J.F.K.

 

Director- Oliver Stone

Actors: Kevin Costner

              Tommy Lee Jones

              Sissy Spacek

              Gary Oldman

              Donald Sutherland

              Kevin Bacon

              Joe Pesci

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

Novembre de 1960, John Fitzgerald Kennedy arriba a la presidència dels Estats Units.

En 1961 invasió de la “bahía de los Cochinos”, més enllà, guerra dels míssils amb l’ Unió Soviètica, guerra de Laos i Vietnam. Determinats lobbys sospiten que no s’ actua amb la mà dura suficient amb el comunisme. Novembre de 1963, Kennedy viatja a Dallas, li disparen tres bales, segons la versió oficial i el President mor. Lindon Johnson, el vice president assumeix la presidència.

Lee Harvey Oswald (Gary Oldman) és detingut com a sospitós ; segons la premsa és un home que ha viscut a Moscou i és pro-castrista. Jack Ruby, un membre de la màfia, el mata d’un tret, rodejat de policies i davant les càmeres de televisió.

Jim Garrison (Kevin Costner) és el fiscal de Nova Orleans que investiga l’ assassinat. El cas està en mans de la comissió Warren, que l’ únic que fa és tapar l’ assumpte. La tesi de la comissió és que Oswald és l’ únic assassí, un home boig que va actuar en solitari.

Alguns experts pensen que Oswald va ser tan sols un cap de turc. Tres anys després, Garrison reobre el cas i vol demostrar que es va tractar d’una conspiració.

Les seves indagacions van orientades cap a diversos punts. En primer lloc esbrinar qui és Oswald.

Oswald va ser Marine dels Estats Units, més tard va aprendre rus, va marxar a l’ URSS i es va casar, allà va lliurar als russos secrets d’ estat, segurament falsos i es va declarar marxista-leninista. Més tard torna al seu país sense que ningú li pregunti res.

Per Garrison, Oswald era un membre dels serveis secrets, un home de la Cia.

Un segon fil a estirar són els testimonis directes , que diuen van veure disparar al President des d’ un parc proper i van observar un home corrents, després dels trets. Els informes oficials van descartar o eliminar aquests testimonis.

Ni un sol tirador d’ elit del FBI ha pogut igualar el que va fer Oswald i en el temps que ho va fer. Garrison pensa que hi ha diversos tiradors i que quan Kennedy va arribar allà on estava Oswald ja li havien disparat i ja estava mort. Oswald era tan sols un esquer.

Una idea era que el poble penses que Oswald era un castrista i que això legitimés una altra invasió a Cuba.

El tercer fil de Garrison són els grups anti castristes i propers a l’ extrema dreta.

Bannister era un home del FBI, que preparava un nou assalt a Cuba amb els exiliats i diversos mercenaris, Oswald hi estava implicat però Bannister va morir.

Garrison s’ entrevista amb Willie O’ Keefe (Kevin Bacon), és un home que està en la presó i ha tingut contactes amb Clay Shaw (Tommy Lee Jones), un important home de negocis i amb Dave Ferrie (Joe Pesci). Els dos homes són homosexuals i O’ Keefe ha estat a casa seva, cobrava a canvi de  serveis sexuals. Són personatges relacionats amb l’ extrema dreta als que  Kennedy ha dificultat l’ assetjament contra Cuba.

O’ Keefe ha sentit com Dave, parlava d’ eliminar a Kennedy i que per fer-ho li faltaven franctiradors que disparessin des de llocs diferents.

Garrison s’ entrevista amb Shaw i aquest nega qualsevol participació en cap conspiració.

Dave Ferrie si parla i explica que la Cia i la màfia treballen plegades. Ferrie sap coses i el fiscal pensa en portar-lo a declarar però Ferrie mor, suposadament s’ ha suïcidat.

En tant, la vida de Garrison no és fàcil. Desatén la vida familiar i té problemes amb la seva dona, Liz (Sissy Spacek).

