LA SEMILLA DEL DIABLO

 

 

Director: Roman Polanski

Actors: Mia Farrow

John Cassavettes

Ruth Gordon

Sidney Blackmer

Any: 1968

Títol original: Rosemary’s baby

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Rosemary Woodhouse (Mia Farrow) I el seu marit Guy (John Cassavettes) van a viure a un nou apartament a Nova York i decideixen tenir un fill.

Ell és actor a l’ espera de papers I te un cop de sort, el protagonista d’ una important obra teatral queda cec I Guy el substitueix. En tant entaulen amistat amb una parella d’ avis que viuen en l’ apartament del costat: Roman i Minnie Castevet (Sidney Blackmer-Ruth Gordon) .

Un dia en que la dona se sent marejada i te estranys somnis, el marit diu haver-la penetrat i haver engendrat el fill. Rosemary queda prenyada però comença a sentir-se malament i desconfia, primer del metge que li han recomanat, el Dr Wallenstein i més tard dels seus amables veïns i els batuts de vitamines que li ofereixen.

Un amic de la dona, Hutch, la visita i al dia següent la cita amb urgència però quan Rosemary acudeix se n’ assabenta que l’ home ha mort en estranyes circumstancies però li ha deixat un llibre com a llegat.

És un llibre de bruixeria i Rosemary comprova que el nom d’ un bruixot del segle passat coincideix, barrejant les lletres, amb el del seu veí. El llibre apunta una sèrie d’ elements: un bruixot necessita una penyora de la persona a qui vol causar mal. L’ actor cec va intercanviar la corbata amb el marit, a Hutch li va desaparèixer un guant en la casa.

Rosemary, convençuda que està davant una conjura escapa de la mansió i visita al Dr Hill, el seu antic metge, però aquest no se la creu i avisa al marit.

La dona es sedada, perd el coneixement i engendra un fill. Quan desperta li diuen que el nen ha mort. Rosemary sent plors a traves de la paret i aconsegueix entrar  en la casa veïna. Allà descobreix una conxorxa de bruixots que estan implicats, des de el Dr Wallenstein als veïns passant pel seu marit.

Tots ells són components d’una secta diabòlica i el fill de Rosemary ha estat engendrat pel diable. Rosemary s’ acosta al bressol i veu al nen, l’ esperit matern pot més, somriu davant el monstre i gronxa el llitet.

 

 

COMENTARI

Polanski realitza la pel·lícula que el porta a la fama i l’ allunya dels circuits de l’ art i assaig.

Basada en una novel·la de Ira Levin, assistim a l’ embogiment progressiu d’ una dona que pensa ser víctima d’un complot de bruixeria per  robar-li el seu fill.

Tots els esdeveniments poden ser perfectament causa de l’ atzar. Rosemary pot ser una dona trastornada que perd de vista la realitat i ultrapassa el límits de la raó.

L’ escena final, quan es troba amb  la secta de bruixots que han raptat al nen, el fill del diable, canvia el punt de vista de l’ espectador. Rosemary no estava trastornada, o si. El món del fantàstic entra en la narració i domina l’ acció.

Més enllà de si la pel·lícula retrata una degradació mental o si l’ última escena podria ser un somni d’ algú que ja ha perdut la raó, la pel·lícula se submergeix,primer, en les aigües del thriller psicològic per acabar fusionada en el món del terror.

Polansky , com en altres de les seves pel·lícules, ens mostra a algú assetjat, obsessionat, incapaç d’ afrontar uns esdeveniments que el desborden, un individu portat al límit ja sigui per la seva raó malaltissa o per una conjura de sectaris.

Polansky ironitza sobre la maternitat, una mare està disposada a fer qualsevol cosa pel seu fill, encara que aquest sigui el diable.

