DESAFIO TOTAL

 

Director: Paul Verhoeven

Actors: Arnold Schwarzenegger

               Sharon Stone

               Rachel Ticotin

               Michael Ironside

Any: 1990

Títol original: Total recall

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

En un món del futur, Douglas Quaid (Arnold Schwarzenegger) viu amb Lori (Sharon Stone), la seva dona i és un modest treballador de la construcció.

Un dia decideix realitzar unes vacances virtuals al planeta Mart, serà programat per “Recall”,, una empresa que inventa els records, segons els desitjos del client. Quan Doug desperti tindrà la memòria i la convicció d’ haver gaudit d’ unes vacances fora de la terra.

El científic que l’ atén li proposa tenir una aventura virtual amb una dona morena i practicar un joc que li faci figurar com un agent secret i salvar el planeta.

Però quan Doug està en mig del procés, la màquina s’ espatlla i l’ home pateix un trastorn cerebral. A partir de llavors és perseguit per Richter (Michael Ironside) i per un grapat de sicaris amb els que sembla col·laborar la seva dona i entre tots intenten eliminar-lo.

Doug marxa a Mart per esbrinar que li està passant. En Mart governa Cohaagen, ell i el seu grup dominen el planeta i fan pagar el poc oxigen existent a la resta de la població formada majoritàriament per mutants que s’ han transformat degut a les radiacions nuclears.

Entre aquests s’ alineen els rebels que volen acabar amb la dictadura de Cohaagen i estan dirigits per Kuato.

Doug coneix a Melina ( Rachel Ticotin), la dona que l’ havia d’ acompanyar en el viatge virtual, i dubta si el que li passa és real o és producte d’ un somni i no sap qui és el seu jo autèntic. En tant li diuen que el seu nom real és Hauser i que és un agent secret.

Després de múltiples lluites i persecucions Doug coneix a Kuato que en realitat és un mutant que porta dins seu un dels rebels, una espècie de fetus amb poders mentals i saviesa. Aquest, abans de ser abatut per Richter i el sicaris de Cohaagen, fa saber a Doug que la manera de tornar l’ oxigen al planeta és connectar un reactor que amaga el dèspota.

Quan aquest ha aturat l’ oxigen i la gent de Mart comença a ofegar-se, Doug aconsegueix arribar al reactor i posar-lo en marxa, els dolents moren i l’ aire s’ expandeix pel planeta.

En tant Doug es queda amb Melina però continua preguntant-se si tot és un somni.

 

 

COMENTARI

Una idea d’un relat de Philip K. Dick dona base a aquesta cinta de ciència ficció.

La pel·lícula és adrenalínica i no dona treva, plena de persecucions, violència i efectes especials.

Tot això fa que l’ argument, brillant en principi, s’ esmunyi i es perdi entre explosions i pim, pam, pum.

La idea recull el món de Dick, un món filosòfic i transcendent. Un home vol realitzar un viatge virtual a Mart per trencar la seva rutina i es troba en el planeta sense saber si està vivint un somni o la realitat o potser el somni era la seva vida en la terra. En definitiva el protagonista farà un viatge a la recerca de la seva identitat.

Desxifrar qui és, si és real o virtual serà menys important que alliberar al poble oprimit del tirà. L’ important no és qui ets sinó que fas.

La pel·lícula te alguns moments magnífics en quan a la translació d’ efectes especials, com l’ aparició de Kuato, un embrió dins el cos d’ un rebel o els personatges mutants que esdevenen monstruosos ,com la dona de tres pits. També esplèndida és la imatge del protagonista que passa la frontera de Mart amb el cap robotitzat d’una dona que es desacobla.

Un dels primers papers protagonistes de Sharon Stone, que sembla assajar el seu paper posterior en “Instinto básico”, també a les ordres de Verhoeven.

En la pel·lícula  la imatge de Kuato sembla un homenatge al Yoda de “la guerra de las galaxias”. L’ arribada de Doug al saló és també un homenatge al western, en un puticlub galàctic.

Per últim s’ ha dit que el tirà que li arrabassa i li fa pagar fins i tot l’ aire que respira a la població és una semblança crítica al període i al personatge de Ronald Reagan, governant en aquells moments en Estats Units, si fos així no deixa de ser prou banal, tot i que enginyós.

INSTINTO BÁSICO

 

Director: Paul Verhoeven

Actors: Sharon Stone

              Michael Douglas

              Jeanne Tripplehorn

              George Dzundza

              Leilani Sarelle

Any: 1992

Títol original: Basic instint

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: erotisme

 

ARGUMENT

Johnny Boz, una antiga estrella del rock esta en l’ habitació amb una dona rossa, és mouen rítmicament en tant realitzen l’ acte sexual, ella li lliga les mans a la capçalera del llit, posteriorment s’ abalança sobre l’ home i el ganiveteja amb una pica de gel.