Així mateix els ajudants del fiscal són pressionats perquè abandonin el cas.

Un home, el senyor X (Donald Sutherland), cap d’ operacions especials de l’ exèrcit parla amb Garrison. Ha estat en la Cia, sap tot el que s’ ha fet durant anys. Li explica que no hi havia mesures de seguretat per al President. Li explica el poder de l’ entramat Pentàgon, Cia, FBI i sectors financers, que plegats tenen molt més poder que el President.

Kennedy volia acabar amb la guerra freda, retirar-se del Vietnam, rebaixar el pressupost castrense, el lobby armamentista i militar no podia suportar-ho.

Pel senyor X estem davant un complot, davant un cop d’ estat. La pregunta clau és si Kennedy era realment tan perillós per al sistema, per què el van matar?. A Kennedy el van matar perquè volia canviar les coses.

Segons el declarant es va contractar a gent de la màfia per assassinar-lo. Johnson immediatament va revocar la política de Kennedy i la voluntat de retirar-se de Vietnam.

El senyor X ,diu, en cap cas anirà a judici, doncs l’ eliminarien o l’ enviarien a un manicomi.

Garrison decideix actuar i arresta a Shaw però les probes són febles I Shaw surt aviat al carrer. S’ inicia una campanya de desprestigi del fiscal.

La investigació segueix i es dilata a través del anys. En 1968 el senador aspirant  a la presidència, Robert Kennedy és assassinat.

Arriba el dia del judici contra Shaw, estem en 1969. Garrison presenta una pel·lícula que va gravar un ciutadà el dia de la mort de Kennedy en la que es mostra com el President rep diversos trets .D’ una altra banda el cos de Kennedy tenia set ferides, tan sols tres  bales no podien causar aquestes ferides. Garrison demostra com totes les probes van ser esborrades o fetes desaparèixer. La tesi del fiscal és que van haver-hi tres tiradors i varis col·laboradors.

Tot i això el jurat proclama la innocència de Shaw. La recerca de la veritat continua.

COMENTARI

La pel·lícula segueix els esdeveniments a partir de la mort del President Kennedy, sota la mirada del fiscal Garrison. Combina reportatge real filmat en l’ època amb material de ficció.

La investigació política és part de la història oculta d’ Estats Units en els últims anys del segle XX.

Stone posa en qüestió el sistema polític americà i la veritat de la democràcia, amb la seva investigació a partir de grans quantitats d’ informació.

La pel·lícula flueix com un thriller o un relat d’ aventures i no dona respir.

Les conclusions de Stone són que l’ assassinat va ser una conspiració, un complot. La seguretat nacional va encobrir la veritat i això, diu, és feixisme.

L’ assassinat va ser una conxorxa de la Cia, el Pentàgon i els Serveis Secrets amb la col·laboració de la màfia en la seva execució.

Els motius van ser, aturar la voluntat de Kennedy de fer marxa enrere en la guerra del Vietnam, satisfer al lobby armamentista, continuar la guerra freda i l’ eix militar contra els soviètics perquè la guerra era i és un negoci.

L’ assassinat de Kennedy és l’ assassinat del somni americà i posar l’ ordre per sobre la justícia. La veritat és una amenaça pel poder i com es diu en el títols d’ inici: “El pecat de guardar silenci quan es té que protestar, fa covards als homes” o “Un patriota sempre té que estar disposat a defensar el seu país contra el seu govern”.

Per fer anar endavant la investigació, Stone presenta com a capdavanter a Garrison. És l’ home honest, enfrontat al sistema, l’ heroi positiu, la persona que lluita perquè se sàpiga la veritat, per un país realment lliure.

Extraordinari muntatge en una obra monumental en tots els sentits, tres hores deu minuts de metratge. El cine investiga allò que els polítics no s’ atreveixen a fer.

