HOMBRES ERRANTES

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Robert Mitchum

              Arthur Kenedy

              Susan Hayward

              Arthur Hunnicutt

              Eleanor Todd

              Lorna Thayer

Any: 1952

Títol original: The lusty man

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Melodrama

 

ARGUMENT

Jeff Mc Cloud (Robert Mitchum) és un vaquer que es dedica als “rodeos”. Arran que un toro el tira per terra i el lesiona, decideix deixar-ho.

Arriba a un ranxo per que el contractin i allà coneix a Wes Merritt (George Kennedy) i a Louise (Susan Hayward) la seva dona, que tenen un somni: tenir un dia un ranxo de la seva propietat.

El contacte entre els dos homes fa que Wes decideixi provar fortuna en el món dels “rodeos” Mc Cloud l’ assessorarà i aniran a mitges.

Wes se’n surt amb fortuna i demostra tenir condicions. Comença a guanyar els primers diners en un món d’ errants, perdedors I rodamóns. Coneix a Book (Arthur Hunniker),coix per la cornada d’ un toro I que viu amb la seva filla o assisteix a la mort de Burgess , ferit per la banyada d’un animal.

Al voltant dels “rodeos” i els diners que s’ hi guanyen s’ escriu la historia d’una vida dura on els desheretats cerquen fortuna i sols uns pocs tenen sort i diners.

Wes i Louise compren una caravana i van seguint els “rodeos”. Wes comença a freqüentar el món del joc i de l’ alcohol i es veu assetjat per les dones.

Mc Cloud que, viu amb ells, comença a enamorar-se secretament de Louise però aquesta vol seguir fidel a Wes.

Arriba un dia en que Louise fa comptes i veu que ja han estalviat per comprar el ranxo, però Wes està enganxat al brogit de la seva nova vida i ja no vol el ranxo sinó continuar participant en els “rodeos” i s’ enfronta tan a Louise com amb Mc Cloud, a qui li retreu s’ emporti la meitat dels guanys sense fer res.

Mc Cloud vol tornar a ser el millor, guanyar credibilitat a ulls de Louise i emular a Wes. Així que decideix tornar a participar en els “rodeos” tot i que fa un any que ho ha deixat. Sembla mantenir un bon nivell però un cop muntat, un cavall el tira a terra, s’ enganxa a la sella i és arrossegat. A conseqüència de l’accident, una costella li perfora el pulmó i mor en tant Louise l’ abraça.

La negra sort de Doug fa reconsiderar idees a Wes. Agafa els diners estalviats, deixa el món dels “rodeos” i se’n va amb Louise cap al ranxo que pensen comprar.

 

 

 COMENTARI

Ray realitza aquesta pel·lícula en 1952, quan ja és un professional reconegut però una mica abans de rodar dos dels seus gran èxits: “Johnny Guitar” i “Rebelde  sin causa”.

Aquest és un clàssic ple d’ arquetips, un western i un drama ple de força i plenitud.

En el cine, Ray sempre retrata a perdedors. Aquests són els protagonistes d’ “Hombres errantes”, gent solitària, desarrelada, rodamóns que han viscut una vida sense aturador, que ara viuen un moment de decadència i cerquen aixopluc.

Ray contrasta dos prototips propis del western, si Mc Cloud és un espavilat que sempre s’ ha tingut que buscar-se la vida , Merritt és una persona arrelada a la casa i a la família, que desitja comprar-se un ranxo i establir-se. Són dues maneres diverses de veure el món.

La pel·lícula tracta sobre la conquesta del somni americà. Merritt busca alguna cosa més en la seva vida tediosa com a vaquer i quan s’ adona que disposa d’ aptituds per al “rodeo”, trenca amb el seu petit món, a la recerca de l’ èxit, dels diners i del reconeixement social, malgrat el risc que tot això comporta.

Els dos herois entren en competència. El deixeble ha guanyat al mentor i aquest es vol fer valer. Es tracta de recuperar la pròpia auto estima i demostrar-se a un mateix que encara es manté la fortalesa i el valor.

Es tracta també d’ una lluita de mascles al voltant d’una femella, els dos volen exhibir les seves habilitats per mostrar a la dona quin d’ ells és el millor.

Això capgira e l’ amistat, que forjada en els ritus d’ aprenentatge es transforma en traïció quan els dos homes lluiten pel premi en el “rodeo” i soterradament per la dona que pateix en la grada. “Et faig un petó pels molts que deixaré de rebre” diu Mc Cloud , sabent-se perdedor de la batalla sentimental i abans d’ abatre al seu rival sentimental d’un cop de puny.

El “rodeo· és mostra prolíficament. És un símbol de la vida. Els homes han de domesticar braus i cavalls salvatges, que de vegades envesteixen, i han d’ enllaçar als vedells pe guanyar un premi. El “Rodeo” és una metàfora de l’ esforç, la dificultat i la competència.

Ray mata a l’ heroi, maldestre, meditabund i perdedor, algú que cerca l’ estabilitat física i emocional, que visita la casa de la seva infància i recorda amb nostàlgia aquell temps, però el seu destí ha estat ser nòmada i la mort serà la cloenda de la seva peripècia vital. “Tot home pot muntar un cavall, tot home n’ acaba caient” diu. Mc Cloud assoleix un discurs al·legòric d’ ascensió i caiguda en la vida i en l’ amor. En canvi, el director, retorna a  Merritt a casa, a la llar, a l’ ordre social feliç i sense ambicions que serà el seu futur.

Cal destacar els magnífics secundaris, altres arquetips de traca i mocador. Booker és l’ antic professional del “rodeo”, ara coix, amb tots els ossos trencats i disposat a explicar històries del passat en cada moment.

