LOS GOONIES

 

Los_goonies-349853524-large

Director: Richard Donner

Actors: Josh Brolin

             Sean Astin

             Anne Ramsey

             Corey Feldman

Any: 1985

Títol original: The Goonies

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT    

Els Goonies són un grup de nens, format per Mikey Walsh (Sean Astin), Brand (Josh Brolin), el seu germà gran, Bocamoll (Corey Feldman), Data i Gordi, al que els acompanyen dues noies, Andy I Stef.

La família Walsh està endeutada i a punt de perdre la seva casa que serà embargada. Els nens, jugant, troben en el despatx del pare un antic mapa d’un tresor que correspon a un pirata, Willy el borni. Seguint les indicacions del mapa arriben a una casa abandonada on s’hi allotgen la família Fratelli, un grup de malfactors, formada per Mama Fratelli (Anne Ramsey) i tres fills, un d’ ells s’ ha escapat de la presó i un altre, Sloth, és un retardat de caire monstruós però de bon cor, al que tenen lligat.

Els nens s’ aventuren per un soterrani, troben varis esquelets i més tard un grapat de monedes antigues però queden tancats en una cova sota terra en tant els bandits els hi trepitgen els talons.

Desxifren un enginyós sistema que els permet avançar i arribar fins allà on es troba l’ antic vaixell pirata. En ell al costat dels esquelets dels filibusters troben un fabulós tresor.

Perseguits pels malfactors, els nois abandonen el soterrani ajudats per Sloth i deixen el tresor. Quan arriben els seus perseguidors intenten emportar-se la fortuna però s’ activa un sistema de trampes i no poden seguir als nois.

Aquests aconsegueixen sortir a l’ exterior però allà ,malgrat l’ alegria de reunir-se amb els seus pares, es troben amb que han arribat els representants judicials disposats a embargar-los.

Però Mickey ha guardat una bossa plena de diamants, ara podran continuar sent propietaris de la casa.

En tant, davant la sorpresa de tots, el vaixell pirata s’ha lliurat del seu amagatall i solca els mars fis a perdre’s en la llunyania.

 

los-goonies-portada-2

COMENTARI

Malgrat que la pel·lícula porta la firma de Richard Donner, el guió i la producció són deguts a Steven Spielberg i porten el seu esperit.

Los Goonies és cine juvenil d’ aventures i acció trepidant en el que contemplem gran part dels paradigmes del director nord-americà.

Aventura sense treva, recreació del món juvenil, sent els protagonistes uns nens en la frontera de l’ adolescència, els espectadors potencials s’ hi veuen identificats i reflectits.

Elements fantàstics, aspectes sentimentals com l’ amistat que unirà a un dels xicots, el maldestre Gordi amb el monstruós Sloth. El cant a la

família, com la trobada final de pares i fills, units en la recerca de la justícia quan els pares recuperen la casa. Reivindicació de l’ amistat en la relació solidaria i afectuosa entre els nois.

Spielberg beu en les fonts del cinema d’ aventures: “La illa del tresor”, per exemple, la novel·la juvenil: La colla dels cinc d’ Enid Blyton o el còmic: Les aventures de Tintin, entre altres. Tots aquest imaginaris li serveixen per crear una pel·lícula divertida que no dona treva.

Els joves herois cerquen l’ aventura i per sortir-se’n amb bé mostren ingeni, valor i solidaritat que els permeten aconseguir el premi desitjat. Passen diverses probes que superen amb èxit, burlen als dolents , gaudeixen i finalment assoleixen la recompensa: evitar l’ embargament de la casa paterna.

Spielberg, mitjançant Donner, ens mostra aquí la seva cara més adolescent i “gamberra” i torna a la infància per ser ell mateix: un més d’ Els Goonies.

SUPERMAN

SUPERMAN

Director. Richard Donner

Actors: Christopher Reeve

               Margot Kidder

               Marlon Brando

               Gene Hackman

               Glen Ford

               Valerie Perrine

               Ned Beatty

Any: 1978

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Super-herois

 

ARGUMENT

     En el planeta Krypton, Jor-El (Marlon Brando) avalua que l’ astre farà explosió en breu i que els seus habitants tenen que abandonar-lo si no volen morir, el Consell governamental no li dona credibilitat i Jor-El decideix salvar al seu fill Kal-El i enviar-lo a la terra.

Just quan es produeix el cataclisme el nen surt cap l’ espai i aterra en un lloc d’ Estats Units; un matrimoni troba a la criatura, l’ acull i el cria, es tracta de Jonathan Clark Kent (Glenn Ford) i Martha la seva dona. Els nous pares adoptius se n’ adonen dels super poders del nen

El nouvingut creix i es torna un adolescent, quan el pare mor, Clark Kent abandona a la mare i viatja per aconseguir saber qui és. A través d’uns vidres que li va donar el pare planetari, connecta amb el passat, el progenitor li explica qui és, el que va passar i els super poders dels que disposa, és algú molt ràpid, molt fort, pot volar, te super vista i super oïda, és excepcional i invulnerable.

Jor-El li recomana que faci servir aquests atributs al servei dels ser humans.

El noi es dirigeix a la gran ciutat, a Metròpolis i entra a treballar com a periodista en el Daily Planet, la imatge que transmet és la d’un home tímid i maldestre que passa desapercebut, en la redacció coneix a Lois Lane (Margot Kidder), una jove periodista per la qual se sent atret en tant ella no li fa cas.

