DANZAD, DANZAD, MALDITOS

 Director: Sidney Pollack

Actors: Michael Sarrazin

               Jane Fonda

               Susannah York

               Red Buttons

              Bonnie Bedelia

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Títol original : They shoot horses, don’t they?

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

En els anys de la depressió es realitzen maratons de ball en Estats Units.

Els concursants ballen hores i hores, dies i dies, fins que una parella es proclama guanyadora.

A un d’ aquest concursos acudeix Glòria (Jane Fonda), una noia aspirant a actriu que només ha fet papers d’ extra. L’ organització li busca un noi a l’ atzar, Robert (Michael Sarrazin) i els dos s’ emparellen al costat de molts altres ,amb l’ esperança de guanyar els mil-cinc-cents dòlars per vencedor o al menys tenir llit i menjar durant uns dies.

En el concurs hi participa gent de diversa índole, com Harry (Red Buttons), un mariner ja madur, Alice (Susannah York), una noia amb expectatives en el món artístic  o una dona embarassada (Bonnie Bedelia) amb la seva parella.

Assistim al cansament i el neguit dels participants. De quan en quan per eliminar-los se’ls fa donar diverses voltes a la pista i les tres últimes parelles són descartades.

Alice s’ encapritxa de Robert, i Glòria canvia de parella quan aquest abandona el concurs, i recórrer a Harry el mariner que està en situació similar. En una de les curses per la pista, Harry pateix un infart i mor.

El concurs porta ja cinquanta dos dies, mil hores en les que els participants tan sols han pogut descansar en breus estones.

Alice desfeta i alienada embogeix i és eliminada. Ara Glòria i Robert tornen a estar junts. Glòria no pot més. L’ organitzador i mestre de cerimònies li mostra que fins i tot guanyant, el premi serà esquàlid doncs li descompta les despeses de manutenció de tots els dies.

Desesperada i sense cap esperança de futur li demana a Robert que li dispari un tret al cap. El noi ho fa i la mata. La policia l’ empresona, el concurs continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula és una metàfora social. La pista de ball és el paradigma de la vida, del sistema econòmic. Tothom balla, tothom lluita i competeix força lluny del somni americà per aconseguir un premi, per ser un vencedor.

Tothom pateix, es degrada, perd els referents per ser una peça de l’ engranatge en el que sols obtenen recompensa els organitzadors. Al voltant un públic àvid d’ emocions que patrocina a les parelles que pensa poden guanyar, que anima, que espera cops d’ efecte, que vol que l’ espectacle continuï.

Però els ballarins sols troben el cansament extrem i el fàstic i es converteixen en ninots patètics, els que abandonen perden, els que continuen no guanyen.

La pel·lícula és també una exposició d’un món malalt, El rodatge es realitza en els turmentosos anys de la guerra del Vietnam i trasllada el desemparament social i l’ actitud crítica de l’ època a un temps amb elements similars: la depressió dels anys 30.

Planteja que no hi ha sortida, no hi ha esperança. Glòria demana morir i Robert la mata, ell ,potser, tampoc sobreviurà.

Avui seria difícil realitzar un film tan crític amb el sistema i d’ un pessimisme tan radical.

LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON

jeremiah_johnson-418608634-large

 

Director: Sidney Pollack

Actors: Robert Redford

              Will Geer

              Delle Bolton

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Jeremiah Johnson (Robert Redford) és un aventurer que arriba a les muntanyes rocalloses fugint de la guerra entre Estats Units i Mèxic.

Li costa adaptar-se al dur entorn i te que aprendre a pescar i a caçar pels seus propis mitjans.

Coneix a Bear Claw (Will Geer), un vell caçador d’ ossos grizzly, que l’ acompanya un temps i més tard fa presència en una cabana que ha estat atacada pels indis, sols ha sobreviscut una dona, que ha embogit, i un nen. Jeremiah es fa càrrec del noi i se l’ emporta amb ell.

En el seu camí pels territoris feréstecs va a parar allà on es troben els indis caps blancs, els hi ofereix un dels seus cavalls i com a contraprestació, el cap de la tribu li lliura a la seva filla Swan (Delle Bolton).

Ara Jeremiah ha creat una família que no ha escollit, Caleb, un nen que no parla i Swan, una dona, l’ idioma de la qual no entén, però mica en mica es van creant vincles entre ells.

Un bon dia, un grup de blancs arriba i li demana a Jeremiah que els hi faci de guia per trobar unes famílies extraviades, l’ home s’ho pensa però finalment abandona a la dona i al nen i els acompanya, travessant les muntanyes i un cementiri indi.

Quan torna de la seva missió descobreix que els indis Crow han matat a la seva nova parentela. Després de cremar la casa que ha construït per ell i pels seus, marxa empès per la ira i la ràbia i executa a un grup d’ indis, potser els mateixos assassins de la seva família.

Jeremiah es veu perseguit pels Crow, als quals és te que enfrontar repetidament, obligat a matar o a morir.

Avesat a aquesta vida, continuarà la seva marxa entre les muntanyes en un món que ja és seu i no pot deixar enrere.

Las-avengturas-de-JJ

COMENTARI

Jeremiah Johnson és una bella pel·lícula sobre el món salvatge, els grans espais naturals, la vida allà on es troba l’ essència de les coses i tot allò que comporta. És una epopeia, un cant a l’ home lliure, que escapa de la civilització -la civilització és la guerra- per endinsar-se en uns indrets tan físics com espirituals. Un viatge a la recerca d’un mateix.

Johnson viu aquesta llibertat però a costa de riscos i perills, els indis agressius, els animals salvatges, el fred i la neu, és la lluita per la supervivència en un món hostil però també en un territori on es creen arrels, ple de pau i sense subjeccions.

Pollack ens parla de l’ individualisme, de l’ home que tria el seu camí, el de la solitud, també el de la solidaritat, en un entorn tan grandiós com desfavorable on cada pas és una aposta per sobreviure. El director realitza un cant al paisatges tan inhòspits com imponents i a la llibertat.

Els memorables escenaris són també una part important del film, la seva bellesa i la seva espectacularitat arrodoneixen un missatge ecològic: la simbiosi entre home i natura.