 

 

WALL STREET

wall_street-224965061-large

Director: Oliver Stone

Actors: Michael Douglas

               Charlie Sheen

                Daryl Hannah

                Terence Stamp

                 Sean Young

                  Martin Sheen

Any: 1987

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Bud Fox (Charlie Sheen) és un operador de bolsa que treballa en Wall Street i aspira a triomfar en el món dels negocis.

Es presenta davant Gordon Gekko (Michael Douglas), un dels més prestigiosos taurons financers, per fer-se valer i li dona una informació confidencial: Blue Stars, l’ empresa en la que treballa el seu pare, ha guanyat un plet que l’ exculpa d’ un accident i això li permetrà augmentar la flota i les accions pujaran.

Gekko se’l creu i encomana la compra d’ accions. Fox es guanya la confiança del magnat, realitza algunes operacions que afavoreixen a

Gekko i aquest l’ acaba introduint dins el seu món social, li presenta a la seva dona, Kate (Sean Young) i a alguns amics com Darien (Daryl Hannah), amb qui el noi comença a sortir i la fa la seva amant.

Fox, a partir del tutoratge de Gekko, ascendeix meteòricament i es converteix en un broker al que tot li somriu, prospera i guanya diners.

Gekko es dedica a comprar companyies, les rendibilitza, elimina la burocràcia , els grans sous dels executius ineficients i reclama la necessitat de l’ ambició com eix del triomf.

Fox vol reflotar i fer eficaç la companyia del seu pare, Carl (Martin Sheen) , s’ entrevista amb Gekko i li proposa un programa de millor gestió que pugui significar l’ expansió de la companyia i més beneficis.

Carl és un dirigent del sindicat de l’ empresa i rebutja el projecte perquè entén que sols esta fet pel lucre de Gekko. En realitat l’ home de negocis vol especular amb l’ empresa i enfonsar-la, perquè per a ell el joc és guanyar diners i no l’ importa la gent que anirà al carrer.

Fox se n’ adona que esta sent manipulat i es vol oposar als designis de Gekko, això fa que intenti salvar la companyia oferint-la a Larry Wildman (Terence Stamp), un altre home de negocis, enemic de Gekko, que compra la societat, amb l’ acord dels sindicats.

Les informacions confidencials que maneja Fox fan que les accions de la companyia pugin i el seu tripijoc perjudiqui a Gekko.

Aquest entén que Fox l’ ha traït i trenca la relació amb ell. Denunciat per les pràctiques fraudulentes que ha portat a terme, potser Fox tindrà que anar a la presó però és probable que d’ allà surti com un home regenerat.

 

 wallstreet2_560

 

COMENTARI

Oliver Stone, realitza un clàssic del cine de denúncia. Retrata el món de Wall Street, el món dels negocis, les finances i l’ opulència. Allà on no compten els sentiments ni les persones sinó tan sols els diners i els beneficis.

D’ allò general, Stone camina fins allò particular. Gekko és el gran tauró dels negocis, l’ important per a ell és el benefici, allò secundari les trampes i els jocs bruts necessaris per arribar als objectius.

El director ens presenta al personatge ja de principi, quan aquest explica que si vols un amic, et compres un gos o quan contempla des del seu luxós vehicle a un indigent i a un elegant home de negocis i manifesta: “no em diguis que la diferència entre els dos esta en la sort”.

L‘ Ambició i la cobdícia són les senyes d’ identitat d’ aquest home. Amb el seu retrat, Stone dibuixa les característiques del capitalisme fi de segle: un sistema depredador que no fa concessions, ple de ferocitat i ardits, que accepta als triomfadors i rebutja als perdedors.

Gekko afirma amb coneixement de causa: “nosaltres fem les normes, la guerra i la pau. No som una democràcia, som un mercat lliure.

