VENCEDORES O VENCIDOS? (El juicio de Nuremberg)

judgment_at_nuremberg-455024383-large

 Director: Stanley Kramer

Actors: Spencer Tracy

              Burt Lancaster

              Montgomery Clift

              Richard Widmark

              Marlene Dietrich

              Maximilian Schel

              Judy Garland

Any: 1961

Títol original: Judgment in Nuremberg

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama Històric

Subgènere: Judicis

 

ARGUMENT

Tres anys després de la fi de la segona Guerra mundial, comencen els judicis de Nuremberg contra els Nazis.

Dan Haywood (Spencer Tracy) és el jutge escollit per dictar sentencia contra  quatre jutges nazis, el més destacat dels quals és Ernst Janning (Burt Lancaster) que va arribar a ser ministre de justícia.

En la sala s’ enfronten el coronel Tad Lawson (Richard Widmark) per l’ acusació i Hans Rolfe (Maximilian Schell) per la defensa.

En el judici es dictaminarà sobre l’ esterilització a que van ser sotmeses milers de persones. Testificarà Rudolph Petersen (Montgomery Clift) que va ser esterilitzat degut al seu baix coeficient mental. També prestarà testimoni Irene Hoffman (Judy Garland) que es va amistançar amb un jueu, la barreja de sangs estava prohibida i el jueu va ser executat.

En tant es desenvolupa el judici, el jutge Haywood coneix a la senyora Bertholt (Marlene Dietrich), la dona d’ un general nazi ajusticiat, que defensa el compliment del deure i que el poble alemany no coneixia realment el que estava passant.

Malgrat les pressions que rep Haywood, els soviètics avancen per Europa i l’ estat major americà vol comptar amb la simpatia del poble alemany, els acusats són condemnats a cadena perpetua pels seus crims contra la humanitat.

vencedores%20o%20vencidos%20fiscal%20y%20defensor

COMENTARI

La pel·lícula planteja un debat jurídic. Els jutges acusats van actuar en funció de la legislació alemanya, d’ acord amb la llei del seu país i tenien que respectar-la i aplicar-la o be acollir-se al dret internacional?

Tenia que prevaler la llei o la raó?, la jurisprudència o l’ ètica?.

Un segon debat és el polític.

Es tenien que suavitzar les penes tenint en compte que un nou totalitarisme, el soviètic, trucava a les portes d’ Europa?.

Van ser culpables sols els alemanys?.

Abans de l’ holocaust, el Vaticà va recolzar Hitler, Stalin va signar un acord amb ell, Churchill el va emparar i els industrials americans hi van negociar. Culpable el món, també.

Un tercer debat.

Sabien els alemanys el que passava?. Tal com afirma Lawson, o va ser cosa d’ un grup d’ extremistes com assevera la senyora Bertholt. La responsabilitat va ser individual, d’ aquells que van actuar amb impunitat?, o col·lectiva, de tot un poble que va mirar cap a un altre cantó?.

Com un home com Janning, un eminent jurista, es va convertir en un jutge inclement, en un assassí?. El discurs del propi Janning, un home d’ honor, no deixa lloc a dubtes, ells són culpables, sabien el que feien i el que passava, en un país que va acollir el nazisme com una sortida temporal a les discriminacions territorials del tractat de Versalles, la crisi econòmica, l’ atur i la seva baixa estima.

Per sobre de tot això, les imatges que mostra Lawson són els camps de concentració, les tortures, les càmeres de gas, les morts de milions de persones.

La pel·lícula es planteja com va ser possible que passes el que va passar i ho fa deixant parlar a totes les parts, expressant tots els punts de vista i totes les raons diverses però arribant a una última conclusió: Per sobre les disculpes i els desconeixements, la mort de tants innocents i una única sentència per fer justícia: Els acusats són culpables, el nazisme va ser responsable i genocida.

 

EL BARCO DE LOS LOCOS

El_barco_de_los_locos-955922228-large

Director: Stanley Kramer

Actors: Oskar Werner

             Vivien Leigh

             Simone Signoret

             Elizabeth Asley

             Lee Marvin

             José Ferrer

             George Segal

             Michael Dunn

               Gila Golan

             Heinz Ruhman

Any: 1965

Títol original: Ship the fools

Nacionalitat: USA

Gènere. Drama

 

ARGUMENT

Poc abans de la segona guerra mundial, un vaixell alemany emprèn viatge des de Veracruz, en Mèxic, fins a Bremenhaven en Alemanya.

L’ embarcació està a càrrec del capità Thiele i en ella hi conviuen diversos tipus de gent. Hi trobem al Doctor Willie Schuman (Oskar Werner), el metge d’ a bord, està casat i te dos fills, és un home malalt amb una afecció cardíaca, hi viatja també Karl Glocken (Michael Dunn), un nan que presenta l’ acció i especifica com en aquest vaixell tots estan bojos.

