PULP FICTION

pulp_fiction-210382116-large

 

Director: Quentin Tarantino

Actors: John Travolta

              Samuel L. Jackson

             Uma Thurman

             Bruce Willis

             Maria Medeiros

             Harvey Keitel

             Tim Roth

              Amanda Plummer

             Quentin Tarantino

Any: 1994

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

 

ARGUMENT

Una parella, Ringo (Tim Roth) i Honey Bunny (Amanda Plummer) es troba en un bar de carretera i es disposa a realitzar un atracament.

Vincent (Jon Travolta) i Jules (Samuel L. Jackson) són dos assassins a sou de Marsellus Wallace, els quals  executen una venjança.

Vincent va amb Mia (Una Thurman), la dona del seu cap, Marsellus, un gàngster que ha tirat per la finestra a un altre home perquè li ha fet un massatge de peus a la seva esposa.

Vincent i Mia sopen, ballen i guanyen un premi i la noia pren una sobredosi de cocaïna i està a punt de morir. Vincent la retorna a casa.

Butch Coolidge (Bruce Willis), és un boxejador que ha matat al seu contrincant en el últim combat, després d’ estar amb Fabienne (Maria Medeiros), la seva novia, atropella a un home, Marsellus, aquest el persegueix i arriben a una botiga on es vol aixoplugar Butch. Allà son fets presoners per l’ amo i per un policia.

Mentre violen a Marsellus, Coolidge s’ allibera i mata als agressors.

Vincent i Jules han matat als seus rivals, malgrat que un els hi dispara a boca de canó i no els toca. Els dos homes s’ emporten a un hostatge i en el camí a Vincent se li dispara l’ arma i li rebenta el cap. Van a casa de Jim (Quentin Tarantino) i allà truquen al senyor Lobo (Harvey Keitel) un home dedicat a solucionar problemes, és a dir encarregat de netejar i fer desaparèixer probes d’ un assassinat, camuflar-les i dissimular-les.

Jules va amb Vincent a un bar de carretera i pensa que haver sobreviscut a les bales disparades a boca de canó ha estat un miracle i es vol retirar. En aquest moment Ringo i Honey Bunny entren en acció i assalten el bar, Jules els desarma, els humilia i els deixa marxar.

615x330-pulpfiction

COMENTARI

Tarantino realitza el seu primer film, Reservoir Dogs, en 1992. Sorgeix en el panorama cinematogràfic, arrasant i mostrant una força i una capacitat en el seu relat visual i argumental que aporta aire nou al discurs fílmic establert.

Els relats Pulp són aquells que en els anys 20 i 30 donen protagonisme total a l’ acció  i són per tant un tipus bàsic de literatura o còmic popular.

Pulp fiction es mou al voltant de diverses històries paral·leles i és un exemple d’ estructura narrativa pel ordenat desordre que comporta. Personatges que no es coneixen ni tenen res que veure entre si, creuaran les seves vides i aquest atzar els portarà a la mort o al canvi personal.

El film fluctua també endavant i endarrere i les relacions entre historia i personatges formen un puzle però van confluint i guanyant sentit.

El cine de Tarantino és més important pel continent que pel contingut. Els nexes dels relats paral·lels, l’ estranya psicologia dels personatges: una dona sola i addicta a la cocaïna, un gàngster que es penedeix i es reconverteix en un creient religiós, un boxejador que mata al seu contrincant però no es pot desfer del seu rellotge, record de la família, un diligent i pulcre personatge que te com ofici esborrar les empremtes de qualsevol crim…..

Tarantino juga amb personalitats desarrelades, sense escrúpols, fidels al seu destí, representants de codis propis, trastornats, extravagants, cruels , solitaris, disposats a redimir-se o a oblidar i ho fa amb una escenografia deutora, moltes vegades, del còmic i de la novel.la d’ acció.

Les escenes d’ extrema violència, la música, l’ atzar, les imatges explicites, un sentit de l’ humor carregat de cinisme, un món líquid en el que tot es canviant i res es consolida, són elements claus del seu cinema.

Pel·lícula de culte amb escenes potents com el ball entre Vincent i Mia al ritme de la música de Chuck Berry o la venjança de Butch, esgrimint una espasa de samurai i per fi un llenguatge verborreic amb frases que perduren:” El que siguis una personalitat no vol dir que tinguis personalitat” o “ Tocar-li els peus a la seva dona no és el mateix que llepar-li el seu sagrat forat”.

El film guanya la Palma d’ or en el festival de Cannes de 1994 i obté l’ oscar per al millor guió original.

