LAS TRES NOCHES DE EVA

the_lady_eve-427990463-large

 

Director: Preston Sturges

Actors: Henry Fonda

              Barbara Stanwyck

              Charles Coburn

              Eugene Pallette

Any: 1941

Títol original: The lady Eve

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Charles Pike (Henry Fonda) és un ric científic que torna d’ una estància en l’ Amazones on s’ ha especialitzat en el coneixement de la conducta de les serps.

En un viatge que emprèn cap a Sud-Amèrica en un transatlàntic, coneix a Jean (Bàrbara Stanwyck) i al seu pare, el coronel Harrington (Charles Coburn). Entaula una cordial relació amb els viatgers i juga amables partides de cartes amb ells , sense sospitar que són uns entabanadors professionals.

Charles s’ enamora de Jean i la noia, malgrat que la intenció era sostreure-li diners al científic, li correspon, però Charles compta amb un guardaespatlles personal per evitar que s’ aprofitin de la seva innocència. Aquest li desvetlla la verdadera personalitat de la seva estimada i el seu pare; Charles, decebut, trenca la relació i deixa de veure a la noia.

Al cap d’ un temps, Horace Pike (Eugene Pallette), el pare de Charles, dona una festa a casa seva. A ella assisteixen un suposat aristòcrata i Jean, que es fa passar per Lady Eve , la neboda del convidat.

Charles, no la reconeix però s’ acaba enamorant de nou i la relació arriba tan lluny que es casen però en el viatge en tren de la nit de noces, la noia li confessa el munt d’ amants que han passat per la seva vida i Charles la rebutja.

Passa de nou el temps i Jean reapareix de nou en la vida del seu estimat, ara amb la primera personalitat; el noi reconeix que és la única dona que estima, malgrat el seu passat, i se’n va amb ella tot i l’ inconvenient de que ja estant casats.

1941%20las%20tres%20noches%20de%20eva%20foto%2002

COMENTARI

Elegant comèdia de Sturges , que enllaça en dos anys tres magnífiques pel·lícules: “Navidades en Julio” ,“Los viajes de Sullivan” i aquesta que ens ocupa, les millors de la seva carrera.

El director planteja la dicotomia entre un home ric i innocent, un tant negat en quan a habilitats,  i que capficat en els seus estudis científics ha tingut poc temps per tractar a les dones. D’ altra banda una gata maula, una estafadora professional, que es fa passar per qui no és, per tal d’ entabanar a la merla blanca que si li posa davant.

Res resulta com s’ esperava, quan sorgeix l’ amor entre els dos. Sota una segona personalitat, reneix aquest amor però és en una tercera trobada quan els personatges refermen el seu enamorament. La falsa identitat es planteja com l’ element central de la trama.

Sturges juga amb una certa misogínia pròpia de moltes comèdies de l’ època on  la guerra de sexes és un dels motius principals. Charles és un especialista en serps, com si no, la temptació que li ofereix l’ Eva de torn en tres ocasions. Una Eva enganyadora, tramposa i ben disposada a ensarronar a qui se li posi per davant, però que en les tres ocasions acaba rendida als peus de l’ home.

Mentre Charles és un savi distret sense malicia, Jean és una dona que la sap llarga i te com objectiu manipular als homes i enriquir-se a la seva costa.

Sturges recrea l’ acció en ambients socials distingits i ironitza sobre l’ alta societat i el món suposadament refinat però on campen a la seva, tot tipus de lladregots de guant blanc. Sofisticació, amor i mentides.

LOS VIAJES DE SULLIVAN

 

Los_viajes_de_Sullivan-909281563-large

 Director: Preston Sturges

Actors: Joel Mc Crea

             Verónica Lake

Any: 1941

Títol original: Sullivan’s travel

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

John L. Sullivan (Joel Mc Crea) és un conegut director de cine. Interessat en plasmar la realitat del món es veu contradit pels seus productors que li aconsellen que continuï rodant comèdies.

