EL DECAMERON

DECAMERON

 

Director. Pier Paolo Pasolini

Actors: Ninetto Davoli

             Franco Citti

             Pier Paolo Pasolini

             Vincenzo Amato

Any: 1971

Títol original: Il decameron

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Comèdia eròtica

 

ARGUMENT

Adaptació de nou contes d’ El Decameró.

-Andreuccio (Ninetto Davoli) està en la ciutat per negocis quan troba una dona que li confessa és la seva germana. S’ allotja en la casa que aquesta li ofereix però cau en un pou de merda en tant li roben totes les seves pertinences.

Seguidament es convençut per un parell de lladregots per robar la tomba d’un bisbe. L’ obliguen ha introduir-se en l’ interior i com no els hi dona el diamant amb que ha estat enterrat l’ eclesiàstic, deixen tancat a Andreuccio dins el sarcòfag.

Ben aviat el sagrista de l’ església també vol robar i quan entra en la tomba es troba a l’ home tancat i surt corrent, espaordit.

 

-Un home, Lamporechio (Vincenzo Amato) es fa passar per sord- mut i demana entrar en un convent de monges com hortolà.

Un parell de religioses, atretes pel mascle, el sedueixen i s’ho fan amb ell. Volen guardar el secret per gaudir de l’ home elles soles però tot el convent se n’ assabenta i usufructua a l’ hortolà.

Quan a la fi el proba la mare superiora, l’ home diu que ja està cansat de l’ explotació sexual que pateix. Com ara parla, les monges ho celebren, atribuint-ho a un miracle.

 

-Un poca vergonya fa creure al capellà que l’ atén en els seus últims moments que ha estat un home sant.

 

-Dos amants estan al llit quan arriba el marit de la dona. Aquesta amaga a l’ amistançat en una gran gerra i li fa creure al cònjuge que és un home que ha vingut a netejar la tina. El marit s’ introdueix dins per continuar la neteja en tant els amants continuen el fornici.

 

-Una noia vol veure’s amb el seu amant i els hi diu als pares que fa molta calor i vol dormir al balcó per sentir millor el cant del rossinyol.

L’ enamorat puja fàcilment a la terrassa i cohabita amb la xicota fins que al matí els pares arriben i troben a la filla amb la mà agafada al pardal del noi.

Més que escandalitzar-se i com el xicot és de bona família, els pares decideixen casar als nois i deixar-los continuar els seus amors.

 

-Una noia té un amant contra la voluntat dels seus tres germans, que la tenen tancada a casa. Quan se n’ adonen, agafen al vailet i amb la idea de confraternitzar amb ell, el porten al camp i el maten.

A l’ adolescent se li apareix l’ esperit del mort i li explica el que ha passat.

La noia va a buscar el cadàver, li talla el cap i el posa en un test amb alfàbrega a la seva habitació perquè floreixi i sempre l’ acompanyi.

 

– Un home té com amic a un capellà; el porta a casa seva i aquest contempla la bellesa de l’ esposa.

Els hi diu a la parella que ell dormirà amb la seva ase, doncs mitjançant un encanteri, aquesta pel matí és animal i per la nit dona per fer-li companyia.

Els propietaris demanen si pot fer el mateix amb l’ esposa, el capellà assenteix i li demana que es despulli; es posa sobre ella i inicia la conversió, acariciant el cap, les mamelles i les cuixes de la dona i demanant es converteixen en membres animals, després es treu la titola i la clava profundament, en tant el marit exclama que la cua no fa falta en el sortilegi.

El capellà que ha demanat prèviament silenci al marit, entén que ara l’ encanteri s’ ha trencat i no podrà realitzar la màgia.

 

-Dos germans es prometen que el primer que mori tornarà del més enllà per explicar que és el que hi ha.

El primer és un home temorós de Déu que no s’ atreveix a realitzar el pecat de la carn per por de pecar, el segon no li dona importància i jeu amb qui li ve de gust.

És aquest últim el que traspassa i ben aviat torna per veure’s amb el germà i li explica que ha anat a l’ infern pels seus pecats però que el sexe és considerat una falta menor i no és castigat.

A l’ home viu li falta temps per anar a visitar a una amistançada i fornicar amb ella, ara que sap que no li serà retret en l’ altra vida.

 

-Un pintor (Pier Paolo Pasolini) està realitzant la seva obra en una església. En un somni contempla una bella escena religiosa.

Quan acaba la seva feina pensa que el somni sempre és millor que la realitat.

 

large-the-decameron-blu-ray4

COMENTARI

Pasolini realitza entre 1971 i 1974 l’ anomenat cicle de la vida. Deixa de cantó els seus films més críptics i intel·lectuals i recrea tres obres clàssiques plenes de sentit lúdic i eròtic.

El Decameró( 1971), “Los cuentos de Canterbury”(1972) i” Las mil y una noches” (1974).

El Decameró és un llibre de contes de Giovanni Boccaccio, data del segle XIV i és pioner i avançat en una perspectiva humanista.

Pasolini trasllada els relats a Nàpols i recull algunes de les millors històries, nou en total de les cent existents.

