TAL COMO ERAMOS

 

 

Director: Sydney Pollack

Actors.: Robert Redford

               Barbra Streisand

               Bradford Dillman

               Viveca Lindfords

Any: 1973

Títol original: The way we were

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine Polític

Subgènere: Comèdia romàntica

 

ARGUMENT

Katie Morowsky (Barbra Streisand) és a finals dels anys trenta del segle XX, una jove universitària i activista política, pertany a la Lliga Comunista i sedueix amb els seus discursos pacifistes i amb les seves arengues sobre la necessitat d’ajudar als republicans contra Franco en la guerra civil espanyola.

Hubbell Gardiner (Robert Redford) és un noi amb qui fa amistat, el xicot destaca com incipient novel·lista i li retreu a Katie que es prengui la vida massa seriosament i que li manqui sentit de l’ humor.

Al cap dels anys, en 1944, Katie treballa en la radio i la segona guerra mundial està a les acaballes; en una festa de societat es troba a Hubbell, aquest és oficial de la marina americana i Katie el porta a casa seva, la parella consuma la relació i surten plegats. Hubbell ha escrit una novel.la i comença a tenir èxit però el món de les idees continua interposant-se entre els dos; la mala relació de Katie amb els amics del noi, convencionals, reaccionaris i acrítics, fa que se separin.

A principis dels anys cinquanta, Katie i Hubbell es retroben, viuen plegats i marxen cap a Hollywood, on Hubbell exerceix de guionista cinematogràfic però estem en l’ època de la caça de bruixes, els efectes de la censura es deixen sentir i l’ escriptor te que retallar el seu guió davant les protestes de Katie.

La noia viu com un peix fora de l’ aigua en els sumptuosos salons d’ Hollywood i quan sap que està embarassada li demana a Hubbell que estigui al seu costat fins a tenir la criatura però que després se separin.

Al cap dels anys, Katie està al carrer, repartint pamflets contra la bomba A i casualment es troba amb Hubbell, els dos han refet la seva vida i s’han casat, Hubbell escriu guions per la televisió, Katie continua amb el seu activisme però res podrà ser ja com abans.

 

 

COMENTARI

Sidney Pollack és un dels directors que exerceix de consciència del sistema polític americà, se’l pot ubicar al costat de Lumet, Ritt o Frankenheimer en el grup d’ autors crítics amb el sistema de valors americà.

Aquesta és una pel·lícula testimoni de tot allò que ha mogut a l’ esquerra americana durant vint i cinc anys, la guerra civil espanyola, la lluita contra el nazisme, la caça de bruixes i el pacifisme. Però el context polític emmarca una relació entre dues persones equidistants, Katie una dona rebel, amb forts vincles socials, una lluitadora per la llibertat i per l’ esdevenir col·lectiu i Hubbell, un brillant escriptor, més interessat en la seva carrera professional que en canviar el món, atractiu i individualista.

Pollock juga amb el contrast entre dos personatges diferents que s’ estimen però que tenen interessos diversos, separats pel món de les idees. A través de Katie contemplem l’ univers de l’ esquerra reivindicativa i al seu costat l’ acriticisme i la submissió d’ aquells que tan sols estan interessats per l’ èxit i els diners.

Pollock no aprofundeix en l’ esquema polític i es dedica a mostrar les anades i vingudes d’una parella que intenta viure un amor de joventut per sobre la política però a la que aquesta acaba separant.  El to nostàlgic i la certesa del pas del temps conflueixen en un final marcat pel retrobament dels protagonistes, cadascun amb una nova vida damunt seu, però encara fidels a la seva manera de ser i pensar.

La cançó del film , “Memory” interpretada per Barbra Streisand, agita aquest to romàntic, es converteix en una balada clàssica de la historia del cine i guanya dos oscars en 1974 a la millor banda sonora i a la millor cançó.

Cal dir que el text de les escenes en que la protagonista es refereix a Franco en l’ inici del film, van ser censurades en Espanya en la seva estrena en 1974.

 

DANZAD, DANZAD, MALDITOS

 Director: Sidney Pollack

Actors: Michael Sarrazin

               Jane Fonda

               Susannah York

               Red Buttons

              Bonnie Bedelia

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Títol original : They shoot horses, don’t they?

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

En els anys de la depressió es realitzen maratons de ball en Estats Units.

Els concursants ballen hores i hores, dies i dies, fins que una parella es proclama guanyadora.

A un d’ aquest concursos acudeix Glòria (Jane Fonda), una noia aspirant a actriu que només ha fet papers d’ extra. L’ organització li busca un noi a l’ atzar, Robert (Michael Sarrazin) i els dos s’ emparellen al costat de molts altres ,amb l’ esperança de guanyar els mil-cinc-cents dòlars per vencedor o al menys tenir llit i menjar durant uns dies.

En el concurs hi participa gent de diversa índole, com Harry (Red Buttons), un mariner ja madur, Alice (Susannah York), una noia amb expectatives en el món artístic  o una dona embarassada (Bonnie Bedelia) amb la seva parella.