Nick Curran (Michael Douglas), un policia que s’ esta desintoxicant de la seva addició a l’ alcohol i les drogues i el seu amic Gus (George Dzundza) són els agents encarregats d’ iniciar la investigació i buscar a l’ assassina.

Nick visita a Catherine Tramell (Sharon Stone), l’ amant de John, aquesta és una dona sensual i cínica, que enceta un flirteig amb el policia. Catherine viu amb Roxy (Leilani Sarelle), una companya seva amb la que sosté una relació que va més enllà de l’ amistat. La noia és escriptora i psicòloga i acaba d’ escriure un llibre en el que una assassina matava al seu amant amb una pica de gel.

Ella pensa que cap criminal seria tan estúpid de imitar en la realitat allò que ha escrit i que algú li ha copiat el mètode. Ara escriu un nou llibre sobre un policia que investiga un crim i la dona que l’ ha comès el mata.

Per la seva banda Nick ha trencat la relació que l’ unia a Beth Garner (Jeanne Tripplehorn), una companya del cos de policia que exerceix de psicòloga.

La relació entre Nick i Catherine va a més i es converteixen en amants, la dona es comporta amb gran fogositat en el llit i lliga al seu parternaire, com ho havia fet l’ assassina amb John però no es produeix cap acte violent.

Roxy, l’ amiga de Catherine ha estat presenciant l’ escena amorosa i no pot evitar un grau de gelosia contra el policia. Quan Nick va a recollir el seu vehicle en l’ aparcament un cotxe intenta atropellar-lo. Nick munta en el seu propi automòbil i el persegueix, fins que Roxy, l’ ocupant, es despenya per un barranc i  mor instantàniament.

Nick fa nous descobriments i coneix que Catherine i Beth havien estudiat plegades en la facultat de psicologia i Catherine li explica que Beth tenia la costum de disfressar-se com ella i utilitzar perruques rosses per semblar-s’hi.

En un punt de  la investigació, Gus, el policia amic de Nick és atacat al sortir de l’ ascensor per una dona encaputxada i amb un punxó del gel que l’ executa. Nick va darrera en ajuda de l’ homicida, quan apareix Beth; Nick creu que la dona va armada, cosa que no és certa, li dispara i la mata. En els voltants troben una perruca rossa i un punxó per la qual cosa pensen que Beth ha estat l’ assassina i donen el cas per tancat.

Nick i Catherine continuen la seva relació sense més entrebancs però quan els dos estan en el llit, la càmera baixa fins a terra i ens mostra com la dona guarda a sota un punxó del gel.

 

COMENTARI

Verhoeven realitza un thriller policíac, eròtic i força tòrrid, ple de sexe més o menys explícit. Probablement des de “Fuego en el cuerpo”, Hollywood no havia llençat un producte tan suposadament atrevit i permissiu.

L’ epicentre del film el marca la personalitat de la protagonista: sensual, inquietant, lúbrica… Catherine, excepcional Sharon Stone que es guanya el cel dels mites eròtics contemporanis. És una dona promiscua, sense prejudicis sexuals, càlida amant, una autèntica bomba carnal que atrapa als homes i que pot ser una assassina.

És el prototip, en els anys 90 i amb sexe, de l’ antiga dona fatal, ella pren la iniciativa amb els homes, els porta al seu cau, els manipula i els fa servir com titelles pels seus interessos.

El marc eròtic i sexual serveix per esbrinar una intriga policial i mantenir obert el suspens.

Es tracta bàsicament d’un cas de doble personalitat. La lasciva Catherine es pot convertir en una assassina sense pietat dels seus amants, o potser és Beth, la dona que te una fixació per Catherine i es disfressa com ella, la criminal.

Quan pensem que el film ja ha desxifrat l’ enigma, l’ última escena dona una nova volta de rosca, quan contemplem la pica del gel sota el llit de Catherine.

Abandonarà la dona el seu macabre ritual o encisada i enamorada de Nick es reconvertirà en una persona convencional i deixarà d’ exercir com a mantis religiosa.? O portarà el guió del seu llibre fins les últimes conseqüències?.

 

En qualsevol cas Catherine es converteix en un paradigma de la dona alliberada, sense prejudicis sexuals, independent i dominadora del mascle.

El contingut eròtic del film, l’ hàbil guió de Joe Eszterhas , la desinhibició sexual dels protagonistes i el volum eròtic del personatge de Sharon Stone, fan del film un gran èxit de públic i alguna de les seves escenes queden gravades com icones del moment com quan Catherine sense roba interior esta sent interrogada pels policies i creua les cames, libidinosament, davant d’ ells.