La pel·lícula te la virtut d’ oferir una imatge contemporània del terror. Hi ha intriga i angoixa però no ensurts ni sang. Mia Farrow aporta una representació de fragilitat al seu personatge. Els adoradors de Satán són entranyables veïns o correctes professionals, la quotidianitat és l’ eix de la trama.

Amb “La semilla del diablo” s’ inicia un cicle diabòlic que després, ja en els anys 70, completaran “El exorcista” , “La profecia” i totes les seves seqüeles. Potser la idea d’ un món convuls on el mal s’ ha apoderat de l’ existència.

 

REPULSION

Repulsión

Director: Roman Polanski

Actors: Catherine Deneuve

             John Fraser

             Ivonne Fourneaux

           Ian Hendry

Any: 1965

Títol original: Repulsion

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Terror psicològic

Subgènere: Cine I psicoanàlisi

 

ARGUMENT

Carol (Catherine Deneuve) és una noia que treballa en una perruqueria I viu amb la seva germana, Helen (Ivonne Fourneaux).

És una dona retreta i se li fa difícil la relació amb els homes malgrat té un pretendent, Colin (John Fraser). Quan Colin intenta besar-la sent molt fàstic i corre a rentar-se les dents i tirar el raspall i quan sent a la seva germana fent l’ amor amb el seu amant, Michael (Ian Hendry) no pot conciliar el son.

El seu estat es degrada quan la seva germana marxa amb Michael a Pisa, Carol està tres dies sense anar a la feina i quan ho fa talla a una clienta fent-li la manicura.

Reclosa en casa, comença a confondre deliri i realitat. Les parets s’ esquerden, un home l’ importuna en el llit, un tros de conill es podreix en el menjador.

La seva connexió amb el món, al tallar la línia telefònica, es fa més lleu però no pot evitar que Colin vagi a buscar-la i al no obrir-li ningú la porta, la forci i entri. Carol ha agafat un canelobre i colpeja a l’ home fins a matar-lo per després deixar el cadàver en la banyera.

En la casa, Carol es troba cada vegada més excitada, de la paret sorgeixen braços que l’ assetgen i volen abraçar-la, el llit s’ omple d’ homes que l’ estimen luxuriosament.

En aquestes, arriba a la casa l’ arrendatari, la noia li paga el lloguer doncs ja tenia preparat un sobre amb els diners però l’ home es comença a mostrar libidinós, abraça a Carol, la toca, Carol li clava repetidament una navalla i el mata.

Quan Helen i la seva parella tornen del viatge, queden perplexos per la brutícia i el desordre que ho envolta tot. Helen entra en el bany i el que veu la deixa anorreada. Carol jeu, exhausta, sota el llit. Entren els veïns   encuriosits, s’ avisa a la policia.

Una última imatge es fixa en una foto antiga, és una foto familiar. Carol és una nena i contempla esbiaixadament al seu pare amb cara d’ odi.

repulsion I

COMENTARI

Polanski filma la seva segona pel·lícula després d’ “El cuchillo en el agua” i sembla especialitzar-se en els temes psicològics. El terror, com després també passarà en “La semilla del diablo”, creix en el interior de la protagonista, es desenvolupa en la ment malalta d’ algú assetjat pels seus propis fantasmes, per les seves pors i repressions.

En aquest cas, Carol és una noia jove i bonica, incapaç d’ establir cap relació amb els homes , potser alguna relació malaltissa amb el seu pare en la infància sigui la causa.

La imaginació cobra vida. La paret s’ esquerda, un home la grapeja en el llit, mans avides sorgeixen per arreu igual que en “La semilla del diablo”, mai sabrem si Carol, bloquejada per les seves pors ,s’ ha convertit en una assassina o si la violència és una encarnació fantasiosa d’ una ment malalta.

A Polanski li agrada l’ ambigüitat. Com en altres pel·lícules tanca a un personatge en una casa, en una habitació, la tensió creix i l’ individu és incapaç d’ escapar , de sortir, d’ alliberar-se física i mentalment, tot un homenatge al cine de Buñuel