EL HILO INVISIBLE

 

 

Director: Paul Thomas Anderson

Actors: Daniel Day Lewis

               Vicky Krieps

                Lesley Manville

Any: 2018

Títol original. Phantom thread

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Reynolds Woodcock (Daniel Day Lewis) és, en els anys cinquanta, un modista de prestigi que treballa pels sectors més encimbellats de l’ alta societat.

És un home obsessionat per la seva feina que, es considera un fadrí empedreït, fins que un dia en un restaurant coneix a Alma (Vicky Krieps), una cambrera a la que li demana de sortir i se n’ enamora.

La relació es torna turmentosa, Reynolds està acostumat al silenci, la disciplina i els horaris pautats, a exercir un temps de treball draconià. Alma, tot  que l’ ajuda i està al seu costat, li significa un trastorn. Reynolds pateix a més la influència personal i laboral de Cyril (Lesley Manville), la seva germana, aquella que ho te tot controlat a l’ instant perquè l’ organització personal i laboral del modista sigui pertinent.

Les diferencies de caràcter i de manera d’ entendre la vida no impedeixen que es casin. Les dificultats d’ enteniment continuen però la parella es consolida.

 

 

COMENTARI

    Paul Thomas Anderson es va convertir en referent del cine contemporani ja  a partir de la seva segona pel·lícula: “Boogie nights”, després es consagra amb títols tan interessants com “Magnòlia” o “Pozos de ambición”. Els seus films són sempre esperats i com en aquest cas amb candidatures als oscars.

El cine d’ Anderson es caracteritza pels seus elements narratius associats a la  descripció del poder, el somni americà i el preu a assolir per aconseguir-lo. Els seus personatges són arquetips en crisi que viuen al voltant de mons interiors turmentats, en el film que ens ocupa, aquest univers es fa fefaent novament.

“El hilo invisible” està basat en la vida de Cristóbal Balenciaga, un modista que va triomfar plenament en els anys de la postguerra.

La pel·lícula va molt més enllà del biopic d’un dissenyador de moda que, a molts espectadors els hi hauria resultat aliè als seus interessos, per plantejar el retrat psicològic d’un home característic, enfrontat a la influència de les dues dones de la seva vida.

Reynolds, un sempre magnífic Daniel Day Lewis, és algú meticulós, obsessionat per la perfecció, amant de la seva feina, en la que busca aconseguir l’ objectiu de la benedicció d’una societat entregada al luxe i al glamur. No hi han horaris en la seva ocupació, no ha  vida privada, tot ha d’ estar pautat en funció d’un resultat exquisit i ideal.

Reynolds, malgrat treballar per la reialesa i l’ aristocràcia, te una col·laboradora necessària, Cyril, la seva germana, aquella que li organitza la vida i la feina, és una part d’ell mateix. Aquest món fet a mida vacil·la quan Reynolds que, també és humà , coneix a una dona que el fascina i de la que se’n enamora.

Anderson explica la necessitat dels humans d’’ estimar i de sentir-se estimats però també els costos de l’ amor. La vida solitària i marcada per la feina de Reynolds, es veu qüestionada per la presència d’una altra persona, algú que trenca les rutines i que intervé en el marc impol·lut i precís de la casa.

El director projecta un subtil enfrontament a tres. Una lluita de poders larvada. Objectivament Reynolds és l’ artista,l’ estrella i el poderós; Alma és un element subordinat a la seva presència, la dona és tan molesta com necessària, i el seu afecte és un punt compensatori pel maniàtic protagonista.

En  la relació de poder hi intervé també Cyril, acostumada a fer i desfer, manté un pols de forces amb la nouvinguda i cadascuna lluita per no perdre posició en el laberint psicològic que s’ origina.

Anderson mostra aquest sinuós i latent enfrontament, a partir de la subtilesa total, el joc de mirades, els sorolls de les coses quotidianes, un ganivet sobre la mantega, una aixeta que aboca aigua…sorolls que pertorben la concentració de Reynolds el posen fora de si.

La posada en escena recrea aquest univers dominat per una relació d’ amor /odi, de desconfiança i de rebuig i necessitat; l’ ambigüitat dels sentiments, la subordinació d’un jo egoista a un nosaltres redemptor.

Anderson evidencia aquest fil invisible que convoca les relacions amoroses entre persones diferents i com els caràcters inversemblants poden trobar un punt d’ unió en els sentiments imprevistos.

Contemplem escenes de gran cine,  quan Reynolds se sent superat pels esdeveniments i li confessa a la germana com n’ està de tip de la presència de la intrusa, en tant Alma ha entrat sigil·losament i escolta la conversa.

Un altre bon moment és quan Reynolds declara a Alma la seva voluntat de casar-se amb ella. En un pla fix, l’ home repeteix dus vegades la pregunta i a la tercera obté el si, en tant, tot són moviments imperceptibles dels protagonistes que, es plantegen els seus dubtes i estats d’ ànim

També és important la lluita de poder que exerceix la mirada de l’un sobre l’ altre. Alma ja ha avançat que pot mirar a algú als ulls durant molta estona i que no apartarà la mirada, l’ empat de forces confirma que cadascú manté el seu propi territori sense cedir res a l’ altre però que en aquest equilibri es troba la capacitat d’ estimar i ser estimat.

