EN EL CALOR DE LA NOCHE

 

Director: Norman Jewison

Actors: Sidney Poitier

              Rod Steiger

              Warren Oates

              Scott Wilson

Any: 1967

Títol original: In the heart of the night

Nacionalitat: USA

Gènere: Policíac

Subgènere: Cine social/Racisme

 

ARGUMENT

Una nit en Esparta, estat de Mississippí, apareix un home mort. És Colbert, un important enginyer que vol edificar un fàbrica en el poble.

Gillespie (Rod Steiger), el comissari de policia, envia a Sam, el seu subordinat a cercar un culpable i aquest troba a un negre, Virgil Tibbs (Sidney Poitier), que està esperant un tren.

Tibbs, és acusat de l’ assassinat però aviat se’n tenen que desdir. En realitat, Tibbs és un agent de la policia, especialitzat en criminologia i el seu ajut serà imprescindible per descobrir a l’ assassí.

En tant, la policia descobreix a Harvey Oberst (Scott Wilson) fugint, l’ home és detingut i se li troben a sobre part dels diners que portava Colbert, immediatament és acusat. Tibbs prova que tant Oberst com l’ agent Sam Wood (Warren Oates), que també és posteriorment incriminat, són innocents i col·labora amb Gillespie per trobar al culpable.

En la seva investigació, Tibbs té que enfrontar-se al  menyspreu, el rebuig i l’ agressió dels blancs de la població i a l’ intent de ser apartat del cas per part de l’ alcalde però finalment descobreix que un jove cambrer desequilibrat, Purdie, ha estat l’ assassí per tal d’ aconseguir diners i pagar l’ avortament d’una menor a qui ha deixat embarassada.

 

COMENTARI

En el cine americà hi ha moltes mostres de films anti racistes, des de “La barrera invisible” (1947) d’ Elia Kazan fins a “Matar a un ruiseñor”(1962) de Robert Mulligan per posar dos exemples.

Sota la base del thriller policíac i la solució d’ un assassinat, Jewison mostra tot el racisme que cova encara a finals dels seixanta en una societat malalta.

Per la gent de Mississipí, els negres són simples marginats, gent inferior, sols vàlids per ser explotats en els camps de cotó; quan apareix una persona de color amb un rang, no ho poden acceptar i el que volen és que se’n vagi i no fiqui els nas en els seus assumptes.

Jewison manté un molt bon clima, Tibbs és desdenyat pels policies, Gillespie el primer, pel terratinent Endicott que, el colpeja i per sorpresa seva contempla com li tornen el cop, i per supremacistes blancs que el persegueixen sense gaires bones intencions.

El director planteja el contrast entre dos homes, Tibbs, negre, educat, intel·ligent i força preparat pel seu ofici i Gillespie, un policia de l’ Amèrica profunda, rude, groller i prepotent.

Després dels enfrontaments inicials, cadascun reconeix les capacitats de l’ altre, els dos col·laboren en la solució del cas i deixen de veure’s com enemics.

Aquest és bàsicament el missatge del film, tan sols amb la col·laboració entre negres i blancs se solucionaran els conflictes adequadament.

Jewison retrata un món fosc, tancat en si mateix, incapaç de comprendre que totes les persones són iguals sigui quin sigui el color de la seva pell. Un univers que està proper a la realitat de l’ època i potser no tan llunyà del moment actual.

La pel·lícula guanya cinc oscars, millor film, millor actor-Rod Steiger-, millor so, millor guió adaptat i millor muntatge.