S’ hi troba igualment un grup d’ alemanys, com Sigfried Rieber (José Ferrer), que treballa en una revista de modes i està afiliat al Partit Nazi, un home que pensa que és bo exterminar, quan neixen, a tots els inútils i fer-ho també amb els vells, els jueus i las gent de color, Rieber està casat i te tres fills però, diu que la dona no es vol separar, Rieber persegueix a Lizzy una jova compatriota

Hi trobem a Julius Lowenthal (Heinz Ruhmann), un joier jueu que ha estat un heroi de guerra en la primera contesa mundial i te la creu de guerra, és un home cordial, que primer es considera alemany, abans que jueu.

En el paquebot hi viatgen americans, com la parella formada per David (George Segal) i Jenny Brown (Elizabeth Ashley),plens de conflictes sentimentals que tan es barallen com es reconcilien.

Mary Treadwelll (Vivien Leigh) viatja sola, és una dona en el llindar de la maduresa, sent nostàlgia per la joventut perduda i pena per als amors fracassats, és una dona divorciada que sent aversió al matrimoni i rebutja els requeriments d’un oficial de la nau, que li comenta amb cruesa com en aquesta edat, tot s’ acaba en una sala de festes amb un amor de pagament.

Bill Tenny (Lee Marvin) és un home sol, busca companyia femenina incessantment i intenta fer-s’ho amb una ballarina d’un quadre flamenc que viatja en l’ embarcació.

La ballarina per treure-se’l de sobre li dona el número equivocat de la seva habitació, que resulta ser el de Missis Treadwell, Tenny confon la dona amb la possible amant i la besa apassionadament, quan comprèn l’ error, Mary, que se sent vexada, l’ expulsa violentament.

Ens hi trobem també amb Elsa (Gila Golan), una noia de setze anys que viatja amb els pares, és una jova tímida , insegura i plena de pors.

En el primer port hi pugen un nombrós grup de treballadors espanyols afectats pels baixos preus del sucre, han perdut la feina i tornen a casa, amb ells hi puja la comtessa (Simone Signoret), s’ ha casat tres vegades i no ha trobat l’ home ideal, està retinguda i te que baixar en Tenerife per complir una condemna per les seves activitats polítiques.

El Doctor Schuman s’ enamora d’ ella, la troba tan amarga com dolça i tendra, diu, els dos pensen que estan davant l’ amor de la seva vida, Schuman vol baixar en Tenerife i acompanyar a la dona en la seva sort però el capità el dissuadeix, “l’ amor mai és etern”, li diu per que es quedi.

Schuman destarotat, pateix un atac de cor i mor.

A la fi, els passatgers desembarquen en el seu destí i cadascun emprèn el seu propi camí.

EL BARCO

COMENTARI

Kramer realitza en 1965, allò que s’ entén com una gran super producció; la típica història més gran que la vida mateixa. Un melodrama psicològic i coral en el que s’ esbrinen les conductes d’un grup de passatgers tancats en una embarcació rumb a Alemanya.

Kramer compta amb un selecte grup d’ actors, estrelles més be, alguns ja en viatge de tornada, com els personatges que interpreten.

En realitat, el director americà vol simbolitzar el vaixell, com si fos la vida mateixa, en aquest espai tancat s’hi reuneixen arquetips, una sèrie d’ individus plens de dubtes existencials, pors i frustracions.

Són també, un antecedent del conflicte bèl·lic que assolarà Europa. En Rieber hi podem contemplar el desvergonyiment ideològic dels nazis, en el matrimoni Hutten, la despreocupació i el racisme cap a l’ home, espanyol, que perd la vida per salvar el seu gos, Lowenthal és el jueu que se sent alemany i no se’n adona del futur que l’ espera.

El film convoca la psicologia dels personatges, una miscel·lània de caràcters i tipologies diverses on no hi poden faltar la preocupació pel pas del temps i la joventut perduda-Mary Treadwell-, l’ amor fou, els fracassos amorosos i la recerca de la felicitat-Schuman i la comtessa-, els conflictes de parella-David i Jenny-, la immaduresa i la por a no sentir-se estimada-Elsa- i la insatisfacció i la solitud de tots els protagonistes.

El drama és sempre contingut i latent, mai esclata abrupte i passional, va i ve al voltant de tots els personatges, el relat te un hàlit proper a la literatura de moda de l’ època com la de Vicky Baum.

Kramer proposa també una lectura social; els espanyols repatriats són pobres i viatgen en tercera classe a diferència dels protagonistes , en primera, un evident classisme. S’ instal·len en el vaixell tot i que no queden massa ben parats, són bruts i busca-raons, Pepe, el cap de la troupe flamenca, és una espècie de proxeneta que explota sexualment a les seves ballarines.

Schuman, abans de morir, transmet els valors que vol induir el relat. “Tot és un femer, tots complim les ordres que ens donen per mantenir la cordura però tots acabem convertits en bojos”.

El personatge de Karl Glucken, el nan, és el observador, aquell que mira sense participar ni jutjar l’ acció, aquell que explica, mirant a la càmera, allò que veurà l’ espectador en el pròleg i el que acaba de de succeir en l’epíleg. ¿Què te això que veure amb nosaltres?, res, diu amb cinisme.

La pel·lícula està basada en una novel.la de Katherine Ann Porter i guanya dos oscars en 1965, a la millor direcció artística i a la millor fotografia.