El director realitza un thriler en el que juga a amistançar i després enfrontar als protagonistes. L’ ambició i els diners són la causa de la separació moral entre pare i fill. El pare, un home honest, que creu en allò que fa. El fill, algú que sol entén el llenguatge del lucre.

Quan Fox ho reconsidera, decideix que ell com a persona és més important que els diners que pugui guanyar , atrau l’ orgull i l’ estimació del pare i aconsegueix reconciliar-se amb el seu progenitor.

En realitat, el pare i el fill escenifiquen la llei de la lluita de classes, sindicalista conscienciat, l’ un, tauró de les finances, l’ altre.

Stone mostra l’ ascens i caiguda de Fox, com lluita per fer-se un lloc en el sol, com es converteix en el pupil preferit de Gekko i com el traeix per

abraçar nous ideals però com aquests els porten a pagar un alt preu: ser rebutjat per la classe social que l’ havia enlairat.

PLATOON

Platoon-597425955-large

Director: Oliver Stone

Actors: Charlie Sheen

             Willem Dafoe

             Tom Berenger

              Forest Whitaker

Any: 1986

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic/Vietnam

 

ARGUMENT

Chris Taylor (Charlie Sheen) és un soldat voluntari que entra en acció en la Guerra del Vietnam.

Aviat s’ inicien els combats i es troba amb un mitja hostil, amb les emboscades de l’ enemic, amb la tensió i la mort.

Allà coneix al sergent Elias(Willem Dafoe) i al sergent Barnes (Tom Berenger), els dos homes tenen visions diferents de com enfrontar-se a l’ enemic. Quan arriben a un poblat vietnamita, el batalló està nerviós. Un soldat mata a camperol a cops de culata, Barnes mata a sang freda a una dona i Elias, que s’ enfronta a Barnes, impedeix que la matança sigui més gran, tot i així la patrulla crema i destrueix el campament.

L’ odi entre Barnes i Elias, va més lluny, quan el primer troba al segon en la selva, li dispara un tret i el mata. Taylor arriba al poc i sospita del que ha passat.

Més tard hi ha una ofensiva del Vietkong, tota la companyia és assetjada i moren indiscriminadament soldats d’ ambdós bàndols.

Quan s’ aixeca el dia, Taylor contempla la matança i veu a Barnes malferit, no crida a un metge sinó que el remata.

Taylor sobreviu entre la munió de cadàvers i es traslladat.

Platoon-platoon-29158017-640-347

COMENTARI

Stone filma una de les pel·lícules més punyents i terrorífiques sobre la guerra del Vietnam i és la primera de la seva trilogia que anys més tard completa amb “El cielo y la tierra” i “Nacido el 4 de julio”.

Com en tot el cine americà sobre aquesta guerra, el punt de vista és el de l’ exercit americà i els Vietkong sols són ombres sense personalitat ni identitat, que és mouen al voltant dels protagonistes.

Malgrat això, la visió de Stone és força realista: D’ una banda la violència, la barbàrie, la sang, la massacre i la selva com un indret terrible on totes les amenaces es tornen reals.

Al costat d’ això l’ enfrontament entre la gent del mateix bàndol: l’ odi, el rancor, les decisions arbitraries que separen uns dels altres i al final la venjança.

Taylor es salva però la guerra l’ acompanyarà sempre i amb ell la bogeria que comporta matar indiscriminadament, la impotència davant l’ arbitrarietat, la voluntat de matar per sobreviure, l’ orgia de sang i foc, la fi de la innocència.

Al final Taylor diu que no lluiten contra l’ enemic sinó contra ells mateixos.

La pel·lícula és una denúncia cruenta de la guerra i de totes les guerres, del salvatgisme i l’ horror però és també un homenatge a la gent americana que va lluitar i va morir i segurament sense saber perquè.

El film manté, en tant, el seu desenvolupament, un clima, una atmosfera que enganxen, la selva sembla cobrar moviment, sembla tenir vida pròpia i ser la que dona i treu aquesta vida.