Decidit a sortir de la campana de vidre en que viu, es disfressa de rodamón i es llança a la carretera per comprendre millor la societat que l’ envolta i reflectir-la després en la pantalla.

No compta que darrere s’ instal·la un autobús on circula tot un seguici, vigilant-lo . Recollit pel vehicle d’ un noi, intenta despistar als seus perseguidors .

En una segona oportunitat coneix a una noia (Verónica Lake) que desitja ser actriu, acusat de robar el seu propi cotxe acaba en comissaria on els seus advocats i criats el fan fora, desvetllant la malifeta.

Ara en companyia de la noia comparteix vida amb pidolaires i rodamóns, adonant-se de les dificultats de subsistència que te una part de la població.

A la fi decideix posar fi a l’ experiment i repartir diners entre els desfavorits per compensar-los però és atracat per un pidolaire que el deixa estabornit i li roba els diners i les sabates.

El captaire en la seva fugida és atropellat per un tren. Sols poden identificar les sabates que pertanyien a Sullivan i la confusió fa que s’ anunciï la mort del director.

En tant, el verdader Sullivan, que pel cop rebut ha perdut la memòria, colpeja a un cap d’ estació de trens que el maltracta, és jutjat i condemnat a sis anys de treballs forçats.

En el penal es sotmès a dures penalitats i maltractaments. Quan llegeix en el diari que Sullivan ha mort decideix utilitzar una estratagema, explica que ell ha matat a Sullivan.

La seva foto apareix en tots els rotatius i tots els seus el rescaten i el retornen al seu món i a la seva posició una vegada resolt l’ embolic.

Sullivan es casa amb la noia i decideix seguir sent un director de comèdies.

navidades_en_julio2

COMENTARI

Sturges dirigeix ,entre la comèdia i el drama, una paràbola social, de vegades propera al cine de Capra. Una pel·lícula de culte que seria el seu major èxit. Sturges desacredita l’ acció de Sullivan, vol ser el que no és i paga les conseqüències.

En la primera part dels seus viatges, Sullivan viu en una representació, seguit per la seva cort, ajudat pels seus advocats o tutelat per la noia que l’ estima però quan perd la identitat i deixa de ser qui és, és quan es troba sol front al món i és quan de veritat és un igual als altres i comprèn el tipus de societat en la que viu, la representació, la ficció acaba per donar un gir cap a la realitat.

En el seu final feliç, Sturges en boca de Sullivan, dona peu a assolir el paper, el sentit del cinema. Sullivan vol fer un cine compromès que esbrini la realitat però quan coneix aquesta realitat se n’ adona, en la pel·lícula de Mickie Mouse que li passen en el penal, que la gent vol diversió, entreteniment, riure per alleugerir els seus problemes i que aquest te que ser el sentit social del seu cinema.

Sent una pel·lícula de viatges és també una pel·lícula en la qual el viatge li serveix al protagonista per canviar , per aprendre i per tornar amb un punt de vista diferent.

El viatge és també una crònica social de l’ Amèrica dels anys 40, la pobresa, els menjadors populars, els captaires són part d’ una crítica a l’ Amèrica way of life i en el seu camí, Sullivan és troba de tot, com no podia ser d’ altre manera.

Des d’ el propietari del bar que l’ invita a un cafè i pastes fins el captaire que el roba o el director del penal que el maltracta, per tant sense exclusions de classe.

 

NAVIDADES EN JULIO

 

 Director: Preston Sturges

Actors: Dick Powell

             Ellen Drew

             Raymond Walbur

Any: 1940

Títol original: Christmas in July

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     Un programa de radio te que emetre el resultat d’ un concurs sobre un eslògan publicitari d’una companyia de cafè. El comitè de savis que pren la decisió es demora en les seves deliberacions.

Jimmy Mc Donald (Dick Powell) és un noi que s’ ha presentat al concurs i espera encarrilar la seva vida matrimonial amb Betty Casey (Ellen Drew), guanyant el premi de vint i cinc mil dòlars que s’ ofereix. El seu eslògan és: “Si de nit no pot dormir, no és el cafè, és el llit”.

