LA REBELDE

inside_daisy_clover-702658298-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Natalie Wood

               Christopher Plummer

               Robert Redford

               Ruth Gordon

               Roddy Mc Dowall

               Katharine Bard

Any: 1965

Títol original: Inside Daisy Clover

Nacionalitat: USA

Genera: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

En 1936 Daisy Clover (Natalie Wood) fa quinze anys, viu amb la seva mare (Ruth Gordon), el seu pare va abandonar la llar set anys abans i també ho va fer, Glòria, la seva germana.

L’ afany de Daisy és triomfar com a cantant en Hollywood i envia un disc amb la seva veu a les productores. Un dia els estudis Swan la criden per fer una prova.

Allà la rep Ray Swan (Christopher Plummer), acompanyat de la seva dona Melora (Katharine Bard), la prova és un èxit i els productors inicien la promoció  de la jova promesa.

La noia és menor i ràpidament apareix Glòria, la germana, que es converteix en la seva tutora, la primera decisió que pren és tancar a la mare en un manicomi.

Ray i  Melora li creen a Daisy un perfil, una personalitat, que cali entre el públic. Daisy serà per als espectadors una noia òrfena, eixerida i riallera i li fan publicitat per que sigui una nova estrella. A la noia li creen un passat  nou, una biografia, i li expliquen que el seu passat autèntic ha mort.

En el transcurs del desvetllament, Daisy coneix a un actor, Lewis Wade (Robert Redford), s’enamoren i al poc temps es casen però el matrimoni és un fracàs, Wade és un jove actor admirat per moltes dones, les amants, entre elles Melora, proliferen i Daisy és tan sols un passatemps.

Daisy s’ha convertit en la novia d’ Amèrica però darrera la fama s’hi troba el desencís sentimental, la mort de la mare i la pressió del estudis. Daisy resta marcada per la depressió, Ray l’ acuita perquè acabi l’ últim film i la tracta despòticament.

Daisy, després d’un intent de suïcidi, engega el gas i la casa on viu explota, ella se’n va tal com va venir, sense res però lliure i feliç.

20266_3

 

COMENTARI

   Mulligan realitza amb ·La rebelde” una semblança del món d’ Hollywood. Ho fa a través de la història de Daisy Clover, una noia que aspira a ser estrella.

És un projecte que incentiva la mateixa Natalie Wood i s’hi poden contemplar elements autobiogràfics, recordem que la Wood va ser una estrella infantil i va treballar en el cine des dels nou anys. En tot cas Daisy representa a una noia de quinze anys quan l’ actriu en tenia vint i set en el moment del rodatge.

Daisy parteix del no res i és un símbol del somni americà però també una mostra del preu a pagar per acomplir aquest somni. De com les obligacions són superiors als beneficis.

Daisy canta i ho fa be, és convincent però li han creat una identitat, barreja d’ òrfena i pallasso, la cara bruta, el cor d’ or… no és una persona sinó un producte que s’ha de vendre.

Ray , el productor, és darrera el seu equilibri i educació, un monstre, algú sols interessat en els negocis i en els diners  que donarà cada pel·lícula.

El film mostra com es fabrica una estrella des del no res, com es modela una noia sortida del fang, com aquesta pot assolir el cim més alt gràcies al poder de la indústria d’ Hollywood.

Els magnats manipulen al seu gust, creen i desfan estrelles, i les utilitzen a la seva conveniència. Ray ho explica al final: ·La pel·lícula és una inversió a acabar, no m’hi importa el que passi després. Hi ha més noies com tu.”

Daisy ho rememora també en la seva exitosa cançó sobre el circ, es te que canviar simplement el circ pel cine, : “És un món meravellós fins que el veus entre bastidors i llavors te’n vols anar, no és real, és un engany”.

No és tan sols aquesta utilització allò principal, sinó que Daisy només hi troba decepcions al voltant. Tals com un actor guapo i ric que quan la conquista i s’hi casa, l’ abandona; Wade és algú enamorat de l’ amor però també lúcid, ell sentencia:  “El cine és allò que ens fa rics, triomfadors i infeliços”· o quan cataloga a la noia com “una petita captiva en la cascada dels dolços somnis”.

