LA NOVIA

La_novia-240801984-large

 Director. Paula Ortiz

Actors. Inma Cuesta

             Asier Etxeandia

             Alex Garcia

             Luisa Gavasa

             Letícia Dolera

             Ana Fernández  

             Carlos Álvarez Novoa

Any: 2015

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Una noia Inma Cuesta) està a punt de casar-se amb el seu promès (Asier Etxeandia), recorda l’ amistat que ha mantingut des d’ adolescent amb ell i amb Leonardo (Alex Garcia), ara aquest està casat amb una altra dona (Letícia Dolera)

El pare de la novia (Carlos Álvarez Novoa) i la mare del nuvi (Luisa Gavasa) han tancat l’ acord i res ho pot impedir però la novia i Leonardo estan secretament enamorats.

Quan la boda ja ha tingut lloc però encara no s’ha consumat, Leonardo arriba a casa de la noia i se l’ emporta en el seu cavall blanc a través dels camps.

La parella fa l’ amor però el nuvi, despitat i incentivat per la mare, corre a la seva recerca, quan els troba els ganivets solquen l’ aire, els homes lluiten i la novia s’interposa entre els dos, el ganivet del nuvi s’ enfonsa en la carn de Leonardo i el mata.

 

0_dinxw35b

COMENTARI

Paula Ortiz és una jova directora que debuta en el cine en el 2011, ara amb aquesta , la seva segona pel·lícula, obté un parell de premis menors en l’ entrega dels Goya 2016.

El film està basat en l’ obra de Federico Garcia Lorca, “Bodas de sangre·, és un relat representat en múltiples ocasions en les escenaris espanyols i potser per això l’ espectador es pot abocar a la narració amb la sensació de “deja vu”. Carlos Saura també porta l’ obra al cine en 1981 en una versió marcada pel ball i el cant.

La directora aconsegueix eludir aquest perill, doncs les paraules de Lorca flueixen però estem lluny del cinema de teatralitat; si alguna cosa és destacable en el film és la bellesa de les imatges, els primers plans que defineixen la psicologia dels personatges, la fotografia i el color que cobren sentit dramàtic, el muntatge que s’ acosta als sentiments del protagonistes i el símbols que envolten a les figures escèniques, la mort sempre a l’ aguait, la lluna que interpreta la força dels astres i del destí i que il·lumina, fascinant, l’ acció, els camp erms, tot mostra, en definitiva, un món ancestral, incapaç de canviar i desaparèixer.

D’ altra banda, la representació fílmica dibuixa el món lorquià. La noia que no pot escollir el seu verdader amor perquè la boda ja ha estat pactada. La doble moral d’una societat marcada per la hipocresia, l’ opressió de la dona callada que finalment trenca amb les convencions, que allibera les seves pulsions sexuals i es torna lliure i transgressora.

Lorca retrata el masclisme de la mare, que alliçona al fill sobre com te que manar a l’ esposa, i que ensinistra sobre qui és l’ amo en la relació de parella.

Lorca recrea un to dramàtic al relat, estem davant la recerca de la llibertat, davant un amor impossible que no te sortida en aquest context fosc i opressor, la mort o el destí acompanyen sempre a la novia, ella és una presonera d’unes arrels antigues, la venjança, l’ amor prohibit, la rivalitat , la violència i finalment la mort són part d’ aquesta vida obscura i de sentiments amagats.

Ortiz ofereix imatges de gran bellesa, el ball de les noies al que s’ incorpora la novia, el cant de “La Tarara”, els amants gaudint, mentre contemplem l’ avançament del nuvi en la moto, ple de fúria i desig de venjança, la baralla dels dos homes que llueixen els ganivets al vent fins la interposició de la novia que causa la mort involuntària, tot amb la banda sonora de “Pequeño vals vienès” amb Soledad Vélez.