STROMBOLI, TERRA DI DIO

Stromboli_tierra_de_Dios-223304649-large

Director: Roberto Rossellini

Actors: Ingrid Bergman

             Mario Vitale

Any: 1950

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Neorealisme

                                                      EN EL CENTENARI DEL NEIXEMENT D’ INGRID BERGMAN.

ARGUMENT

     Karin (Ingrid Bergman), és una dona tancada en un camp de refugiats en Itàlia, després de la segona guerra mundial. Karin és lituana i ha arribat al camp, fugint de la Gestapo que la perseguia.

Un dels soldats que guarda el campament, Antonio (Mario Vitale), s’ enamora d’ ella i els dos pacten un matrimoni de conveniència.

Karin i Antonio es casen, la noia surt de la reclusió i marxen a la illa de Stromboli, d’on l’ home és natal i hi viu de l’ ofici de la pesca.

L’ actitud de la noia, propera amb alguns vilatans, causa sorpresa en la població, que no l’ accepta i engega la maledicència. Quan Karin va a cercar a una dona perquè li cusin un vestit, el faroner està en la casa i tothom mira per la finestra, sospitant el que no hi ha.

Quan Karin cau un dia a l’ aigua en la platja i el faroner l’ ajuda a sortir, també tots els ulls de la població estan posats sobre ells.

Karin intenta transformar hàbits i costums, , canviar les verges i els retrats familiars dels avantpassats de la casa per plantes i dibuixos però es troba amb un ambient hostil que la pertorba i la deixa en solitud.

De sobte el volcà de la illa esclata i ensorra edificis i destrossa possessions, el vilatans es troben a la platja per evitar mals més grans.

Tot i que està embarassada, Karin decideix fugir de l’ indret, el marit com resposta la tanca a casa amb pany i forrellat i Karin sol·licita l’ ajut del faroner que l’ esperarà a l’ altre cantó per agafar un vaixell cap a Messina; però per arribar-hi la noia te que travessar la illa , ascendir el volcà i baixar cap a l’ altre banda.

Karin inicia l’ ascensió, es topa amb els gasos i les fumaroles amb l’ ofec que li produeixen i ella, dona agnòstica, demana a Déu que li doni forces per superar el tràngol, darrera queda el sotmetiment, endavant la llibertat.

 

 

COMENTARI

Stromboli s’ inscriu dins el neorealisme, ja en les seves acaballes.

Rossellini ens mostra la vida i costums d’un poble perdut en una illa siciliana, el pes de la religió, la hipocresia, el conservadorisme i la murmuració, però també la trobada amb uns individus autèntics, arrelats a la terra i a la pesca, el seu mitja de vida habitual.

L’ escena en que mostra com els pescadors capturen la tonyina té més de cinema documental que de ficció.

El relat vol contrastar el món de Karin, una dona de l’ Europa de l’est, culta i cosmopolita, enfrontada a un mitja advers, contraposat als seus interessos. El seu món agnòstic xoca amb la religiositat popular, la mentalitat oberta contra l’ espai conservador on la gelosia, el masclisme, la xerrameca i els costums dels passat mantenen tota la seva força.

Rosssellini diferencia una dona superba, que aspira a la llibertat, amb un entorn de gent senzilla i tradicional. Karin ha fugit d’una presó per caure’n en una altra.

Més enllà de l’ element neorealista, el director va a la recerca d’un cine de valors cristians i espirituals i el relat es pot contemplar com un antecedent de les posteriors realitzacions de Bergman. En tant l’ italià confia en la fe, el suec es mostra dubitatiu i agnòstic.

Així l’ ascensió de Karin al volcà és una prova que supera les seves forces, entre la submissió i la llibertat, ella, no creient, demana a Déu, a un ésser superior, que l’ ajudi. Són dubtes existencials i vitals, la llibertat té un cost, la fe, la creença en alguna cosa sobrenatural, pot donar forces per aconseguir els propòsits propis.

Rossellini tanca amb la imatge de la protagonista en la muntanya, plantejant-se el retorn, en un final obert.

El director italià mostra la natura desfermada amb tota la seva força, el volcà exhibeix el seu poder i els individus són ninots en mans d’una instància superior. Karin puja cap allò desconegut, cap el cel, cap l’ epicentre de la terra, potser un símbol de la presència divina, i demana una resposta a les seves incerteses però sols obté el silenci i la premonició de la mort si continua la seva aventura.

Primera pel·lícula en la que director i actriu col·laboren plegats i antecedent previ al seu matrimoni.