Babs (Eleanor Todd) és la noia seductora i jove que s’ encapritxa de Merritt però que es veu qüestionada per una aguerrida Louise, disposada a defensar el seu territori.

Grace Burgess (Lorna Thayer) és la dona d’un antic campió de “rodeo”, ara borratxo i desfigurat, que mor en el camp de batalla, algú sòlid i ferm. Ray retrata dones fortes i dures , tot i que per boca del homes no deixen de registrar-se acudits misògins i masclistes.

 

 

JOHNNY GUITAR

 

Director: Nicholas Ray

Actors: Sterling Hayden

              Joan Crawford

              Mercedes Mc Cambridge 

              Scott Brady

Any: 1954

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Johnny Guitar (Sterling Hayden) arriba a un poble de l’ Oest I s’ instal·la en el saló que regenta Vienna (Joan Crawford).

Johnny i Vienna havien compartit un gran amor, cinc anys enrere, després d’ aquest temps de separació es retroben i continuen estimant-se

Però aviat arriben els primers problemes. Un grup de bandits ha robat la diligència. Els principals sospitosos són la banda de Dancing Kid (Scott Brady), un home que també està enamorat de Vienna. Quan aquests arriben al saló, la gent del poble, encapçalada per Emma (Mercedes Mc Cambridge), els acusa de l’ atracament de la diligència.

Emma està secretament enamorada de Kid i  per això odia profundament a Vienna, La seva veu es complementa amb altra gent de la població.

Vienna espera l’ arribada del ferrocarril per erigir una nova ciutat al voltant del seu saló, els vilatans temen que el progrés comporti acabar amb les seves propietats.

Portada per l’ amor, Vienna decideix treure els seus diners del Banc i marxar amb Johnny però quan ho intenta el grup dirigit per Kid arriba al Banc amb la intenció de robar-lo.

La gent del poble, enfurismada, i de nou manipulada per Emma, acusa a Vienna d’ haver col·laborat en l’ atracament.

En tant els bandits han escapat i troben refugi en una mina abandonada, tots a excepció del més jove, Turskey, que cau del cavall i queda a terra desmaiat.

Johnny i Vienna el troben i la dona, tement que el vulguin linxar, l’ amaga a casa seva. Quan les forces vives arriben a la casa descobreixen a Turskey, cremen la mansió i prenen la decisió de penjar al noi i a la dona.

Després del linxament de Turskey i quan Vienna està a punt de seguir la mateixa sort, apareix Johnny que la salva i fuig amb ella. S’ amaguen en uns soterranis de la casa cremada i poden arribar a la mina on estan refugiats els bandits.

El sherif, Emma i la resta també arriben al conèixer l’ amagatall. Quan s’ hi apropen es produeix un enfrontament entre Emma i Vienna, la primera fereix a la segona i mata desprès a Kid que s’hi vol interposar.

Vienna, que sols te una ferida lleu pot disparar, finalment ,i matar a Emma. Els dos amants fugen a refer la seva vida i el seu amor.

 

 

 COMENTARI

Un clàssic del cinema de l’ Oest amb elements heterodoxes. Una balada d’ amor i mort. Una combinació de violència i lirisme. Un film mític en la història del cine.

Ray juga amb alguns arquetips del Western. L’ home solitari amb un passat, que vol refer la seva vida. La dona forta que vol defensar el seu territori i els seus interessos però que cau de nou en el parany de l’ amor. Vienna és tot un símbol de la dignitat, recordem l’ escena en que rep als linxadors sentada al costat del piano, serena i plena de fermesa.

Però potser un dels punts d’ originalitat del film és el protagonisme i l’ enfrontament entre dues dones marcades per l’ odi i la venjança, Igualment hi ha una pugna entre el  món conservador de la gent del poble i les aspiracions de Vienna, que vol l’ arribada del ferrocarril i la creació d’ una nova ciutat. El món antic i conservador i el món del futur, la industrialització i el neixement de nous emprenedors.

També es reflecteix l’ actuació de la massa portada per la desraó i incapaç de reflexionar, que porta a linxar al jove bandit sense contemplacions. Els esdeveniments es desencadenen en certa manera perquè tothom escull un objecte equivocat del seu desig.

Kid estima Vienna i no és correspost. Emma estima a Kid i tampoc te gaire sort per això opta per venjar-se de Vienna, l’ objecte d’ amor de Kid.

Queden per la història del cinema alguns dels diàlegs més clàssics i un tema musical que és tota una referència.

Johnny: ¿A quants homes has oblidat

Vienna: A tants com dones tu recordes

Johnny: No te’n vagis

Vienna: No m’he mogut

Johnny: Digues alguna cosa agradable

Vienna: Es clar, què vols que et digui?

Johnny: Menteix-me, digues que m’ has esperat tots aquests anys, digues-m’ho

Vienna: T’he esperat tots aquests anys.

Johnny :Digues que hauries mort si jo no es tornat.

Vienna: Hauria mort si no haguessis tornat

Johnny: Digues que encara m’ estimes com j t’ estimo

Vienna: Encara t’ estimo com tu m’ estimes.

Johnny: Gràcies, moltes gràcies

Vienna: Com t’ he esperat, perquè has tardat tant.?

El film és per últim una història d’ amor codificada sobre un transfons dramàtic i protagonitzat per la gelosia, la nostàlgia i la passió.

La pel·lícula es tanca quan els personatges després d’ haver saldat comptes  amb tot allò que impedia la seva felicitat, travessen la cascada d’ aigua, un símbol de regeneració i nova vida, en busca d’ un destí millor.