EL HOMBRE DEL TREN

 

 

Director: Patrice Leconte

Actors: Jean Rochefort

              Johnny Halliday

Any: 2002

Títol original: L’ homme du train

Nacionalitat: França

Gènere: Drama  

 

ARGUMENT

Manesquier (Jean Rochefort) és un mestre jubilat que viu en una  tranquil·la ciutat francesa de províncies i habita en un antic palau, ple de comoditats.

Un dia coincideix en la farmàcia amb Milan (Johnny Halliday), un nou vingut a la població, un home lacònic i esquerp a qui convida a la seva casa, en tant l’ hotel de la localitat està tancat.

Milan ha arribat a la vila amb la intenció d’ atracar el banc de la ciutat, en col·laboració amb tres companys.

Manesquier ha d’ entrar al cap de tres dies en l’ hospital per ser intervingut  en una operació de cor, el mateix dia, Milan ha d’ efectuar l’ atracament.

En aquest temps, el homes, tan allunyats en la seva forma de vida, simpatitzen i es relacionen, cadascun pensa que hauria passat si hagués assolit la vida de l’ altra.

Manesquier entra en l’ hospital i mor en la sala d’ operacions, Milan perpetra l’ atracament però és traït pels seus companys i quan surt de l’ entitat la policia l’ acorrala i el mata.

 

 

COMENTARI

   Leconte recorre a l’ inspirador del seu cine, Jean Rochefort, en una pel·lícula que retorna a molts dels eixos que informen la seva carrera i que ja desenvolupa de manera similar en “Tàndem”.

Aquí com allà, ens trobem la relació entre dos homes, en principi antitètics, parlador i amable un, sorrut i silenciós l’ altre, l’un sedentari i aburgesat, l’ altra un aventurer sense destí.

Leconte aplega als dos homes darrere la seva diferent forma de viure; dos persones marcades per la solitud. Entre ells neix una amistat i una confiança mútua. Al poc temps cadascun pensa que hagués volgut ser l’ altre; Milan recolza nostàlgic a l’ alumne de Manesquier, aquest es talla el cabell dotant-se d’un estil modern o s’ enfronta als brètols que munten escàndol en el bar.

La mort els uneix i els acompanya però Leconte mostra la seva última ranera o potser un renaixement en el que cadascun ha invertit els seus papers. Hem vist a Milan arribar a la població com un home solitari que descendeix d’un tren, emmarcat en la simbologia del western, ara contemplem a Manesquier com marxa en el mateix comboi en tant, Milan s’ aixopluga feliç entre els llibres del vell professor.

Leconte ve a dit que tots els homes són iguals, tanmateix el que els separa és el destí. Canviar d’ identitat, ser un altre, és una forma de canviar de vida, tothom vol ser allò que no ha estat, tothom vol viure la vida no viscuda.

Un altre particularitat de Leconte és el context on succeeixen els seus relats, sempre propers a la França de províncies, això ajuda a explorar el tarannà dels seus protagonistes, gent amb un somni que no sempre pot complir.

El noi que no entén el llibre que llegeix: “Eugenia Grandet”, en el que una dona espera tota la vida a un home per amor; o la fornera que repeteix cada dia la mateixa cantilena al clients: “Vol alguna cosa més?; o l’ atracador silenciós que tan sols diu una frase críptica cada dia i a la mateixa hora; o els mateixos protagonistes, dividits entre l’ home previsor, Manesquier, que guarda en el bany fins a tres raspalls de dents  o l’ home aventurer, Milan, que tan sols n’ utilitza un.

Aquesta és una mostra de com Leconte no sols ens vol fer saber coses sobre els seus personatges, sinó que amaneix la trama amb un constant sentit de l’ humor i trets de comèdia.

EL MARIDO DE LA PELUQUERA

 

Director: Patrice Leconte

Actors: Jean Rochefort  

              Anna Galiena

Any: 1990

Títol original: Le mari de la coiffeuse

Nacionalitat: França

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     Antoine (Jean Rochefort), és un nen que va a tallar-se els cabells en la perruqueria de madame Shaefer, l’ escot de la dona, el sorgiment atrevit d’un pit i l’ olor de la botiga són un atractiu indefugible pel nen.

A partir de llavors sols té un desig, quan sigui gran es casarà amb una perruquera.

Ja d’adult, Antoine va a la perruqueria de Mathilde (Anna Galiena); Mathilde era empleada de Isidore, un vell perruquer, i quan aquest es jubila la deixa a càrrec  del negoci.

Antoine comprèn, només entrar, que aquella dona és amb la que vol compartir la resta de la seva vida i li proposa matrimoni.

Quan tres setmanes més tard, Antoine torna, Mathilde accepta l’ oferta; la vida de la parella ve marcada pel desig, l’ amor i la felicitat.

Mathilde, un dia de pluja, fa l’ amor apassionadament amb Antoine, després surt al carrer i es llença al mar.

La dona deixa una última explicació; ha volgut morir en la plenitud del goig perquè el pas del temps no enterboleixi aquesta placidesa.

Antoine queda a càrrec de la perruqueria per continuar gaudint d’un món  tan personal com ple d’ olors i records.

 

 

COMENTARI

     Leconte realitza el seu millor film; es tracta d’un director tan prolífic com anodí que té uns espurnejos de talent i gloria amb Monsieur Hire (1989) i amb aquest film per després tornar de nou a l’ anonimat.

Lluny de qualsevol naturalisme, el director francès aposta per una història fora de la realitat, marcada pel realisme màgic, ple de simbolismes, on l’ important són els sentiments i les sensacions dels protagonistes.

Leconte obre el pas a un estil de cinema que tindrà continuïtat en el seu país i que és pot emparentar amb Jean Pierre Jeunet i el seus relats més coneguts com “Delicatessen” o “Amelie”.

La pel·lícula juga amb els flash backs, contemplem a Antoine, un nen fascinat per les perruqueres, que de gran només vol ser marit d’una d’ elles, torbat per una experiència de la infància.

Aquesta mirada del nen sobre la vida adulta es manté permanent, quan Antoine adult, aixeca els ulls després de fer l’ amor amb Mathilde i entreveu a Antoine nen que el contempla.

Leconte té la virtut de realitzar un film lliure i sorprenent on el que importa és l’ amor i el desig; els personatges es mouen per rauxes, les ballaruques d’ Antoine en la perruqueria o el sentiment de Mathilde que la porta al suïcidi, davant la por que després de la felicitat s’ instal.li la rutina i el tedi.

Al mateix temps, Leconte introdueix en el conte a personatges episòdics que completen la mirada surrealista i divertida sobre els protagonistes; l’ home que es ve a tallar la barba el dia del casament o el nen fascinat pels balls d’ Antoine o l’ home que es deixa tallar el cabell en tant Antoine acaricia possessivament a la perruquera o l’ home que tanca el relat, que compateix danses amb el vidu.

Leconte planteja un món fantàstic i fantasiós on la perruqueria és una espècie de jardí de l’ edèn on es compleixen els somnis i les expectatives d’infància d’ Antoine i es dona recer al desig de la parella.

El relat no traspassa mai el llindar de la botiga, fora sols hi ha la realitat, el fred, i com es mostra quan Mathilde abandona l’ espai de seguretat, la mort.