És tracta d’ un cant a la vida a partir de la joia del sexe i la carnalitat.

Més enllà és també una obra picaresca, on el pobre intenta enganyar al ric, l’ esposa al marit i el capellà a Déu. Tots els personatges es mouen perseguits per la lascívia , la concupiscència i un sentit bíblic de l’ amor. Intenten treure el millor possible dels plaers de la carn, recolzats en la innocència i la credibilitat dels oponents. L’ astúcia i l’ engany per aconseguir els propòsits personals no són temes menors.

Es podria contemplar la possibilitat d’un discurs feminista. Les dones, les esposes mostren constants ardits i tretes per portar endavant els seus desitjos amorosos i exhibeixen capacitat i personalitat per aconseguir els resultats convenients als seus interessos.

Per altra banda, el món religiós, tan poderós en l’ època, és retratat amb ironia i sarcasme. Pasolini/Boccaccio mostren com capellans i monges no són aliens al plaer i el desig, com qualsevol altre mortal, però això fa fefaent la doble moral que els sustenta i el cinisme de les institucions religioses.

La pel·lícula guanya l’ os de plata i el premi especial del jurat en els festival de Berlin de 1971.

 

EDIPO REY

 

 

Director: Pier Paolo Pasolini

Actors: Franco Citti

             Silvana Mangano

             Alida Valli

             Carmelo Bene

             Julian Beck

Any: 1967

Títol original: Edipo re

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama Clàssic

 

ARGUMENT

Laius i Iocasta (Silvana Mangano), reis de Tebes, tenen un nen. Com una profecia els hi anuncia que aquest fill matarà al pare i es casarà amb la mare, encarreguen a un servidor que l’ elimini i l’ abandoni en el desert.

Un home veu al nen i se l’ emporta fins a Corint on se’n fan càrrec Polybus i Merope (Alida Valli), els governants de la ciutat.

El nen creix i se li posa el nom d’ Edip (Franco Citti). Quan ja és gran acut a l’ oracle que li repeteix el seu destí, matarà al pare i es casarà amb la mare.

Per evitar-ho, Edip marxa de Corint i vagareja pel desert. A prop de Tebes és assetjat per un carro on viatja Laius, el seu pare, Edip mata als soldats que el protegeixen i posteriorment a Laius, arriba a Tebes i venç a l’ esfinx que té terroritzada la ciutat i es guanya el respecte i l’ amor d’ Iocasta, sense sospitar que és la seva mare.

Quan ja ha consumat la relació amb la dona, s’ assabenta que la predicció s’ha complert. Iocasta se suïcida i Edip s’ arrenca els ulls i marxa per sempre de la ciutat.

 

 

COMENTARI

Pasolini recrea el clàssic de Sofocles i ho fa a partir de la seva pròpia personalitat.

Edip rei és una de les grans obres de la literatura universal i es guanya participar en aquest cànon a partir dels elements dramàtics i de l’ excel·lència de la paraula.

Pasolini en canvi desdenya aquesta paraula per emetre l’ obra amb tota concisió i amb la cruesa que serveixen les imatges.

Els personatges abandonen la retòrica que dona sentit als seus actes i són mostrats nus, despullats de tot allò que no siguin els aspectes bàsics de la narració.

El director planteja l’ obra a partir del clima, de l’ atmosfera, tan psicològica com física, cels blaus, terra, desert, sequera, solitud. El que importa no és el llenguatge sinó anar a l’ essència del que passa.

Més enllà de la idea, predomina el crit, més enllà de la paraula, el sentiment.

En general, Edip rei s’ ha interpretat com un gran drama clàssic en el qual l’ home està predestinat, està marcat pel destí. Així malgrat que Edip fuig de casa seva per evitar aquesta premonició, ho fa justament perquè tot allò que li han asseverat es compleixi sense remissió.

En aquest esquema hi podem induir dues transgressions. D’ una banda, Pasolini referma la voluntat de saber dels personatges, pares i fill, més tard, consulten a l’ oracle i aquest no els menteix, el desig d’ escapar dels seus designis els porta a la destrucció i la mort.

Pasolini sembla dir-nos que aquesta voluntat excessiva de coneixement ens porta a l’ extermini. Tots els personatges volen saber, quan el que necessiten és, simplement, viure.

D’ altra banda, Edip sembla ser que realitza els seus actes a partir d’un destí ja marcat. No és tant així, Edip actua, és un home lliure que decideix per ell mateix. L’ atzar obra, però el protagonista es veu atrapat a partir de les seves pròpies decisions.

Pasolini ens ve a narrar la història en base a la representació. Quan tot s’ inicia, contemplem el naixement d’un nen en un entorn contemporani i Edip, cec, és acompanyat per un deixeble entre deixalles industrials, quan tot s’ acaba.

Pasolini, doncs, accepta una lectura contemporània del mite i a més dona gran importància als secundaris, al poble, a la gent que rodeja als reis, al paisatge, tot és teatre, tot és representació i Edip, perdut i cec en les runes industrials és l’ imatge de l’ home contemporani.