En la feina, assabentats els companys que Jimmy s’ ha presentat al concurs, decideixen gastar-li una broma pesada i li envien un fals telegrama, que el dona com a guanyador.

El President de l’ empresa, Baxter, considera que està davant un geni i decideix augmentar el sou al noi i donar-li un càrrec i un despatx propis per a què desenvolupi les seves idees.

Seguidament, Jimmy visita a Maxford (Raymond Walburn), el magnat que patrocina el concurs i aquest com pensa que els savis ja han donat el seu veredicte sense avisar-lo, li lliura el xec per vint i cinc mil dòlars.

Més tard, Jimmy i la seva promesa, comencen a gastar els diners, una aliança de boda per Betty, un sofà per la mare i quantitat de regals per familiars i veïns, així fins a polir-se els diners.

Jimmy arriba al barri reparteix els regals amb l’ alegria de tothom.

Mentrestant Maxford parla amb el jurat que li comunica que encara no han pres una decisió. Tan Maxford com els amos dels magatzem on s’han comprat els obsequis persegueixen a Jimmy perquè torni tot el que ha comprat, en tant els companys de feina li comuniquen, amb pesar, que tot ha estat una broma.

Però hi ha remei, Baxter li manté el despatx i el càrrec i les coses prenen un nou gir quan el jurat decideix finalment que el guanyador del concurs és : Jimmy Mc Donald.

 

 

COMENTARI

     Preston Sturges realitza tres gran comèdies gairebé seguides en els anys 40: “Navidades en Julio”(1940), “Las tres noches de Eva” (1941) i “Los viajes de Sullivan” (1941).

La precisió, el domini dels joc d’ equivocs, la transparència i la gràcia del gag el poden comparar als grans mestres de l’ època: Frank Capra i Ernst Lubitsch.

En aquest film, com en quasi totes les bones comèdies, el malentès i el conflicte que crea, són la base que dona joc al relat, quan un publicista creu haver guanyat una forta suma en un concurs però tot ha estat un error.

Sturges parla de l’ home mig americà, del somni americà que es constitueix a base d’ esforç, voluntat i tenacitat però també explica que tothom necessita una oportunitat per demostrat el que sap fer i el que no.

El director realitza una crítica benèvola en una comèdia romàntica que es pogut firmar Frank Capra. Com en les comèdies morals d’ aquest, contemplem com l’ opinió social s’ estructura en base a qui ets i no al que fas, en base als diners que has guanyat i el prestigi social acumulat.

Jimmy és un ningú però quan tothom pensa que ha guanyat el concurs, és alabat i reverenciat, quan es descobreix l’ error, torna a ser res, perquè el que importa és el reconeixement social d’una idea, el premi en aquest cas, i no la idea en si mateixa. El que al matí era fantàstic, a la tarda és una mamarratxada.

Maxford, és el portaveu d’ aquesta imatge, el capitalista cobdiciós, en canvi Baxter s’ erigeix en el capitalista generós i li manté la feina a Jimmy, quan encara no sap que és l’ autèntic guanyador.

La pel·lícula juga amb els temes relacionats amb la bondat i la solidaritat, com l’ atzar i la sort poden portar a l’ èxit però com darrera hi ha d’ haver un suport , una feina i voluntat de superació.

Jimmy passa de ser pobre a estar en el cim del món per tornar a caure de nou però obté la recompensa de l’ amistat dels seus veïns i l’ estimació de la seva xicota, quan es descobreix la broma de que ha estat objecte.

El protagonista és el panegíric de l’ home honrat, que gasta tots els diners en els altres i res en si mateix, és aquell home al que li prenen allò que mai ha tingut.

Sturges realitza en 70 minuts, un guió ben aprofitat, contrasta elements de comèdia romàntica amb altres de sentimentals i utilitza l’ escena en que els amos del magatzem i Maxford venen a prendre-li a Jimmy, allò que ha comprat, per realitzar un homenatge al slapstick, amb caigudes i pastissos de nata sobre els dolents.