MISHIMA

Mishima_Una_vida_en_cuatro_cap_tulos-471719884-large

Director: Paul Schrader

Actors: Ken Ogata

               Masayuki Shionoya

Any: 1985

Nacionalitat: USA

Gènere: Biopic.

 

ARGUMENT

     Yukio Mishima (Ken Ogata) va ser l’ escriptor més reconegut del Japó en el segle passat.

Contemplem la seva trajectòria a partir de la seva infància i adolescència. És un noi tímid, que tartamudeja, amb pulsions homosexuals i que viu, primer amb la seva avia, i més tard amb la mare.

A través dels seus llibres, vol reflectir la bellesa i l’ art però sobretot destaca el seu descontentament amb la situació del Japó. Un país, del qual pensa sols te valor el consum i els diners i s’ ha perdut el sentiment arrelat a la tradició.

Mishima munta un grup d’ acció, la societat de l’ escut, uniformat militarment, els seus desitjos són acabar amb el capitalisme, tornà a la tradició i lliurà el poder a l’ emperador.

Com primer pas per aconseguir el seu objectiu, marxa amb tres companys del grup i valent-se del seu prestigi com intel·lectual, penetra en la caserna general de l’ exèrcit i demana una entrevista amb el general Mashita, el cap.

Quan són rebuts, Mishima i els seus homes el lliguen , l’ emmordassen i li demanen que es formi a la tropa en el pati d’ armes on l’ escriptor els hi dirigeix un discurs.

Mishima vol utilitzar a l’ exèrcit, l’ únic estament, segons ell, que respecta el passat, per lliurar-se dels polítics i els banquers corruptes i fundar un nou Japó sota la direcció imperial.

L’ home surt al balcó, llença les seves proclames i els soldats se’n enriuen i l’ escridassen. Mishima, decebut, torna a l’ interior de la caserna i es fa l’ harakiri, que li causa la mort.

Mishima-2

 

COMENTARI

     Paul Schrader filma aquesta pel·lícula amb el recolzament de George Lucas i Francis Ford Coppola, que la produeixen i la financen. Tot el suport fílmic, tècnic i d’ actors és japonès.

Schrader filma l’ heterodox biopic en quatre capítols: “La bellesa”, “L’ art”, “Acció” i “Harmonia de la ploma” i l’ espasa”.

Es diu que en els guions i els films de Schrader sempre hi ha alguna cosa personal. Recordem que es tracta d’un personatge educat de manera estricta en el calvinisme i s’ especialitza en personalitats autodestructives i plenes de sentiment de culpa, evoquem que és el guionista de Taxi Driver entre altres.

Així que l’ elecció de Mishima com a protagonista d’ aquest film, no és un fet casual. Schrader posa lletra i música a una figura contradictòria, turmentada, il·luminada i plena de frustracions sexuals i desitjos insatisfets , ferit per l’ afecció al sado masoquisme i l’ ambigüitat sexual, però sempre a la recerca de la plenitud espiritual i la puresa.

Un poti poti que el porta al suïcidi en 1970, tal com relata la pel·lícula.

La biografia de Mishima, conforma les peculiaritats d’un individu únic. Més enllà de l’ escriptor, trobem un protagonista místic, caòtic, patètic i utòpic.

El seu sentit crític contra un Japó, que ha perdut l’ empremta del passat, el porta a derivar cap a accions properes a l’ extrema dreta i el militarisme.

Per Mishima, escriure era una forma tant d’ exhibicionisme com de voyeurisme i això s’ aplica també a la seva vida privada. Li dona gran importància a la perfecció física, i la bellesa i l’ art l’ obsessionen.

Per l’ intel·lectual tot és una màscara, així contemplem el fil des del present fins el passat que es recrea en diversos flash backs. També són nombroses les imatges teatralitzades que expressen parts de la seva novel·lística, somnis o desitjos.

Mishima cerca l’ ideal de puresa, tan espiritual com física i així mateix pretén purificar el Japó; el patriotisme i el nacionalisme formen part del disc dur de la seva ideologia.

En realitat Mishima és un home fora del seu temps, allunyat del món, tant un esperit lliure com un conspirador autoritari.

Magnífic exercici de cinema inclassificable amb l’ esplèndid acompanyament de la banda sonora de Philip Glass.