EL GRADUADO

 Director: Mike Nichols

Actors: Dustin Hoffman

              Anne Bancroft

              Katherine Ross

Any: 1967

Títol original: The graduate

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Braddock (Dustin Hoffman) és un noi que s’ ha llicenciat en l’ Universitat. En la festa de la seva graduació, Missis Robinson (Anne Bancroft), una dona casada, que te amistat amb els pares del noi, li demana que la porti a casa.

Una vegada allà intenta seduir-lo, es despulla i li demana fer l’ amor. Ben, astorat, fuig , quan arriba el marit.

Al cap d’uns dies, el noi accepta la proposta de la dona, la truca i es citen en un hotel, on es comencen a veure furtivament.

L’ aparició d’ Elaine (Katherine Ross), la filla del matrimoni, canvia les coses. Els dos nois surten plegats tot i que Ben ho fa com una obligació fins que entén que esta ferint els sentiments de la jova i acaba enamorant-se d’ ella. Quan li explica que ha estat l’ amant de la seva mare, Elaine fuig i no en vol saber res més. Per si no fos poc, la mare menteix a la filla, dient-li que el noi la va violar.

Ben busca a Elaine i lloga una habitació en Berkeley on estudia la noia. Aquesta està a punt de casar-se amb un pretendent que la festeja. Ben arriba, posa tot potes enlaire i escapa amb Elaine..

 

 

COMENTARI

Nichols és un director d’ origen alemany i jueu, i que triomfa en el món del teatre en Broadway  . En 1966 porta a la pantalla “Quièn teme a Virginia Wolff” i “El graduado” és la seva segona pel.licula. Dos  grans èxits, dos grans pel.licules que vaticinen  un futur esplendid que no es confirma i la seva carrera es torna mediocre i irregular.

“El graduado” és una pel·lícula emblemàtica , un clàssic dels anys 60, que planteja la seducció d’ una dona madura cap a un jove inexpert a qui inicia en la sexualitat.

En el seu moment el film comporta un cert nivell d’ escàndol, tan per què qui pren l’ iniciativa és la dona, com per la diferencia d’ edat entre els protagonistes. Afortunadament per les ments benpensants, Ben rebutja la relació, que sempre li ha creat un cert sentiment de culpa, per trobar l’ amor en la filla de la seva amant, la delicada noia que correspon a les seves expectatives generacionals.

El film reflexiona també sobre la transgressió en l’ ordre familiar establert i burgés. Missis Robinson és una dona madura de bon veure, alcohòlica, plena de frustracions i desitjos sexuals incomplerts, que es va casar per obligació a l’ estar embarassada. Malgrat que el matrimoni ja no manté vida marital, l’home no pot permetre l’ adulteri, doncs tot el món d’ hipocresia i convencions, s’ enfonsa.

La meditació i la crítica deriven al voltant de la incomunicació en l’ entorn del matrimoni burgés, la doble moral i la confusió generacional d’un noi, en dubte sobre el camí sentimental a prendre.

La pel·lícula compta amb la banda sonora excepcional de Simon i Garfunkel i tres cançons que passen a la historia: “els sons del silenci”, “la fira de Scarborough” i “Missis Robinson”.

El film guanya l’oscar al millor director i propulsa a la fama a un jove Dustin Hoffman. Algunes de les seves escenes passen a la posteritat com quan contemplem el primer pla de Missis Robinson traient-se la mitja i al fons la mirada circumspecta del noi o la més divertida quan Ben pensa en el que li passa en el zoo i un contraplà ens mostra a un goril·la.la amb la mateixa expressió meditabunda.

 

 

¿QUIÉN TEME A VIRGINIA WOLFF?

Director: Mike Nichols

Actors: Elizabeth Taylor

               Richard Burton

               George Segal

               Sandy Dennis

Any: 1966

Títol original: Who’s afraid of Virginia Woolf?

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Relacions matrimonials.

 

ARGUMENT

Martha (Elizabeth Taylor) i Georges (Richard Burton) són un matrimoni madur que alleugereix els seus mals amb retrets I baralles continuades.

Ell és professor de la Universitat i ella és filla del director de l’ entitat. Una nit inviten a casa a una altra parella: Nick ( George Segal) i Honey (Sandy Dennis).

Ells ajudaran a desencadenar una catarsi amb que Martha i George no deixaran cap drap brut sense mostrar.

Ella considera a l’ home un fracassat, que ha intentat escriure un llibre sense èxit. Els dos manifesten una relació d’ amor-odi, marcada pels insults, les humiliacions i les venjances.

Farcit d’ alcohol, Nick es confessarà a Georges i li explicarà que es va veure obligat a casar-se amb Honey quan aquesta es va inflar però allò que suposava seria un embaràs ho va ser tan sols psicològic i tal qual es va desinflar.

Tot i així l’ home sospita que Honey ha sofert un avortament i que en realitat no volia tenir fills.

Per la seva part, Georges explica que ell i a seva dona van tenir un fill,  aquest te una malaltia mental i està ingressat des de  fa trenta anys.

En tant sorgeixen les explicacions, Martha canta una cançó infantil: Qui te por de Virginia Woolf? I combina la seva addicció a la beguda amb les insinuacions cap a Nick amb qui balla lascivament davant la presència de les seves respectives parelles.

Per fi George que s’ havia absentat torna a la casa i li comunica a Martha que el seu fill ha mort. Ella es rebel·la davant la notícia i li retreu que ha trencat les regles del joc. En realitat mai han tingut un fill, no podien tenir-ne i tot és part d’ un joc del que ambdós són còmplices i que els permet seguir lligats, enganyant-se, destruint-se però potser també estimant-se.

wolff

COMENTARI

Edward Albee és l’ autor d’ un dels drames teatrals més estripats de la segona part del segle XX.

L’ obra disecciona el món de la parella i del matrimoni sense concessions. Dins d’ un marc opressiu i angoixant els protagonistes no deixaran en tot el temps de fer-se reprotxes, d’ insultar-se i fins i tot de comportar-se violentament l’ un amb l’ altre.

Però a la fi sabrem que tot forma part d’ un joc i que necessiten d’ aquesta teràpia autodestructiva però que al mateix temps els permet conservar-se units i vinculats per aquesta relació sadomasoquista.

Els pitjor parats de la història seran la parella de convidats que a partir de la relació que entaulen deixaran anar també les seves frustracions i descobriran mentides i enganys en una apoteosi tremendista i obscena.

Cine com teatre. Els intèrprets, tancats en successives habitacions, reciten un text despullat, acompanyats solament de les seves veus i la seva presència escènica.

Elizabeth Taylor va guanya un oscar per aquesta interpretació on la ficció de l’ obra es barrejava amb la turmentosa realitat de la parella protagonista.