Kent té que dissimular i no fer gala dels seus poders, passa pel món com un dèbil i pusil·lànime reporter i sols es transforma en el invencible Superman quan és necessari.

Justament, Lois té un accident en helicòpter i quan cau al buit, Kent es converteix en Superman i la rescata, més tard li concedeix una entrevista exclusiva i la porta a donar un vol amb ell. Ara Lois admira a Superman però menysprea a Clark Kent.

A partir d’ aquí ,Superman s’ interposa front els malvats de Metròpolis i es converteix en un benefactor de la ciutat però té un perillós adversari, Lex Luthor (Gene Hackman), aquest viu en un soterrani amb Eve Teschmacher (Valerie Perrine) i el sapastre Otis(Ned Beatty), Luthor és el criminal més malvat i perseguit de la ciutat i prepara el crim del segle.

Luthor esbrina que quan el planeta Krypton va explotar molts trossos es van expandir per l’ univers, molts van arribar a la terra en forma de meteorits, és kryptonita i pot ser un antídot pels poders de Superman.

El malvat ha comprat gran quantitat de terres en Califòrnia, manipula uns míssils de l’ armada per destruir tota la costa i així assegurar-se un projecte especulatiu en els seus terrenys, Luthor porta a Superman al seu soterrani i allà l’ amenaça amb la kryptonita que el debilita però Missis Teschmacher el salva.

Superman vola fins un míssil i el desvia però l’altra xoca contra la falla de san Andrès, el super heroi aconsegueix tancar-la abans es produeixin terratrèmols, salva a Lois Lane i apresa als dolents, lliurant-los a la justícia.

 

SUPERMAN II

COMENTARI

     Superman inicia la seva vida en el còmic en 1938 a través de les historietes i de les pàgines del diaris; obra de Jerry Siegel i Joe Shuster es converteix en una icona del segle XX i inicia la sèrie de super herois amb super poders que el succeeixen.

Superman s’ estrena en la televisió en els anys cinquanta i és també en aquesta època quan el cine japonès realitza varies pel·lícules de sèrie B amb els super home de protagonista però no és fins 1978 quan Hollywood s’ hi posa seriosament i culmina aquesta mostra de cine mainstream plena d’ acció i efectes especials.

L’ heroi ha estat des de la època clàssica un dels elements d’ afirmació social, d’ identificació popular davant les dificultats, l’ home providencial que ve a posar les coses en el seu lloc front a l’ enemic exterior o no. Tots el mites i llegendes se sustenten en un heroi, un ser que té atributs especials de força, intel·ligència o poder.

En els anys trenta Superman és un còmic de gran èxit doncs ve a confortar una societat que acaba de passar la depressió i ja contempla en l’ horitzó l’ ascensió nazi, per això en el quaranta-u neix també una altra icona: capità Amèrica.

Superman és tot allò que transita en l’ imaginari social, front la corrupció, la delinqüència o les pors, algú arriba per defensar la veritat, la justícia i la forma de vida dels homes corrents, la defensa que fa l’ heroi és la de la propietat privada, la del liberalisme i la forma de vida americana però en aquest film en concret lluita contra petits lladregots i bàsicament contra un especulador.

El relat de Superman s’ha relacionat amb diversos mites populars., sense anar més lluny trobem la història de Moisès, el nen abandonat a la seva sort que, cuidat per una princesa, s’ erigeix en llibertador d’un poble. Aquí la història substitueix la cistella de palla per una nau espacial però Superman troba també uns nous pares adoptius i s’ alça com a redemptor d’un poble.

Les connexions mítiques van encara més enllà , Jor El pot ser fàcilment assimilable a Déu que envia a la terra al seu fill. Superman seria un Jesús reviscut amb capacitat de lideratge i fins i tot de guariment miraculós, ho podem veure quan ressuscita a Lois Lane, després d’ anar enrere en el temps.

Igualment, l’ autor humanitza a l’ heroi des del moment en que aquest és vulnerable, com Aquil·les o Sigfrid te un punt dèbil, en aquest cas la kryptonita però a més per no ser reconegut es transforma en un home normal, en algú que passa desapercebut, que concita la indiferència de la noia, és doncs algú que paga un preu per ser diferent. La solitud i la incomprensió i que per si no fos prou pateix problemes d’ identitat.

Estem aquí davant el tema del doble. Superman és, com ja s’ ha dit un heroi quasi invencible quan es posa la seva icònica vestimenta i al mateix temps és un ser irrellevant i anònim en la redacció del diari.

Superman és un justicier però a diferència dels posteriors models portats al cinema per Eastwood en “Harry el sucio” o en els films de Charles Bronson, aquí l’ heroi descobreix als dolents i mai es pren la justícia pel seu compte sinó que lliura aquests a la policia, tot dintre l’ estricta legalitat.

La pel·lícula s’ inicia amb una tensió transcendent però afortunadament evoca moments de comèdia i manté un bon sentit de l’ humor, en la caracterització del dolents, Luther seria el pallasso blanc i el dropo d’ Otis seria la referència al clown. El mateix humor destil·la la transformació primera de Kent en Superman amb algun acudit graciós: Vol una copa de vi?, li diuen a l’ heroi- gràcies però mai bec quan volo, contesta.

La pel·lícula després de l’ inici mític aposta per l’ aventura, els efectes especials, el cinema de catàstrofes i la lluita de bons contra dolents. La musica de l’ especialista de Spielberg, John Williams li posa la cirera al primer i millor film de una sèrie que s’ allarga fins a quatre episodis.

SUPRMAN I