BARBARELLA

 

Director: Roger Vadim

Actors: Jane Fonda

              John Phillip Law

              Anita Pallenberg

               Ugo Tognazzi

               Milo O’ Shea

               Marcel Marceau

Any: 1968

Nacionalitat: França

Gènere: Ciència ficció

 

En un futur imaginari, Barbarella (Jane Fonda) és una astronauta que torna a la terra. El President de la República terrestre la interpel·la perquè vagi a buscar a Duran Duran (Milo 0’ Shea), un home que s’ ha proveït del raig positronic, amb el que es podria fer l’ amo de l’ univers.

Barbarella viu diverses aventures fins que arriba al planeta Sogo, on mana la gran tirana (Anita Pallenberg) i el seu conseller, que resulta ser Duran Duran.

Barbarella s’ amistança amb un àngel, Pygar,(John Phillip Law), que la trasllada pel planeta, coneix el laberint en el que viuen els ciutadans, s’ alia amb Dildano (David Hemmings), el líder de la rebel·lió i amb el professor Ping (Marcel Marceau), un col·laborador.

Després de ser capturada, es sotmesa  a una màquina multi orgàsmica perquè mori de plaer, Barbarella es deslliura i s’ uneix amb la gran tirana, acaba amb el malvat Duran Duran, absorbit pel magma que recorre els soterranis de la ciutat, i vola cap a la terra en companyia de l’ àngel i la reina.

COMENTARI

Roger Vadim més que un gran director ha destacat per ser la parella d’ algunes de les dones més belles del món com Brigitte Bardot, Catherine Deneuve o Jane Fonda.

Barbarella esdevé del còmic del mateix nom, on la protagonista és una heroïna galàctica, un versió femenina i feminista de Flash Gordon. El tebeo va ser creat a principis dels seixanta i la versió que Vadim porta al cine és absolutament delirant. Una sèrie B que combina sentit de l’ humor, fantàstica, ciència ficció, aventura i erotisme.

Barbarella és molt filla del seu temps i li fa l’ ullet a l’ actualitat del moment. L’ heroïna es desenvolupa en els anys del còmic i del disseny, la posada en escena està molt pròxima a la psicodelia i al pop art.

Estem també en l’ època hippy, Barbarella te plena disposició a fer l’ amor amb tots aquells homes que li surten al pas, quan en la terra és una pastilla la que dona satisfacció sexual, els homes que troba al seu pas prefereixen fer-ho en pla salvatge, com abans , diuen, com els pobres, que no tenen diners per comprar pastilles. Barbarella és sotmesa a una màquina del plaer molt propera a la idea que desenvolupa anys després Woody Allen amb l’ orgasmatron en “El dormilón”.

Vadim es recrea en escenaris on la sexualitat sembla ser prou lliure i on la noia és invitada a fumar substàncies gens Inter galàctiques. El film s’ inicia amb un estripis de Barbarella desvestint-se de la seva indumentària d’ astronauta però els nus sempre son força casts.

Una altra aproximació a l’ època és el dolent, Duran Duran, de qui va agafar el nom el grup musical dels vuitanta; aquest ha robat una arma de destrucció massiva; ho podem contemplar com un apropament a la bomba atòmica. Duran Duran és un megalòman, el mad doctor dels films  de ciència ficció, un dictador abominable que es vol fer l’ amo de l’ univers, una sàtira sobre la guerra freda i el poder soviètic.

Els suposats revolucionaris i alliberadors són maldestres i brètols, res els hi funciona i acaben fets pols per l’ acció del positronic.

La pel·lícula desenvolupa imatges properes al surrealisme i a l’ excés, les bacanals semblen d’ origen romà més que planetàries i ens recorden l’imaginari del cine del Fellini més barroc, sobre tot Satyricon, que és un any posterior.

Alguns dels ingenis de Vadim han estat adaptats en el cine dels anys següents. Els guardians negres són un calc dels guardians de l’ imperi al servei de Darth Vader en “La guerra de las galaxias” i fins i tot s’ assemblen força al tot poderós malvat. Els ninos diabòliques que cobren vida i mosseguen a Barbarella són un alter ego de Chucky o qualsevol ninot maligne dels anys vuitanta.  Els ocells que assetgen i piquen a l’ heroïna engabiada, són una imitació o homenatge a “Los pájaros”, el film d’ Hitchcock que n’és precedent.

És a dir, Vadim hi introdueix en el relat fantasia imaginació, absurd i deliri. L’ àngel cec que estén les seves ales com un Crist empresonat o la lèsbica gran tirana, són idees que conformen aquest film tan divertit com foll.