 

POZOS DE AMBICIÓN

 

Director: Paul Thomas Anderson

Actors: Daniel Day Lewis

              Paul Dano

              Kevin J. O’ Connor

              Dillon Freasier

Títol original: There will be blood

Any: 2007

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Daniel Plainview (Daniel Day Lewis) s’ inicia fent prospeccions de pous petrolífers en 1902. Nou anys després, en 1911, te ja capacitat per aixecar un pou petroler i es trasllada a Little Boston. Al costat seu hi col·labora el seu fill H.W (Dillon Freasier), Daniel s’ entrevista amb els Sunday, propietaris del terreny en el que espera trobar-hi petroli.

Qui porta la veu cantant per la contrapart és Eli Sunday (Paul Dano), un noi que pertany a l’ església pentecostalista i que te força ascendència entre la gent.

A la fi hi ha acord, Daniel es queda amb les terres i comença la prospecció, ajudat per Fletcher, el seu home de confiança, hi ha petroli i els guanys flueixen però una explosió de gas colpeja a H.W., el fill, i aquest perd la capacitat de l’ oïda.

Daniel sent al nen com una carrega i l’ envia a la ciutat, a una residència on aprengui el llenguatge dels signes.

L’ empresari rep més tard una oferta de la Standard Oil que li vol comprar tots els terrenys i li ofereixen un milió de dòlars però Daniel la rebutja.

Al temps arriba a la comunitat Henry (Kevin J. O’ Connor), aquest diu ser el germà de Daniel, encara que de diferent pare, Henry treballa en el campament i li fa costat al suposat germà.

Daniel vol construir uns terrenys veïns per construir una canalització que transporti el petroli, aquests terrenys són propietat de Bandy, un home proper a l’ església pentecostal, aquest està disposat a vendre’ls amb una condició: Daniel es tindrà que batejar i fer-se de la comunitat religiosa. L’ home així ho fa, malgrat que Eli l’ humilia i l’ obliga a confessar-se com a pecador, davant de tothom.

Daniel s’ assabenta que Henry no és en realitat el seu germà i que ha suplantat la seva personalitat, enfurismat el mata i fa desaparèixer el cadàver.

Han passat els anys, ja estem en 1927. H.W.  el fill, ha tornat, ja és un home i es casa amb Mary, la filla dels Sunday, Daniel és un home ric però acabat, sumit en la solitud i l’ alcohol, el seu fill també l’ abandona.

En tant, Eli ha estat viatjant i propagant el missatge evangèlic, ara regressa, te series dificultats econòmiques i demana explotar una part del terreny petrolífer, Daniel li torna la humiliació i li fa recitar que ell és un fals profeta i Déu una superstició. L’ home ho declama, abans de saber que els camps que vol, es van drenar i ara estan secs.

Daniel, irritat amb Eli, no en te prou amb el rebaixament d’ aquest, ple de ràbia l’ ataca amb unes bitlles i el mata.

 

COMENTARI

Paul Thomas Anderson s’ afirma amb aquesta pel·lícula com un dels grans narradors fílmics de l’ època, ja amb una llarga trajectòria recolzada per films excel·lents com “Boogie nights” i “Magnòlia”.

Ara porta al cine una novel.la d’ Upton Sinclair que data de 1927: “Oil” i aconsegueix amb la seva transcripció un retrat tan individual i psicològic com social i d’ època.

En primer lloc la narració li rendeix homenatge al protagonista, un magnífic  i un tan excessiu en la part final Daniel Day Lewis, que guanya l’oscar al millor actor  en el 2007. Es tracta de la història d’un home fet a si mateix, un emprenedor que aconsegueix un capital, trobar petroli i enriquir-se.

Daniel no te altre moral que la feina, el seu desig és fer diners, quan n’ ha fet, fer-ne encara més. Per a ell no hi ha sentiments ni emocions, abandona al fill, quan aquest sord mut li és una carrega, mata al fals germà, executa també a l’ home que l’ ha humiliat i amb el que manté un litigi en el transcurs del anys.

Daniel és algú ple de ressentiment i fúria, incapaç de sentir empatia cap a ningú altre; l’ odi és el motor de la seva vida i ja en els últims anys s’ha convertit en una caricatura de si mateix, viu tan sols esperant venjança cap el seu rival i ple d’ orgull i amargura.

Per Daniel el sentit de la vida és la feina, no accepta els diners de la Standard Oil perquè no sabria que fer amb la seva existència i quan un directiu de la companyia li recomana que dediqui el seu temps lliure al fill, Daniel l’ expulsa, disgustat i ple d’ agressivitat.

Darrera aquest retrat psicològic, Anderson ofereix una metàfora de la formació del capitalisme en Estats Units. Daniel te una significació com a símbol col·lectiu, és l’ home fet a si mateix que lluita per ampliar la seva fortuna, un empresari que s’ha guanyat un lloc en la societat amb el seu esforç.

L’ falta d’ empatia social i l’ ambició el porten a la ruïna moral. Anderson parla dels costos d’ aquest model ; com l’ afany i el treball no comporten una vida millor i més feliç sinó tan sols un tancament en si mateix i un aïllament dels altres.

El relat convida a observar una lluita de poder entre Daniel i Eli, per establir que te més influencia en la comunitat. Daniel és un descregut que confessa públicament la seva nova i fictícia fe per accedir a uns terrenys que desitja. Eli és un demagog i un manipulador de la gent, un predicador fals i pompós, parapetat en la religió, que també accedeix a injuriar les seves creences a canvi d’un benefici econòmic que no es produirà.

Anderson mostra al fill sord mut com un símbol de la incomunicació entre pare i fill, H.W. tan sols tornarà a esforçar-se a parlar, ja de gran, per dir-li al pare que se’n va i el deixa.