Daisy és l’ exemple de dona lliure i independent, algú allunyat dels oripells d’ Hollywood, rebel, lúcida i amb personalitat; quan te que doblar la seva pròpia imatge que s’ agita sense parar en la pantalla, entra en crisi i ja sols pot optar a la mort o al desdeny de la vida que l’ esta fent infeliç.

Com el suïcidi li resulta difícil ja que la vida d’una estrella esta sotmesa a interrupcions constants, una bona escena de comèdia, Daisy decideix abandonar el niu confortable i tornar al fang feliç del que va sorgir. L’ explosió de la casa darrera seu és l’ explosió d’un món antic , al que va pertànyer i al que ja no vol tornar.

Natalie Wood és doblada en el números musicals com ja li va succeir en West side Story.

 

MATAR A UN RUISEÑOR

Matar_a_un_ruise_or-129099677-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Gregory Peck

               Mary Badham

               Brock Peters

Any: 1962

Títol original: To kill a mockingbird

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama judicial

Subgènere: Racisme

Subgènere: Món de la infància

 

ARGUMENT

Atticus Finch (Gregory Peck) és un advocat que viu en Maycomb, un poble del sud d’ Estats Units i ho fa amb el seu fill Jem i la seva filla Scout.

A través del relat de la nena, assistim als jocs infantils en els que es busca un veí sempre amagat, degut al seu trastorn mental. També veurem com Atticus vigila tota la nit a Tom Robinson, un noi negre acusat de colpejar i violar a una noia blanca, evitant que part de la població el linxi.  

     Atticus defensa a Tom. En el judici l’ advocat, a partir de les declaracions dels protagonistes demostra com Tom, que te la mà esgarrada, no ha pogut colpejar a la noia i com aquesta, encapritxada per l’ acusat, el va assetjar i finalment va ser maltractada pel seu pare.

Cap d’ aquests arguments incideixen en el jurat, que declara culpable a Tom. El noi, desesperat, intenta escapar i és abatut per la policia.

Ewell, el pare de la noia, viu ple de ressentiment contra Atticus i la seva família i un dia que els nens caminen pel bosc , camí a casa, els ataca. La intervenció de Boo, el veí trastornat, que defensa als nens i acaba matant a Ewell, evita la tragèdia.

14233024846513

COMENTARI

La pel·lícula és un conglomerat de cine poètic i social. La mirada dels fets és la de Scout, la filla d’ Atticus, és a través d’ ella, del seu punt de vista que seguim el món de la infància, els jocs, les pors però també les situacions dramàtiques que fan als nens créixer i entendre.

Assistim a la construcció d’un personatge, el d’ Atticus, un home íntegre, un exemple moral que vol i sap transmetre aquests valors ètics als seus fills.

Un exemple també de contenció i no violència, quan Ewell el ve a trobar després del judici i l’ escup a la cara, sense trobar cap resposta airada.

Un altre dels elements principals del film és el racisme. Malgrat les probes aportades per Atticus en el judici, Tom és condemnat. El prejudici i la discriminació de la població contra els negres és una evidència i cal valorar també la mirada dels nens, posada en l’ actitud exemplar del pare. És una invitació a l’ existència de noves generacions no contaminades pel racisme.

Per fi, l’ obra es fixa en el comentari d’ Atticus: “Tens que posar-te les sabates del altre per entendre’l. Així és, quan Boo, el noi trastornat que tan sols és una ombra amenaçant pels nens, acaba sent el seu salvador. Bo, l’ innocent, es guanya l’ afecte i la confiança de Scout perquè fins llavors tan sols havia estat alguna cosa en la imaginació dels nens i no en la realitat.

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la del mateix nom d’ Harper Lee, amb la que l’ autora va guanyar el Premi Pulitzer, en tant el film  va obtenir tres oscars i la Palma d’ or del Festival de Canes.