THELMA Y LOUISE

 

 

Director: Ridley Scott

Actors: Geena Davies

               Susan Sarandon

               Harvey Keitel

               Brad Pitt

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Road movie

Subgènere: Feminisme

 

ARGUMENT

Thelma (Geena Davies) és una dona jove sotmesa a la voluntat del seu masclista marit, Louise (Susan Sarandon) és la seva amiga i qui planeja una escapada d’uns dies, plegades.

Les dues dones surten a la carretera, Thelma no li ha dit res al marit perquè si li diu no l’ ha és deixat marxar i s’ emporta una pistola de casa pel que pugui passar.

En la primera parada, en un bar de carretera, les dones baixen, beuen i ballen. Thelma balla amb un home, primer és amable, després es torna agressiu i intenta violar-la amb violència, la intervenció de la seva amiga la salva, enfurida, Louise dispara sobre l’ home i el mata. Més tard sabrem que Louise de jove va patir una violació.

Les dues dones continuen la seva carrera però ara el viatge s’ ha transformat en una fugida, Louise no vol afrontar el que li passaria si fos detinguda i escapa cap a Mèxic amb la seva amiga.

En el camí, Louise recuperarà la seva relació amb Jimmy, un noviet  i ambdues coneixeran a J.D. (Brad Pitt), un jove autoestopista que s’ enrotlla amb Thelma, resulta ser un lladregot i els hi roba tots els diners.

En tant, Hal (Harvey Keitel), el comissari de policia, posa fil a l’ agulla per detenir-les.

La seva fugida es va convertint en una transgressió i en una alliberació. Thelma roba en un supermercat per obtenir diners, tanquen en el capó del vehicle a un policia de carretera que vol arrestar-les o li cremen el vehicle a un camioner masclista que les persegueix.

Però la policia estreny el setge. Després d’ una primera persecució poden despistar als guàrdies i arribar al canó del Colorado. Allà es veuen assetjades per desenes de vehicles policials, ja no poden tornar enrere , agafen velocitat i salten al buit des del precipici.

 

 

COMENTARI

Esplèndida road movie on dues dones convencionals surten a cercar un viatge que es converteix en fugida, després en aventura i acaba sent una catarsi alliberadora que els hi canvia la vida i els valors però les porta a la mort.

Impossible tornar enrere una vegada desencadenada la transgressió, preferible la mort que perdre la llibertat tant durament guanyada.

La road movie inclou, com sempre, un canvi de les protagonistes a través d’ un viatge que les farà ser unes altres i trobar sentit a les seves vides. També la troballa d’una sèrie de personatges, símbols d’ una Amèrica rural.

Tots els homes, tan els que deixen enrere com els que troben en el camí, són tipus nefastos, inflats i impresentables, des del marit prepotent i masclista, fins al violador, el lladregot que les deixa sense diners, el policia xulesc, el camioner caspós….tots són un retrat penós d’ aquesta Amèrica interior i també un retrat crític del mascle americà.

La pel·lícula és també un cant a l’ amistat entre dues dones molt diferents, la banal Thelma, la forta Louise, que en algun moment acaben canviant els seus papers per arribar, finalment, a una simbiosi en la que  se senten com una sola persona, davant un únic objectiu: ser lliures.

El discurs emancipador, crític i feminista te un regust amarg, no hi ha salvació. La mort és l’ alternativa a tornar a ser com abans, el pes de la llei i la presó.

Destaquem per fi les esplèndides escenes finals quan Thelma i Louise comprenen que no hi ha sortida, s’ abracen i es besen, hi donen velocitat al vehicle, entre el núvol de pols. Hal, el policia, les segueix intentant evitar allò inevitable i la imatge es congela amb el cotxe saltant al buit per sobre el penya-segat, abans dels títols de crèdit finals.

ALIEN (EL OCTAVO PASAJERO)

alien-747835256-large

Director: Ridley Scott

Actors: Sigourney Weawer

                Verónica Cantwright

                John Hurt

               Ian Holm

               Harry Dean Stanton

               Tom Skerrit

Nacionalitat: USA

Any: 1979

Gènere: Ciència Ficció

Subgènere: Terror

 

ARGUMENT

     Una nau espaial, Nostromo, ha realitzat una missió comercial en l’ espai i torna a la terra.

Un grup d’ astronautes han estat hivernats i desperten, es tracta del capità, Dallas (Tom Skerrit), Ash, el responsable científic(Ian Holm),Kane, (John Hurt),Parker, Brett (Harry Dean Stanton), Ripley (Sigourney Weawer) i Lambert (Verònica Cantwright).

Ràpidament es connecten a “Mare” l’ ordinador central que controla la nau. L’ ordinador mostra senyals d’ advertència, hi ha una baixada de pressió i el vaixell espaial pateix desperfectes i aterra en un estrany planeta.

Allà hi troben una nau abandonada amb un alienígena fossilitzat en el seu interior. Investigant ,localitzen una espècie d’ ous amb larves en  el seu interior que semblen tenir vida.

