EL BAILE DE AGOSTO

El_baile_de_Agosto-687547407-large

 Director : Pat O’ Connor

Actors: Meryl Streep

              Michael Gambon

              Catherine Mc Cormack

              Kathy Burke

              Brid Brennan

              Sophie Thompson

Any: 1998

Títol original: Dancing at Lughnasa

Nacionalitat. Irlanda

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    En Ballybeg, un poble del camp irlandès, hi viuen cinc germanes, Kate (Meryl Streep), és la més gran, una dona creient i puritana, que es guanya la vida com a mestra, Christine (Catherine Mc Cormack), és la més jova i te un fill, Michael, sense estar casada, Rose (Sophie Thompson) és un pel retardada i simple, Agnes (Brid Brennan) i Maggie (Kathy Burke) completen el grup.

Totes va a rebre a Jack (Michael Gambon), és l’ oncle, que ha estat capellà i retorna després d’ anys exercint el seu ministeri en Àfrica.

Al poc temps apareix Gerry, és el pare del nen, un home sense ofici ni benefici, que li promet una bicicleta al fill i que vol marxar a la guerra d’ Espanya per lluitar contra Franco.

Les dones viuen amb les seves petites il·lusions, no sempre correspostes; Kate és acomiadada de l’ escola, Christine intenta , sense sort, refer la seva vida al costat de Gerry, Rose somnia amb Danny Bradley, un poca vergonya que la pretén, Agnes viu trista i abstreta, Maggie treu força dels records del passat.

La seva feina es correspon a teixir amb les pròpies mans, quan tot es mecanitza, Christine troba feina en la fàbrica propera, Rose i Agnes marxen cap a Londres on viuran dissortadament fins a la mort, Maggie es fa càrrec de la casa i Gerry és ferit en la guerra d’ Espanya.

Michael, quan creix, fa els possibles per sortir de l’ entorn però sempre recordarà l’ estiu en Ballybeg, les tristors i les alegries.

48629

COMENTARI

Pat o’ Connor roda aquest film, basat en l’ obra teatral de Brian Friel, recentment traspassat en el’ any 2015 i escrita en 1990.

Es tracta d’una sensible evocació de l’ activitat de cinc germanes en l’ estiu de 1936.

El relat el contemplem a través de la vida i els ulls del fill d’una d’ elles, Michael, i és ell qui postil.la l’ acció i tanca la narració.

Friel s’ implica en la psicologia de les cinc dones i les contempla amb un sentiment agredolç; són persones desgraciades, una d’ elles amb un fill de l’ amor, com diu la protagonista, i les quatre altres, plenes de somnis i esperances que no es compliran però també d’un grau de tristesa i solitud.

Friel enfoca ,tot i això, el relat en un moment de joia. Un estiu concret, el de 1936, en el qual el retorn de l’ oncle Jack i la presència de Gerry, el pare del nen, semblen donar un alè a la vida de les dones.

Malgrat una existència dura i desemparada, sempre hi ha instants de  goig i felicitat, ens diu l’ autor. Aquest moment  del ball, espontani, al que s’hi apleguen les cinc germanes, és tant, en la versió cinematogràfica com en les distintes versions teatrals, un moment màgic, els problemes s’han deixat de banda i segueix un esclat de vida, la solidaritat, l’ alegria i la força reviuen i es fan patents. La dansa ho pot tot.

Més enllà d’ aquest moments exultants i plens d’ emoció, la nostàlgia i la tristesa envaeixen el relat, les dones són fortes i es mouen per la necessitat de sobreviure però coexisteixen en un món endogàmic, on la repressió exercida per la religió i les frustracions pròpies d’una vida sense alternatives, floreixen.

Estem en un transit, un món vell s’ acaba i un de nou arriba, la industrialització i la mecanització substitueixen el treball fet a mà però Michael tanca el relat sense marges per l’ esperança: Christine treballarà, infeliç, en la fàbrica, Rosa i Agnes moriran desvalgudes en la gran ciutat.