Assistim al cansament i el neguit dels participants. De quan en quan per eliminar-los se’ls fa donar diverses voltes a la pista i les tres últimes parelles són descartades.

Alice s’ encapritxa de Robert, i Glòria canvia de parella quan aquest abandona el concurs, i recórrer a Harry el mariner que està en situació similar. En una de les curses per la pista, Harry pateix un infart i mor.

El concurs porta ja cinquanta dos dies, mil hores en les que els participants tan sols han pogut descansar en breus estones.

Alice desfeta i alienada embogeix i és eliminada. Ara Glòria i Robert tornen a estar junts. Glòria no pot més. L’ organitzador i mestre de cerimònies li mostra que fins i tot guanyant, el premi serà esquàlid doncs li descompta les despeses de manutenció de tots els dies.

Desesperada i sense cap esperança de futur li demana a Robert que li dispari un tret al cap. El noi ho fa i la mata. La policia l’ empresona, el concurs continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula és una metàfora social. La pista de ball és el paradigma de la vida, del sistema econòmic. Tothom balla, tothom lluita i competeix força lluny del somni americà per aconseguir un premi, per ser un vencedor.

Tothom pateix, es degrada, perd els referents per ser una peça de l’ engranatge en el que sols obtenen recompensa els organitzadors. Al voltant un públic àvid d’ emocions que patrocina a les parelles que pensa poden guanyar, que anima, que espera cops d’ efecte, que vol que l’ espectacle continuï.

Però els ballarins sols troben el cansament extrem i el fàstic i es converteixen en ninots patètics, els que abandonen perden, els que continuen no guanyen.

La pel·lícula és també una exposició d’un món malalt, El rodatge es realitza en els turmentosos anys de la guerra del Vietnam i trasllada el desemparament social i l’ actitud crítica de l’ època a un temps amb elements similars: la depressió dels anys 30.

Planteja que no hi ha sortida, no hi ha esperança. Glòria demana morir i Robert la mata, ell ,potser, tampoc sobreviurà.

Avui seria difícil realitzar un film tan crític amb el sistema i d’ un pessimisme tan radical.

LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON

jeremiah_johnson-418608634-large

 

Director: Sidney Pollack

Actors: Robert Redford

              Will Geer

              Delle Bolton

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Jeremiah Johnson (Robert Redford) és un aventurer que arriba a les muntanyes rocalloses fugint de la guerra entre Estats Units i Mèxic.

Li costa adaptar-se al dur entorn i te que aprendre a pescar i a caçar pels seus propis mitjans.

Coneix a Bear Claw (Will Geer), un vell caçador d’ ossos grizzly, que l’ acompanya un temps i més tard fa presència en una cabana que ha estat atacada pels indis, sols ha sobreviscut una dona, que ha embogit, i un nen. Jeremiah es fa càrrec del noi i se l’ emporta amb ell.

En el seu camí pels territoris feréstecs va a parar allà on es troben els indis caps blancs, els hi ofereix un dels seus cavalls i com a contraprestació, el cap de la tribu li lliura a la seva filla Swan (Delle Bolton).

Ara Jeremiah ha creat una família que no ha escollit, Caleb, un nen que no parla i Swan, una dona, l’ idioma de la qual no entén, però mica en mica es van creant vincles entre ells.

Un bon dia, un grup de blancs arriba i li demana a Jeremiah que els hi faci de guia per trobar unes famílies extraviades, l’ home s’ho pensa però finalment abandona a la dona i al nen i els acompanya, travessant les muntanyes i un cementiri indi.

Quan torna de la seva missió descobreix que els indis Crow han matat a la seva nova parentela. Després de cremar la casa que ha construït per ell i pels seus, marxa empès per la ira i la ràbia i executa a un grup d’ indis, potser els mateixos assassins de la seva família.

Jeremiah es veu perseguit pels Crow, als quals és te que enfrontar repetidament, obligat a matar o a morir.

Avesat a aquesta vida, continuarà la seva marxa entre les muntanyes en un món que ja és seu i no pot deixar enrere.

Las-avengturas-de-JJ

COMENTARI

Jeremiah Johnson és una bella pel·lícula sobre el món salvatge, els grans espais naturals, la vida allà on es troba l’ essència de les coses i tot allò que comporta. És una epopeia, un cant a l’ home lliure, que escapa de la civilització -la civilització és la guerra- per endinsar-se en uns indrets tan físics com espirituals. Un viatge a la recerca d’un mateix.

Johnson viu aquesta llibertat però a costa de riscos i perills, els indis agressius, els animals salvatges, el fred i la neu, és la lluita per la supervivència en un món hostil però també en un territori on es creen arrels, ple de pau i sense subjeccions.

Pollack ens parla de l’ individualisme, de l’ home que tria el seu camí, el de la solitud, també el de la solidaritat, en un entorn tan grandiós com desfavorable on cada pas és una aposta per sobreviure. El director realitza un cant al paisatges tan inhòspits com imponents i a la llibertat.

Els memorables escenaris són també una part important del film, la seva bellesa i la seva espectacularitat arrodoneixen un missatge ecològic: la simbiosi entre home i natura.