, és una trampa i Wallace és lliurat als anglesos.

És empresonat i més tard torturat però no demana clemència ni abjura de les seves creences fins que és executat.

Bruce és el nou rei d’ Escòcia, un ninot al servei d’ Anglaterra però en última instancia decideix ser fidel a la seva pàtria i fer front als invasors.

 

COMENTARI

Mel Gibson en la seva segona pel·lícula com a director, realitza una gran epopeia sobre la història d’ Escòcia.

Gibson s’ implica com a productor, director i actor i aporta grans mitjans que culminen en un film que guanya cinc oscars en 1995, entre ells el de millor film i millor director i que dona a conèixer i popularitza la causa i la història d’ Escòcia en el món.

Es tracta d’un a pel·lícula d’ aventures i batalles medievals seguint el fil biogràfic del líder rebel escocès William Wallace, amb les llicències obvies en el cine d’ Hollywood, és molt més que tot això doncs és un cant patriòtic i una reivindicació de la voluntat nacional de ser d’ Escòcia i una història carregada d’ èpica

Gibson fa evolucionar al seu personatge com algú que pren consciència de nen, quan contempla l’ assassinat del negociadors escocesos, però que s’ hi implica definitivament en el conflicte quan els anglesos maten a la seva dona.

Wallace és primer un cabdill, un líder; Gibson el representa a cavall, lluitant contra els anglesos i com un exemple per als seus compatriotes, en aquest moment ha deixat de ser ja algú normal per investir-se en la categoria d’ heroi.

Wallace encara evolucionarà fins a la llegenda, Gibson el presenta valent, generós i invicte en el combat i el mostra amb un aspecte mític, com quan entra en la casa del traïdor i acaba amb ell  per després escapar dels seus perseguidors, saltant per la finestra fins el mar.

Gibson retrata a les acaballes del film, la passió i la mort de Wallace, aquest és presentat com una reencarnació de Crist i marxa cap el seu particular Gòlgota, amb els braços lligats a una fusta en forma de creu, és un creient en les seves idees, en la seva religiositat patriòtica, un home corrent que mor com un Déu i que no es desdiu de les seves creences. Un exemple de dignitat i coherència.

Gibson entra en matèria política i històrica quan mostra la traïció dels nobles, subornats pels anglesos a canvi de trair a la pàtria, la noblesa sempre es mostra pròdiga en la col·laboració amb l’ enemic i sols al final, Bruce es creu de veritat el seu paper com a sobirà escocès.

La pel·lícula te un to shakespearià; les batalles són èpiques i cruels i recorden la representació bèl·lica de la disputa d’ Azincourt en Enric V portada a terme per Brannagh i  Laurence Oliver en el cine. Les traïcions dels nobles i els dubtes de Bruce s’ instal·len en aquest món dominat per les pors i l’ ambigüitat. És proper a Shakespeare també la representació del rei angles ,marcada per l’ ambició i la  decadència, la mirada cap  a un home destruït, malalt i consumit que no pot  articular paraula, en tant el fill, dèbil i efeminat, contempla horroritzat el final del pare.

No és menys nefast, el retrat del progenitor de Bruce; Gibson l’ assenyala com algú que s’ està podrint física però també moralment, el paradigma del traïdor, del qual el fill acaba abjurant.

Per fi Gibson realitza el film com un cant a la llibertat i contra la tirania, contra totes les tiranies. L’ exemple més important és quan el botxí que ha torturat repetidament a Wallace li demana que renunciï als seus postulats i que demani clemència, quan l’ executor s’ aproxima a la víctima esperant sentir aquest últim penediment, el crit que surt de l’ essència de Wallace és tan sols un: llibertat.