LOS ODIOSOS OCHO

Los_odiosos_ocho-549467052-large

 

Director: Quentin Tarantino

Actors: Samuel L. Jackson

               Jennifer Jason Leigh

               Kurt Russell

               Tim Roth

               Michael Madsen

               Walter Goggins

               Bruce Dern

               Demian Bechir

               Channing Tatum

Any: 2016

Títol original: The hateful eight

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Una diligència travessa les muntanyes de l’ Oest americà, després del fi de la guerra civil, en mig d’una gran turmenta de neu. En el carruatge hi va John Ruth (Kurt Russell), un caça recompenses, que porta sota el seu control a Daisy Domergue (Jennifer Jason Leigh), una bandida per la qual en Red Rock ofereixen deu mil dòlars pels seu cap.

En el camí es troben amb el Major Marquis Warren (Samuel L. Jackson), un negre que ha servit en l’ exercit del nord i que ara també es dedica a caçar delinqüents.

Assetjats per la turmenta, el grup s’ atura en una cabana, la merceria de Minnie, on es troben amb Oswaldo Mobray (Tim Roth), que diu ser el botxí de Red Rock que es trasllada a la població, també hi s’hi troba Joe Gage (Michael Madsen), que s’ ha aturat de camí a visitar a la seva mare, a Bov (Demien Bechir), que està substituint a Minnie, absent, i a Chris Mannix (Walter Goggins), que va a Red Rock per ser anomenat sherif de la ciutat i per fi a Sandy Smithers, un general confederal.

Tancats per la turmenta i sense poder sortir, les relacions interpersonals s’ enterboleixen i Marquis mata a Smithers, després d’ explicar-li com va vexar al seu fill, un altre sudista.

En tant, algú vessa verí en el cafè dels reunits, John Ruth, el caça recompenses i O.B. Jackson, el cotxer, el beuen i moren entre terribles dolors. Es produeix una baralla i Marquis intenta esbrinar qui ha estat l’ assassí, quan algú des del soterrani li dispara i el fereix.

En un flash back contemplem com el dia anterior a la turmenta, la banda de Jody (Channing Tatum), el germà de Daisy Domergue, transita fins a la merceria de Minnie. Una terrible batalla final está a punt de desencadenar-se.

 

odiosos-ocho2

COMENTARI

Cada pel·lícula de Tarantino és un esdeveniment perquè agradin més o menys, responen a un segell propi i la personalitat de l’ autor és evident.

El que passa és que el director americà, tot talent i capacitat per fer bon cine, viu tancat dins els seus propis estereotips; la violència és marca de la casa i justificada o no, sabem que apareixerà i que l’ estossinada final no ens la podem perdre.

El problema és que Tarantino s’ auto homenatja i reincideix en els seus protocols, no basten un o varis morts sinó que els personatges , a la manera del cine gore, són ferits, cauen a terra, es recuperen, tornen a combatre i de nou ferits, moren o no i entre suposades terribles nafres, vehiculen el seu propi discurs.

Parodia, homenatge, excés….llàstima, perquè tota la primera part, plena de contenció, és excel·lent. Tarantino ens presenta als personatges i ens augura que en l’ escenari hi ha trampa i mentida.

El director realitza en realitat una al·legoria dels Estats Units, quan en l’ apunt final, Marquis mostra la carta que li va lliurar el President Lincoln i en la que aquest apel·la a la unitat i la convivència del poble americà.

Com contrapunt a aquesta indulgent voluntat, els blancs lluiten contra els negres, els homes contra les dones, els botxins contra les víctimes, els homes honrats contra els facinerosos, els nordistes contra el confederats, tots s’ odien, tots es menteixen entre si, plens d’ interessos discordants i Tarantino escenifica el seu criteri sobre el seu país.

L’ ambició, la falta d’ ètica i el joc brut s’ imposen, ningú és qui diu ser i efectivament els vuit protagonistes i alguns més són odiosos.

La pel·lícula mostra la sapiència cinèfila de Tarantino, que extrau joc de tot tipus de gèneres. En principi ens trobem davant un western de grans horitzons, que al temps es torna en film de detectius, on un investigador vol treure aigua clara d’ un misteri a la manera d’ Agatha Christie o Sherlock Holmes.

Contemplem també un homenatge a Rashomon, doncs s’ expliquen diverses històries, totes amb elements certs i mentiders i tot acaba en un festival gore, amb braços penjant, dones enforcades o assassinats sense pietat.

Tarantino tanca a tots els personatges en un petit escenari, aïllats del món, on un terrible vendaval els impedeix sortir, han d’ esbrinar qui són i jugar les seves cartes en una partida a vida o mort, com si estiguéssim davant “El àngel exterminador” de Buñuel.

Entre racisme, masclisme i violència, Tarantino ordeix una història d’ enganys que atrapa a l’ espectador, malgrat el discutible tram final.