Una d’ elles ataca a Kane i li enganxa el seus tentacles. Kane es portat a la nau amb el ser que l’ ha atacat arrapat a la seva cara, quan intenten seccionar-lo, el monstre destil·la un líquid altament corrosiu.

Analitzant l’ estrany ser decideixen que és molt resistent i amb gran capacitat de sobreviure en ambients nocius.

Quan tornen a la càmera on es troba Kane, el ser sembla haver mort i Ash decideix portar-lo a examinar doncs es tracta d’ una espècie desconeguda.

En tant reparen la nau i tornen cap a la terra ,Kane desperta i es reincorpora al grup com si res és passat. Més quan menja es troba repentinament malament i un monstre alienígena surt del seu cos i escapa.

Dallas, el capità, munta dos grups per que registrin la nau i capturin l’ espècimen amb un rastrejador. Brett es separa del grup buscant a Jones, el gat mascota de la tripulació i es atacat pel Alien que ha crescut enormement i viu en els tubs de l’ aire.

Dallas és el següent en caure atacat per l’ Alien . L’ alternativa és marxar amb el transbordador, tan sols i caven quatre persones, o buscar  al monstre, enfrontar-s’hi i matar-lo. Ripley pren ara el comandament.

Ripley entra en l’ ordinador i comprova que la coordenada que Ash ha guardat prioritza la captura del’ Alien per examinar-lo i que la resta és secundari i la tripulació sacrificable.

Ash ataca a Ripley i està a punt de matar-la fins que arriba Parker ,el colpeja i el desfà doncs en realitat Ash és un androide, un robot. Potser programat pels responsables de l’ expedició per capturar l’ alien i transportar-lo a la terra.

Reconstruïts els circuits d’ Ash, aquest confessa que el ser que busquen és un organisme perfecte, fort, resistent, adaptable i sense consciència, remordiments, sentiments o il·lusions.

Ripley decideix que tots marxin en el transbordador i deixar a l’ alien abandonat en la nau.

L’ alien reapareix i mata a Lambert i a Parker que intenta interposar-se. Ara Ripley està sola en l’ embarcació amb el monstre. Ripley prepara el sistema d’ emergència perquè la nau esclati en deu minuts.

La dona escapa i la nau queda destruïda. Pronuncia la paraula clau: “L’ he guanyat i es relaxa”. Però no gaire temps, l’ alien s’ ha introduït en el transbordador i viatja amb ella.

Ripley aconsegueix obrir la porta del vaixell espaial i llançar a l’ estrany fora d’ ella, per que navegui per l’ estratosfera per l’ eternitat.

Ripley torna a la terra.

alien-768x372

COMENTARI

     Una de les pel·lícules de ciència ficció que renova i revoluciona el gènere a finals dels anys 70.

Scott proposa un lloc tancat, una nau, un espai amb un grup de personatges atrapats per una presència estranya i terrorífica dins un paratge del que no es pot escapar.

La narració discorre des de la ciència ficció: nau espaial, missió complida i retorn a la terra. El terror: la presència d’ un ser monstruós amagat. El suspens: l’ alien, en una estructura propera als thrillers d’ assassinats, anirà acabant d’un en un amb tots els components de la tripulació a través d’ atacs inesperats . No veiem al monstre fins que portem més d’ una hora de pel·lícula i tot i així mai se’ns mostra amb claredat, l’ intuïm, és una amenaça latent.

Fins i tot la trama és deutora del western: al final queden en solitari l’ heroïna i el malvat en un combat desigual que la destresa de la dona capgira al seu favor.

Per últim no deixa d’ haver-hi un cert simbolisme feminista, la dona és l’ heroïna, l’element regenerador que acaba amb el mal. La dona, relaxada, semi despullada, te darrera, assetjant-la, els ulls àvids del monstre,amb una configuració fàl·lica del mascle, àvid per la seva presa que finalment no aconseguirà.

La pel·lícula te tots els ingredients per qualificar-la d’ excepcional.

Els efectes especials: Amb algunes escenes sorprenents, com quan el monstre surt de les entranyes de Kane o quan Ash, al ser colpejat mostra el seu secret, és un androide.

El disseny de la nau se’ns mostra ja al començament en diversos tràvelings, com un espai buit, ple de racons amenaçadors. Les línees sinuoses, l’ arquitectura plena de passadissos interminables  i portes que s’ obren i es tanquen al pas.

El clima és asfixiant. De les línees clares i els colors blancs de l’ inici passem a l’ aclaparament , l’ angoixa i la por vital. La nau es torna un enclavament quasi oníric, sorolls, llums, línees i primers plans de Ripley ens porten a una tensió insostenible.

La fotografia plena de llums i ombres, de tons blavosos.

Per fi alguns elements psicològics. Alguna cosa estranya entra en la normalitat, en la quotidianitat. La tecnologia més avançada al  servei de l’ home es veu incapaç de vèncer aquest organisme perfecte.

 

BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”